Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OMS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OMS. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de gener del 2020

2020: contribuirà la salut digital als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'OMS?








Començar l'any sempre és una bona ocasió per plantejar-se nous propòsits i il·lusionar-se amb nous reptes. Si pensem “en gran” i en els reptes a què s'enfronta el nostre planeta, és difícil no haver sentit a parlar a hores d'ara dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), 17 ambiciosos objectius de l'ONU per "transformar el nostre món" entre els quals s'inclouen l'eliminació de la pobresa, el combat contra el canvi climàtic, l'educació, la igualtat i el disseny de les nostres ciutats. 

L'objectiu 3 és el que fa referència a la salut i pretén "Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tots en totes les edats". Persegueix, entre altres finalitats, reduir la taxa mundial de mortalitat materna a menys de 70 per cada 100.000 nascuts vius i assolir la cobertura sanitària universal i l'accés a serveis de salut essencials de qualitat i a medicaments i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de qualitat per a tothom.

dimecres, 18 d’abril del 2018

Anunciada nova declaracio d'Atenció Primària



Els propers 25-26 d'octubre es celebrarà a Astana, Kazakhstan, la Segona Conferència Internacional d'Atenció Primària en commemoració del 40 aniversari de la declaració d'Alma-Ata. L'Organització Mundial de la Salut va anunciar recentment l'esdeveniment que serà coorganitzat amb UNICEF i el país amfitrió. A més, va fer públic l'esborrany de la declaració al costat del procés global de consulta obert a tothom en què es pot participar fins al 23 d'abril.

Encara que una relectura de la declaració original de 1978 continua sorprenent per la seva decidida visió i contemporaneïtat política, les quatre dècades transcorregudes han comportat canvis substancials en múltiples àmbits naturals i socials - vegeu els efectes del canvi climàtic, les malalties cròniques i la irrupció de les tecnologies de la informació - que justifiquen com a mínim una actualització.

dimecres, 27 de maig del 2015

El dream team d'Atenció Primària a Europa


El passat mes de febrer OMS Europa va publicar "Building Primary Care in a changing Europe". Es tracta d'un document molt ben elaborat per un elenc de primeres espases (Kringos, Boerma, Hutchinson i Saltman) a partir de la informació recopilada en el projecte europeu PHAMEU (Primary Healthcare Activity Monitor in Europe) que recollia indicadors d'estructura, procés i resultat de tots els països de la Unió Europea facilitats per punts de contacte locals ben acreditats (al nostre país IDIAP). El projecte ha estat cofinançat per la Comissió Europea i recolzat per OMS Europa, el European Forum for PrimaryCare, la European Public Health Association i la European General Practice Research Network.

El document analitza les virtuts i defectes de les múltiples configuracions d'Atenció Primària existents a Europa, superant les classificacions habituals de sistemes Bismark versus Beveridge, amb la intenció de relacionar-les amb el seu rendiment i resultats per elaborar rànquings de països. Als primers classificats se'ls considera com que posseeixen un atribut d'una Atenció Primària "forta".

divendres, 24 de gener del 2014

Recomanacions OMS: un estudi en qüestiona la meitat






Enrique Gavilán és un metge de família molt actiu a twitter, que ja ocupar aquesta secció amb un tweet sobre la gènesi de noves malalties. Ara el Dr. Gavilán ens remet a un estudi publicat al Journal of Clinical Epidemiology que ha revisat totes les guies de pràctica clínica de l'OMS des de gener de 2007 fins a desembre de 2012 i que conclou que de 289 recomanacions "fortes" 55% se suporten en evidències "fluixes" o "molt fluixes". Aquesta contradicció té percentatges superiors al valor mitjà a l'àrea materno-infantil, pediatria, sida i tuberculosi.

dijous, 16 d’agost del 2012

El cost/efectivitat de les actuacions clíniques eficaces

En aquesta segona entrega vull parlar de l'atenció sanitària que es considera que és realment eficaç, malgrat que s'hauria de precisar que hi ha accions eficaces que no estan exemptes de controvèrsia en la seva aplicació comunitària. I en aquest punt crec que és pertinent introduir un instrument de mesura conegut com a QALY (Quality-adjusted life year).

Què és un QALY?

Un QALY és una unitat que mesura els costos atribuïbles per cada any de vida afegit que se suposa que una intervenció sanitària aporta. A la pàgina web de NICE (National Health and Clinical Excellence, organisme del National Health Service anglès que dóna suport al sistema sanitari perquè ofereixi la millor assistència possible amb la millor evidència disponible) hi ha una explicació apta per a no epidemiòlegs de com es calcula un QALY.


How a QALY is calculated
Patient x has a serious, life-threatening condition.
   If he continues receiving standard treatment he will live for 1 year and his quality of life will be 0.4 (0 or below = worst possible health, 1= best possible health)
   If he receives the new drug he will live for 1 year 3 months (1.25 years), with a quality of life of 0.6.
The new treatment is compared with standard care in terms of the QALYs gained:
   Standard treatment: 1 (year's extra life) x 0.4 = 0.4 QALY
   New treatment: 1.25 (1 year, 3 months extra life) x 0.6 = 0.75 QALY
Therefore, the new treatment leads to 0.35 additional QALYs (that is: 0.75 -0.4 QALY = 0.35 QALYs).
   The cost of the new drug is assumed to be £10,000, standard treatment costs £3000.
The difference in treatment costs (£7000) is divided by the QALYs gained (0.35) to calculate the cost per QALY. So the new treatment would cost £20,000 per QALY.


Crec que l'explicació de NICE és molt didàctica (de fet no n'he trobat cap de millor) i pot ser un bon recordatori per a tots. Si algú té dificultats amb l'anglès ja sap que amb un copiar/enganxar a "Google translate" s'acaba, més o menys, el problema.

Segons NICE, si un tractament costa més de 30.000 lliures (47.000 $) no és considerat cost-efectiu. Segons l'OMS, si un tractament costa entre una i tres vegades la renda per càpita d'un país, es pot considerar cost-efectiu. Si costa més de tres vegades no és cost-efectiu. Si es té en compte l'article de New England que es presenta a continuació, als EUA el límit del cost-efectivitat d'un QALY estaria en 100.000 $. Valgui com a referència que la renda per càpita dels EUA és de 48.000 $, la del Regne Unit és de 36.000 $ i la d'Espanya és de 30.000 $ (segons el FMI).

Fins avui els QALY han servit, bàsicament, per valorar el cost-efectivitat atribuït als tractaments cars i a l'ús de noves tecnologies. Vegi's com exemple la següent taula, en la qual hi ha valors QALY per a dos quimioteràpics per al càncer de mama, un per al càncer de pàncreas, un per a la intervenció quirúrgica de columna, un per al desfibrilador cardíac i, curiosament per poc habitual, un per a una tècnica preventiva, el cribatge de càncer de pulmó amb TAC helicoidal per a antics fumadors, del qual cal prendre nota del seu valor (2,3 M$):


Aquest taula apareix en l'article de New England que es mostra a continuació, el qual pretén posar èmfasi en la valoració del cost-efectivitat de les actuacions sanitàries amb l'objectiu de facilitar la reforma sanitària als EUA.


 

Segons aquest treball, el sistema sanitari americà hauria de lluitar contra totes les pràctiques que no aporten valor. He triat aquest article com exemple de l'extensió de la mesura QALY per a pràctiques preventives o assistencials estàndards, i no només per a nous tractaments. Per exemple, a més del cas del cribatge de càncer de pulmó ja citat, l'article fa esment d'una font que afirma que el cribatge anual per a càncer de cèrvix té un cost de 800.000 $ per QALY en relació al cribatge cada dos anys, dada que mostra clarament que el cribatge anual de càncer de cèrvix no és cost-efectiu, segons els criteris de l'OMS, en cap de les economies del món.

També vull presentar a continuació el resum d'una revisió publicada al European Journal of Public Health, perquè es vegi que la valoració cost-efectivitat en QALY ja està arribant a molts nivells de l'activitat sanitària, en aquest cas preventiva, tot i que de manera encara massa tímida.



A manera de resum

D'acord amb les categories de l'atenció als problemes de salut de John Wennberg introduïdes en la primera entrega, el 15% de les activitats sanitàries entrarien dins del rang de les accions amb eficàcia provada, tot i que amb el contingut d'aquesta segona entrega vull precisar que moltes de les accions d'aquesta categoria són objecte de controvèrsia quan es fa un balanç entre els costos de l'actuació i els seus resultats en termes socials. Valgui com exemple la vacuna contra el virus del papil·loma humà, a més dels dos cribatges de càncer de pulmó i de càncer de coll d'úter referits en el text.

A la propera entrega, prevista per al dilluns 20, tornaré a Wennberg per parlar de l'atenció sensible a les preferències.