La posada en marxa dels comitès de tumors, d'això ja en fa uns quants anys, va significar una millora notable en la coordinació de la llavors ja complexa terapèutica del càncer. Aquell nou model de funcionament de seguida es va mostrar eficaç, potser perquè la metodologia era senzilla. Un grup d'especialistes diversos, però relacionats amb un procés clínic en concret, es reuneix per debatre sobre el pla terapèutic d'un pacient. Es prenen acords, i cadascun d'ells s'aixeca de la taula sabent quina és la seva part de compromís en el global de l'actuació. Fora d'aquest fet puntual, l'exitosa dinàmica dels comitès de tumors no posa en qüestió el tradicional model jeràrquic hospitalari, fins a l'extrem que, modernament, ha hagut d'aparèixer la figura de la "gestora de casos" per poder garantir que el pacient no es perdi en el galimaties d'agendes i departaments dels hospitals.
En molts hospitals, als comitès de tumors més veterans, com per exemple els de mama o els de colon, els han començat a anomenar "Unitats Funcionals", i amb aquesta empenta, aquestes unitats han anat integrant algunes noves funcions i competències, malgrat que en el seu conjunt estan lluny de ser considerades "Unitats de Gestió Clínica" porterianes.
