“Too much mamography” o el miratge dels cribatges

El BMJ ha publicat recentment els resultats d’un estudi canadenc aleatoritzat que demostra que la mamografia anual en dones assimptomàtiques menors de 60 anys no suposa cap avantatge en la reducció de la mortalitat per càncer de mama respecte l’examen físic sense mamografia i, en canvi, es tradueix en més d’un 20% de sobrediagnòstic. L’article s’acompanya d’un editorial titulat “Too much mamography” que suggereix la necessitat de replantejar-se les polítiques de cribatge de mama igual que s’ha fet amb el cribatge del PSA en el cas del càncer de pròstata. 

Pot resultar una mica contraintuïtiu pensar que una prova que pot detectar precoçment un càncer, i per tant oferir la oportunitat de tractar-lo abans, no redueixi la mortalitat, però és que sovint no només els ciutadans sinó també els professionals tenen dificultats per interpretar els beneficis i riscos dels cribatges i per comunicar-los amb claredat als pacients a l’hora de prendre la decisió de participar o no en el programa. Gerd Gigerenzer, Director de l’Institut Max Plank per al desenvolupament humà de Berlin ho explica molt bé en el seu llibre Calculated Risks. How to know when numbers deceive you¹.

Recerca: més transparència sisplau

A l'editorial de la setmana passada vaig parlar del debat sobre si les revistes científiques haurien de deixar de publicar recerca finançada per les farmacèutiques, i per aquest motiu crec oportú explicar ara quina és la proposta de Richard Smith i Peter Gøtzsche, els polemistes, per millorar la transparència metodològica dels assaigs clínics, i evitar així haver d'arribar a la prohibició; i a continuació, com que l'assumpte és transcendent, he demanat al Dr. Jaume Kulisevsky, investigador de l'àrea de les neurociències i Director de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, que ens doni la seva opinió sobre el debat i la proposta.

Nou model de transparència de la metodologia de la recerca segons Smith i Gøtzsche:

Les revistes haurien de publicar on-line la revisió sistemàtica de la recerca que prèviament s'ha fet sobre el tema que es vol investigar per incloure opinions independents en la valoració sobre si és convenient la iniciativa.

 

Les revistes haurien de publicar on-line el protocol metodològic amb la finalitat d'evitar que el pla estadístic es modifiqui posteriorment al gust del finançador.

Revistes científiques: haurien de deixar de publicar recerca finançada per les farmacèutiques?

Interessantíssim debat al British Medical Journal arran de la prohibició per part de la revista de publicar d'ara endavant recerca finançada per les tabaqueres. En el debat hi intervenen per una banda Richard Smith, ex editor de la revista i ara President d'un organisme anomenat "Patients Know Best", el qual compta amb el suport de Peter Gøtzsche, Director de "Nordic Cochrane Center"; i per l'altra Trish Groves, en nom de la revista, la qual al final acaba rebent un cop de mà de Fiona Godlee, actual editora en cap.

Smith i Gøtzsche aprofiten la prohibició contra les tabaqueres per carregar fort i demanar la mateixa prohibició per a les farmacèutiques, i si se'm permet els reprodueixo els meus subratllats a la llarga llista de greuges dels autors contra la indústria del medicament: