La deontologia professional i les agressions als col·legiats

Andreu Segura

Chomel

Andreu Segura i Amando Martín (coautors). Aquest article ha estat publicat prèviament en el blog medicosypacientes.com de la OMC.

Últimament sovintegen els atacs als metges i, en general, al personal sanitari, cosa que, com és lògic, genera consternació no només entre els professionals sinó també en bona part de la ciutadania perquè, fins i tot quan es tracta d'una reacció a situacions exasperants, mereix reprovació perquè sovint paguen justos per pecadors i a més acostuma a ser contraproduent.

Una pandèmia de desconfiança

Gustavo Tolchinsky

Cui prodest
 

Com mantenir la credibilitat per prendre decisions en escenaris complexos

La manera com la ciència és visualitzada per la societat és molt diversa i ha variat al llarg de la història i de les cultures. El valor que la societat li ha donat també està subjecte a canvis. N'hi ha molts exemples en la literatura, la pintura o la política. Així, les pintures de Klimt es van produir en un ambient cultural on l'art i l'avantguarda dels descobriments científics convivien en simbiosi en moltes de les seves manifestacions. També s'observa en obres com Contrapunt, d'Aldus Huxley, on alguns passatges són una veritable classe d'anatomia o fisiologia. El procés creatiu, i la capacitat de l'ésser humà de descriure la natura i aconseguir explicar fenòmens incompresos o ocults fins a aquell moment, meravellava i inspirava molts artistes que el compartien amb la societat. A l'extrem oposat tenim exemples de la política, com el president Trump, que ha legitimat de manera explícita discrepar de les evidències (facts), o que s'han portat al cinema en pel·lícules com No mires arriba (Don’t Look Up), en la qual es mostra un cas extrem en què es polititza de manera interessada la informació científica i com això acaba polaritzant la societat fins a la confrontació i la catàstrofe.

Dies de fúria

Un petit incident automobilístic dóna lloc a una espiral de violència, la burocràcia administrativa desencadena una revolta, la corrupció s’enreda en ella mateixa, la rancúnia i la bogeria donen lloc a insospitades venjances... Vivim a una societat extraordinàriament violenta. Tal vegada ha estat sempre així, però potser alguns punts de control estan sent desplaçats. Relatos salvajes (Damián Szifron, 2014) recull múltiples situacions similars. Es tracta d’una cinta enginyosa, brillant a estones i tremendament sarcàstica. Produïda pels germans Almodóvar, el pitjor que puc dir d’ella és que no s'hagi ambientat al nostre país, on els temes serien completament vigents.

Molts professionals de la salut es lamenten de l’agressivitat verbal d'alguns usuaris. Més enllà de les mesures que cada organització pugui prendre per a la protecció dels seus treballadors, és imprescindible que tots assumim l'existència d'aquest gens desitjable estat de violència que afecta un nombrós grup de ciutadans. La manca d’estudis ja no n'és l'única causa. Com es veu a Relatos salvajes, l’insult, la prepotència o la irresponsabilitat que donen peu a esclats de violència no són exclusius d’un nivell social determinat. La crisi econòmica i social, l’opressió de l’administració (ens abstracte eficient a favor seu però ineficient per resoldre problemes que crea en la ciutadania), la corrupció o els problemes de parella poden desencadenar ones expansives de violència que afecten a gent que no té res a veure amb la situació. És imprescindible que tots ho tinguem present.

Els conflictes que sorgeixen a la carretera, al domicili o a la parella poden tenir un impacte insospitat durant una assistència sanitària. Cal, doncs, que a més de les precaucions organitzatives, els professionals clínics i no clínics rebin formació, entrenament i suport per evitar caure en la resposta fàcil a les provocacions o per ser útils quan esclata la violència. Els cursos d’excel·lència en el tracte, d’abordatge a situacions difícils, de defensa quan calgui, o fins i tot el coaching, iniciatives que abans havien estat considerats com a rareses o capricis formatius per part d’algun equip directiu o comitè d’empresa, ara són eines necessàries per a la prestació de serveis de qualitat.