Com en la melancòlica i visual pel·lícula de Sofia Coppola de fa ja 15 anys, la sensació de desorientació que es viu durant una fase de transició, assistencial en el nostre cas, de la vida a la pel·lícula, es podria reconvertir en una ocasió per repensar el present i encarar el futur amb una perspectiva renovada. Sobretot si tenim la sort d’aliar-nos amb bons companys de viatge amb els quals puguem compartir les mateixes preocupacions.
A la recent International Conference on Integrated Care (#ICIC18, Utrecht, Holanda, 23-25 de maig), el Dr. Eric Coleman, un referent mundial sobre transicions assistencials a l’alta, va afirmar: “Ens fixem excessivament en quan donarem d’alta o quan veurem el pacient una vegada al domicili, i escassament en què farem amb ell o amb ella”. El Dr. Coleman plantejava, doncs, potenciar l’aspecte del contingut de la gestió clínica, tant pre com postalta, al costat d’aspectes merament quantitatius.
