Tingueu-ho molt en compte: autenticitat i seguretat psicològica

David Font
Per emportar-se a casa

Il·lustració de James Graham 

(The New York Times Magazine)

Gran part de la nostra feina no la podem fer sols. Diversos estudis demostren que les activitats col·laboratives representen més del 50% del total i que, a diferents organitzacions, un treballador s'està comunicant amb els seus companys més de les tres quartes parts de la jornada. Aquest percentatge pot ser menor en el sector sanitari, però segur que és un temps important i que potser hauria de ser superior. És obvi que necessitem treballar en equip de manera multidisciplinària, comptant amb diferents col·lectius professionals de diferents especialitats i organitzacions.

La deontologia professional i les agressions als col·legiats

Andreu Segura

Chomel

Andreu Segura i Amando Martín (coautors). Aquest article ha estat publicat prèviament en el blog medicosypacientes.com de la OMC.

Últimament sovintegen els atacs als metges i, en general, al personal sanitari, cosa que, com és lògic, genera consternació no només entre els professionals sinó també en bona part de la ciutadania perquè, fins i tot quan es tracta d'una reacció a situacions exasperants, mereix reprovació perquè sovint paguen justos per pecadors i a més acostuma a ser contraproduent.

Una pandèmia de desconfiança

Gustavo Tolchinsky

Cui prodest
 

Com mantenir la credibilitat per prendre decisions en escenaris complexos

La manera com la ciència és visualitzada per la societat és molt diversa i ha variat al llarg de la història i de les cultures. El valor que la societat li ha donat també està subjecte a canvis. N'hi ha molts exemples en la literatura, la pintura o la política. Així, les pintures de Klimt es van produir en un ambient cultural on l'art i l'avantguarda dels descobriments científics convivien en simbiosi en moltes de les seves manifestacions. També s'observa en obres com Contrapunt, d'Aldus Huxley, on alguns passatges són una veritable classe d'anatomia o fisiologia. El procés creatiu, i la capacitat de l'ésser humà de descriure la natura i aconseguir explicar fenòmens incompresos o ocults fins a aquell moment, meravellava i inspirava molts artistes que el compartien amb la societat. A l'extrem oposat tenim exemples de la política, com el president Trump, que ha legitimat de manera explícita discrepar de les evidències (facts), o que s'han portat al cinema en pel·lícules com No mires arriba (Don’t Look Up), en la qual es mostra un cas extrem en què es polititza de manera interessada la informació científica i com això acaba polaritzant la societat fins a la confrontació i la catàstrofe.

Buscant el manual del gestor novell: Les regles del joc

Soledad Delgado
Vel de flor

“Els líders pobres ens empenyen cap a la meta, els grans líders ens guien a través del viatge.” Simon Sinek

“Amb el maletí a la mà, vaig recórrer tremolosa el passadís fins a arribar al despatx. Els bolis, la llibreta, l'imprescindible. Curiosament, també m'acompanyaven la bata i el fonendo. No em serien gaire útils en aquesta nova etapa, sobretot el fonendo, però m'infonia una certa seguretat tenir-lo a prop per no oblidar el lloc d'on venia. A mesura que anava avançant cap a la porta, m'adonava fins a quin punt tot se'm feia estrany. Havia estat allà uns dies abans, però ara era diferent... Semblava que tot havia canviat però, en realitat, l'únic canvi que hi havia en aquell lloc era jo.“

Potenciar el lideratge clínic per millorar la qualitat assistencial

Mª Luisa de la Puente
Promovent confiança

Els nous reptes per a la millora de la qualitat en la planificació i compra de serveis porten a contemplar els serveis o les institucions no tant individualment com amb una mirada de sistema. Així es pretén facilitar la integració i coordinació de l'atenció al territori mitjançant un sistema de planificació i contractació més facilitador i menys executiu. Buscant solucions als problemes planificades localment, en comptes de pretendre un seguiment igualitari dels serveis ajustat a les normes o als estàndards nacionals. La taula 1 resumeix aquests reptes futurs detectats per un grup d’experts en un treball sobre contractació de King’s Fund 2020 (Thinking differently about commissioning. Learning from new approaches to local planning). 

Conversar, un instrument en desús

Mònica Almiñana

Calidoscopi

Celeste Headlee, periodista radiofònica nord-americana considerada una gran comunicadora, té una magnífica xerrada en un TED talks en què dona 10 claus sobre com conversar. Ha tingut 26 milions de visites des que el va fer el 2015 i continua sent de “rabiosa actualitat”.

M'ha semblat interessant comentar el seu decàleg en aquest blog per obrir un breu espai de reflexió sobre si hauríem de “conversar“ una mica més amb els nostres pacients. És clar que en el dia a dia a les consultes no hi ha gaire temps per “conversar”. Hem après a fer entrevistes estructurades i semiestructurades per poder ser eficients amb el temps a la consulta, per poder orientar millor el diagnòstic i perquè els pacients “no ens expliquin la seva vida”.

Però tots els professionals sabem que alguna vegada hem arribat a un diagnòstic precís gràcies a una anècdota o un comentari puntual d'un pacient. La majoria de nosaltres hem conegut persones amb vides interessantíssimes a l'altra banda de la taula, i segur que ens hem quedat amb ganes de conversar una mica més amb moltes d'elles. 

La nova piràmide sanitària

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Les civilitzacions mesoamericanes construïen temples en forma de piràmide esglaonada que tenien ús durant un cicle de 52 anys i, passat aquest temps, solien construir una nova piràmide sobre l'anterior. Potser ha arribat l'hora de reconèixer que el temps de l'atenció primària anterior s'ha acabat i ens hem de posar a treballar de nou i aixecar un nou marc teòric amb la narrativa corresponent. Aquesta missió requerirà l'esforç i la creativitat de molts, la cerca de consensos, diàleg, que ens atrevim a fer propostes que beneficiïn tothom i que acceptem les possibles limitacions que el marc de decreixement pugui imposar. 

I després de la pandèmia, per on començo? Com millorar el teu lideratge en cinc passos

Pere Vivó
Galènica quàntica

Potser la pandèmia no ens ha anat tan malament... M'explicaré: és probable que l'atenció primària mai hagi innovat tant en un període tan curt de temps: la generalització de la consulta electrònica, la implementació de sistemes de programació ajustats al motiu de salut del pacient o la consulta administrativa per a tràmits i gestions en són alguns exemples. També s'ha avançat en la comunicació amb l'atenció hospitalària a través de la interconsulta virtual, cosa que ha incrementat la capacitat resolutiva dels equips.

És possible humanitzar les organitzacions sanitàries?

Jordi Varela

Editor

Avui més que mai la part humana del contacte entre pacients i clínics està agafant protagonisme, des dels centres de salut a les unitats de crítics i, per això, els primers s'han d'esforçar a ser més accessibles, mentre que els darrers han de demostrar que els seus serveis van més enllà d'una pràctica clínica sofisticada. Ara mateix estem en un punt en el qual la preparació tècnica i l'entrega dels professionals clínics causa admiració, però cal reconèixer que, salvant les excepcions que calgui, la calidesa en el tracte humà té molt marge per a la millora.

10 propostes per canviar els nostres hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

La història del grup de pirates de la NASA

A la dècada dels vuitanta, l'agència espacial NASA va començar a treballar en el desenvolupament dels transbordadors espacials. Responsable de portar l'home a la Lluna, mantenia amb zel l'ús del sistema operatiu de l'era Apol·lo. En aquell moment, un grup de joves enginyers incorporats recentment a l'agència es cuestionaven si el sistema seria capaç de donar resposta als reptes plantejats. Autoanomenats "els pirates de la Nasa", van decidir proposar un control de missió alternatiu. El mantra de l'agència "sempre ho hem fet d'aquesta manera, per tant deu ser la millor", no va frenar les intencions d'aquests rebels que van escriure el seu propi "manifest" desafiant l'statu quo.

Clam per l'autonomia dels centres d'atenció primària

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Els sistemes autonòmics de salut gestionen l'atenció primària de manera directe, llevat d'excepcions com les OSI (Euskadi), les EOXI (Galícia) o les EBA i altres formats diversos (Catalunya).* Per aquest motiu la immensa majoria dels centres d'atenció primària pateixen d'excés de regulació, jerarquia i control i, per tant, els seus responsables esdevenen simples transmissors d'instruccions, esforçats gestors del personal que els hi envien des de les bosses de treball i angoixats controladors d'uns pressupostos que els hi venen donats. Es podria dir que els sistemes sanitaris públics han creat el marc idoni perquè ningú vulgui assumir el lideratge dels centres d'atenció primària.

Falta d’infermeres: un greu problema social

Alba Brugués
La dolce vita

L'escassetat d'infermeres és un problema ben conegut arreu del món i que s’ha agreujat per l’efecte de la pandèmia. Segons un informe de l’OMS publicat el 2020, al món hi ha 28 milions d’infermeres, que representen el 59% dels professionals de la salut. Actualment, la manca d’infermeres al món s’estima en 5,9 milions. L’informe destaca que si no es prenen mesures, l’any 2030 faltaran 10,6 milions d’infermeres a tot el món. A Espanya es calcula que en falten unes 120.000 i a Catalunya 24.000.

Reconèixer les persones valuoses

Mª Luisa de la Puente
Promovent confiança

Aquest final d'any, enmig d'una situació de crisi assistencial que sembla no tenir fi, crec que és important parlar del compromís professional. Fonamentalment per reconèixer-lo i agrair-lo, però també per alertar del perill que el nou sistema sanitari –i també la societat en general– el vagi arraconant o devaluant.

Reprogramar els centres de salut

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Última lluna plena de l'any. Foto de l'autor

Ens hem acostumat al fet que els aparells electrònics tinguin sistema operatiu, una narrativa digital en forma de codi que permet que funcionin, sense el qual ni l'ordinador ni el cotxe es posarien en marxa, només serien ferralla. D'alguna manera també ho són quan aquesta programació queda obsoleta i deixa de ser capaç de fer anar aplicacions o programes dissenyats per a versions més actualitzades. En aquest moment no tenim altre remei que canviar a un nou aparell amb l'últim sistema operatiu disponible. Obsolescència programada en diuen.

Equip encallat? Els tres factors per impulsar el canvi amb èxit

Pere Vivó
Galènica quàntica

A veure si reconeixes aquesta situació: agendes assistencials inacabables plenes a vessar de visites telefòniques que no aporten valor, peticions repetides que no segueixen una lògica de programació ni una prioritat raonable, visites presencials escasses i altament complexes que ocupen més temps del previst, situacions de tensió amb alguns pacients i, finalment, acabar la jornada amb una sensació amarga que la feina està pendent o mal resolta…

Millora la seguretat dels teus pacients… comparteix les teves idees!

José Joaquín Mira
Notes al peu

"Però, si no saps com va això...!" "Per què t'hi fiques?" "Calladet estàs millor!" Expressions com aquestes són habituals. Modulen la cultura de les nostres organitzacions i, tot i que no els donem gaire importància, condicionen el nostre comportament. No sé si us ha passat, però de vegades tenim la sensació que és millor callar que parlar. De vegades, la por de caure malament, de rebre una mala resposta o de rebre una esbroncada ens fa estar-nos callats. En l'àmbit laboral hi ha jerarquies, normes no escrites, costums i dinàmiques de grup que determinen quan i com es fan les coses i què convé i no convé dir. Però així la qualitat assistencial no millorarà mai i els pacients tindran més risc de patir un esdeveniment advers. La cultura de l'organització facilita que es parli o que es calli. Les diferències individuals fan la resta.

Dades per a la gestió: la mateixa lògica amb mètodes diferents

Cristina Adroher
Des del backstage

Foto: Command Center de l'Hospital 

Sant Joan de Déu de Barcelona

Les persones s'enfronten a les disjuntives amb dues grans classes d'instruments: intuïcions i dades. Les decisions a què han de fer front les organitzacions (conjunts de persones) solen ser més transcendents i tendeixen a prendre's de manera col·legiada, per la qual cosa en aquests contextos hi ha menys espai per a les intuïcions i més pes de l'evidència. Per tant, no sorprèn que les dades hagin estat sempre la matèria primera de les decisions de les organitzacions sanitàries. 

Co-creació entre pacients i professionals per millorar les pràctiques clíniques

Jordi Varela

Editor

Les mesures per potenciar les pràctiques clíniques de valor es poden consultar a la web "DianaSalud.com" on, a data d'avui, hi ha 5.838 recomanacions procedents de 28 fonts diferents. En aquest assumpte, com en tantes altres coses, l'excés d'informació pot bloquejar i pot, per tant, dificultar la bona marxa d'iniciatives locals ben intencionades. Per superar aquest problema, algunes organitzacions sanitàries (incloc hospitals, atenció primària i sistemes integrats) han creat comissions "right care", la finalitat de les quals és prioritzar recomanacions en funció d'oportunitats i circumstàncies internes i, en aquesta línia, val la pena parar atenció a una dinàmica de co-creació promoguda per "Right Care Alliance", en la qual hi van participar deu clínics i onze pacients, on van contemplar pràctiques valuoses que es feien poc i pràctiques poc valuoses que, sempre segons els seus criteris, es feien massa, a les plantes d'hospitalització. També van acordar quin havia de ser el marc que havia de prevaldre per a la inclusió de propostes, que es podria resumir en quatre criteris: a) temes que interessen als pacients, b) pràctiques basades en l'evidència, c) pràctiques que no estan basades en el valor, i d) activitats clíniques que tenen un potencial elevat tant d'aportar benefici com de fer mal.

Crisis i oportunitats en la formació de metges

Gustavo Tolchinsky
Cui prodest

Bibiloteca de la Universitat de Bolonya

Sembla clar que la crisi demogràfica de la professió mèdica ja ha provocat una consciència d'amenaça per a la persistència del model de funcionament actual. Però hi ha alguns aspectes més lligats a la sostenibilitat de la formació dels metges que si no són atesos amb una certa celeritat poden suposar un problema afegit.

Des de la nostra trinxera

Soledad Delgado
Vel de flor

¡Armas al hombro! Charles Chaplin (1918)

Des de la nostra trinxera tot es veia diferent. El temps semblava haver-se aturat i cada dia era igual que l'anterior. El mateix camí, les mateixes cares, el mateix ritual de preparació per lluitar contra un enemic que avançava a cop d'onades. La pandèmia ho omplia tot, fins al punt que vam deixar de veure que la vida seguia el seu curs i que altres malalties continuaven el seu rumb, aparentment sense fre, apareixent davant nostre quan, de vegades, ja era massa tard.