Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Big data. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Big data. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de gener del 2022

La transformació digital com a nou determinant de salut

Elena Torrente
Fil d'Ariadna




El Ministeri de Sanitat ha publicat recentment l'Estratègia de Salut Digital del Sistema Nacional de Salut. El document, molt alineat amb l'estratègia de l'OMS i de la Unió Europea en aquesta matèria, presenta tres grans línies d'actuació: 
  1. Desenvolupament de serveis sanitaris digitals orientats a les persones, a les organitzacions i als processos que integren el sistema de protecció de la salut, amb un enfocament d'equitat. 
  2. Generalització al màxim de la interoperabilitat de la informació sanitària. 
  3. Impuls a l'anàlisi de les dades relacionades amb la salut, els seus determinants i el sistema sanitari.
Les tres línies semblen molt apropiades atès el nou context d'importància creixent de la salut digital que ha portat la COVID-19. 

divendres, 28 de maig del 2021

Més big data en recerca clínica, una obligació ètica

Paco Miralles
Nos omnes male



La revolució que va suposar internet i els canvis que la xarxa va produir en el model econòmic i social ja són una realitat consolidada. Avui, en un dispositiu que cap dins el palmell de la mà tenim una finestra oberta al món. Actualment, les tecnologies de la informació i la comunicació ja estan més esteses que l'electricitat i arriben a 3.000 dels 7.000 milions de persones que hi ha al planeta.

divendres, 29 de novembre del 2019

La confiança en temps difícils







La irrupció de la intel·ligència artificial en les relacions metge-pacient

Vivim una època d'incertesa. Si la comparem amb altres temps recents, la nostra confiança en les institucions públiques, les organitzacions, les entitats socials i fins i tot en les persones, ha anat minvant.

Aquesta realitat també afecta les relacions entre el metge o el professional clínic i el pacient. Molts factors han influït en aquesta pèrdua de confiança i el meu objectiu no és aprofundir en un tema tan ampli i complex. Tanmateix, vull destacar com està afectant ja la intel·ligència artificial (IA) aquesta relació de confiança. Amb el concepte IA em refereixo al tractament de grans quantitats de dades (big data) a través d'algorismes sofisticats –mitjançant càlcul de probabilitats, inferències, deduccions i prediccions– que, entre altres aspectes, ens permetran tenir més seguretat en la presa de decisions complexes.

dilluns, 1 de juliol del 2019

Amb Amazon no hi ha marxa enrere








Una sobretaula d'hivern. Tertúlia de l'autor del post amb amics.
- “El futur de la medicina està canviant diàriament, però el punt de no-retorn serà quan Amazon s'introdueixi en el mercat sanitari…”

M'adonava del somriure a la cara dels meus amics quan els feia aquests comentaris. No tinc prou rellevància científica per prodigar-me en xerrades divulgatives, per la qual cosa els meus comentaris quedaven en opinions del mateix nivell que les referides a què farà l'Atlètic si no es classifica per a la Champions. Pensaven que era una exageració i que efectivament la medicina estava canviant molt, però que m'havia “passat de voltes”.

dilluns, 30 d’abril del 2018

Recerca en càncer: “Little Science”, “Big Data” o “Big Science”








La durada i els costos dels assaigs clínics dels nous fàrmacs oncològics podrien aparentment ser reduïts, si en comptes de la supervivència s’utilitzen mesures subrogades, com la reducció del tumor o el temps de progressió, però una meta-anàlisi de 146 assaigs clínics de càncer colorectal i 191 de càncer de pulmó va descobrir que només el 10-16% de la supervivència era explicada per les esmentades variables. Una correlació, de totes totes, massa pobra. Per altra banda hi ha la qüestió de la metodologia emprada. Una revisió de 43 estudis va observar que, en el 81% dels casos, els resultats prometedors de la fase II (sense grup control) no aconseguien traslladar-los a la fase III (assaig aleatoritzat a doble cec). Aquesta darrera és una altra troballa gens favorable a les presses amb què molts fàrmacs oncològics són introduïts al mercat. Potser és per aquest motiu que, en una observació de 94 articles sobre el tema, Abola i Prasad, han descobert que, en la meitat d’ells, els redactors havien recorregut a adjectius del tipus: miraculós, revolucionari, innovador, meravellós, transformatiu, etc.

“Little Science”

Les persones afectades de càncers poc freqüents reclamen la bondat de les mesures subrogades i la validesa de la fase II per a l’aprovació dels nous fàrmacs, donat que als seus metges els és impossible aconseguir el nombre suficient de casos per desplegar estudis de supervivència de fase III. La raó que defensen és dramàtica: no tenen temps. Sota aquesta pressió, les agències reguladores es veuen empeses a aprovar nous productes dels quals només se sap que han aconseguit canvis anatomo-patològics esperançadors o reduccions revolucionàries dels marcadors tumorals. Poques pistes, però, sobre toxicitat, afectació de la qualitat de vida, ni lògicament supervivència.

Víctor Montori qualifica aquest fenomen de “Little Science”, en el sentit que avui a la majoria de centres universitaris es fa una recerca incapaç de fer plantejaments vàlids per a aquestes situacions. Valgui com exemple de l’abast del problema una avaluació que mostra que, la majoria dels medicaments oncològics aprovats per l’Agència Europea del Medicament en el període 2009-2013, van obtenir el vist i plau sense evidències suficients, i en els pocs casos que n’hi havia, els seus efectes eren marginals si es comparaven amb els tractaments existents.

“Big Data”

Per alguns, el “Big Data” hauria de ser una solució per als avenços terapèutics de les malalties rares o els càncers poc freqüents, donat que hauria de permetre analitzar munts de dades que farien que el nombre de casos, tot i que insuficients a nivell local, serien notables des d’un àmbit global. Malgrat disposar d’un plantejament metodològic atractiu, el “Big Data” està tenint problemes degut a la mala qualitat de les bases de dades clíniques, cosa que limita, i molt, els seus usos, especialment en avaluacions terapèutiques i anàlisis de causalitat. Com diu Montori: massa sovint el “Big Data” és simplement “not Great Data”.

“Big Science”

Vinay Prasad afirma que les persones amb càncers poc freqüents, o amb malalties rares, mereixen també una recerca de qualitat, és a dir, assaigs clínics en fase III, i per això cal que la ciència doni una resposta cooperativa, en comptes de competitiva. En aquesta línia ell mateix dona un exemple que confirma que això és possible. El càncer adrenocortical té una incidència molt baixa, mala resposta als tractaments i mal pronòstic. Malgrat això, FIRM-ACT va aconseguir elaborar un assaig clínic recol·lectant 304 malalts de 40 hospitals de 12 països diferents. Gràcies a aquesta iniciativa, es van poder provar, per primera vegada, diverses terapèutiques citotòxiques comptant, de manera sòlida, amb la supervivència com a mesura dels resultats.

Per afavorir la “Big Science” enfront de la “Little Science”, continua dient Montori, les institucions haurien de recompensar els científics generosos i col·laboratius que fomenten els projectes compartits entre les diferents comunitats de recerca i de pràctica clínica. Valgui un altre exemple de la importància d’aquesta visió: l’article que explica el descobriment del bosó de Higgs està signat per 5.154 científics. Algú pensa que la troballa s’hauria aconseguit sense haver reunit tant de coneixement?

Els pacients amb càncers poc freqüents haurien de demanar que els investigadors col·laboressin tant com fos necessari per a l’elaboració d’assaigs clínics robustos ben dissenyats, en comptes dels estudis apressats i entusiastes que els ofereixen ara.

Jordi Varela
Editor

divendres, 26 de maig del 2017

Què els oferim als pacients perquè ens donin la seva informació?

Com ja s'ha parlat en diverses ocasions en aquest blog, per exemple Cristina Roure aquí, el NIH nord-americà comença aquesta setmana el seu ambiciós programa de medicina personalitzada (o "de precisió", com tradueixen alguns) sota el nom d'All of Us. Com saben, l'objectiu últim de la medicina personalitzada és arribar a desenvolupar procediments, tractaments i tecnologies sanitàries que tinguin molt més en compte els factors individuals del pacient, tant biològics com mediambientals i conductuals en lloc de l'habitual "one pill fits all" (una mateixa pastilla per a tots els afectats per la mateixa malaltia). El llançament tot just s'ha publicitat, ja que es troba encara en fase de prova. La raó és senzilla: tot i que l'objectiu és crear una immensa base de dades en què hi participen almenys un milió d'americans de tota condició, donant accés per a la investigació als seus informes mèdics en format electrònic ("EHR"), no està encara del tot clar a canvi de què, i més en el clima polític americà actual, els pacients nord-americans participaran en aquest projecte.

divendres, 14 d’abril del 2017

Fellini, Berlusconi i el Big data



Com connecten Fellini, Berlusconi i el Big data? Li ho explico en 3 minuts.

Vull parlar sobre la necessitat de gestionar, amb criteris restrictius, l’ús de les dades dels usuaris dels serveis de salut, especialment quan s’intueix que hi pot haver alguna empresa interessada a fer-hi negoci. 

Potser una majoria considera evident que ha de ser així, però jo no.

Els humans, per raons biològiques, necessitem tenir raó, força sovint ens fa mandra pensar i ens resulta més còmode apuntar-nos a l’opció que sembla més evident. Ens costa veure i entendre que tot està relacionat amb tot i que qualsevol decisió important que prenem té conseqüències molt més enllà del que som capaços de preveure.

divendres, 20 de gener del 2017

La línia vermella de les dades de salut


Els grans gegants tecnològics (Google, Apple, IBM o Microsoft) estan fitxant científics i experts en investigació mèdica. La seva aposta per transformar la medicina és decidida, però John T. Wilbanks i Eric J. Topol adverteixen de possibles riscos en aquest interessant article publicat al Nature el passat juliol. Ateses les dificultats que la recerca mèdica sempre ha trobat per obtenir dades de salut, els autors creuen que pot ser temptador per a científics clínics accedir a projectes de gran escala d’Internet, amb important capacitat de col·lecció de dades i algoritmes per a l’anàlisi.

Però hi ha el risc que Google, o d’altres empreses més petites com 23andMe, posseeixin dades de salut amb l'objectiu de controlar els mètodes que es fan servir per oferir determinats serveis en funció del perfil digital. És el que a d’altres sectors d’Internet s’està anomenant la societat de la “caixa negra”. Hi ha anuncis que només s'ofereixen a determinats grups de persones i si a aquests algoritmes s’hi incorporessin dades de salut, els autors asseguren que s’augmentarien biaixos pre-existents a la nostra societat i s’accentuarien les desigualtats.  

divendres, 1 de juliol del 2016

La provisió de serveis sanitaris de precisió








Es comenta sovint que la introducció de les TIC en sanitat és un procés llarg i complex. A més, últimament i des del boom de les apps i gadgets, se'ns mostra com reiteratiu i en moltes ocasions anodí per l'absència de resultats que generin canvis. Està per veure l'impacte i rendiment de la proposta recentment publicitada del "nou model de compra i digitalització" de l'NHS. En qualsevol cas, observem alguns senyals d'avenç sota el paraigua del concepte "salut digital". Un bon exemple d'això va ser en el recent 16th International Conference on Integrated Care, comentat encertadament per Jordi Varela en el seu editorial del 30 de maig. Allà es va poder observar el potencial i les dificultats en abordar temes com són l'ús massiu de dades i la seva computació.

A l'ICIC 2016 vam tenir l'oportunitat d'assistir a una presentació d'IBM sobre l'aplicació de la computació cognitiva amb IBM Watson en el terreny de la gestió de serveis. Encara que l'enfocament teòric va ser correcte, la seva translació a la pràctica va ser molt poc concreta, particularment si la comparem amb els prometedors resultats obtinguts en el terreny de l'oncologia.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Big data i salut








Karalee Close a la seva conferencia TED “Will healthcare embrace digital or will we die waiting?” en posa una de freda i una de calenta. Repassa algunes aplicacions interessants del Big Data a la salut però pregunta obertament com pot ser que sectors com el comerç o el transport vagin tant per davant de la salut en la renovació dels serveis mitjançant la creació d’aplicacions i sistemes que aprofiten l’anàlisi de les dades que recullen massivament, el que es coneix com Big Data


Una cadena de supermercats ha demostrat que és capaç (sense mirar) de saber si una clienta habitual està esperant un fill i fins i tot d’endevinar el moment del naixement amb certa precisió. La notícia cridava l’atenció dels mitjans perquè la família d’una jove es va assabentar de l’embaràs sorpresa de la seva filla pels cupons regal per embarassades que el “super” li va començar a enviar a casa. No és cap misteri, simplement es tracta de recollir de forma sistemàtica el comportament històric de compra de moltes dones i fer-ne una anàlisi encaminada a descobrir patrons com ara que en el quart mes les dones compren colònies sense olor i just abans del naixement compren grans quantitats de determinats productes d’higiene. Amb totes aquestes dades, convenientment cuinades, el supermercat pot calcular un indicador de "predicció d'embaràs" per a cada dona. Aquest és un senzill exemple de Big Data de l’àmbit “customer analytics” que lidera el ranking d’aplicacions. Totes les nostres activitats generen un rastre de dades que creix de forma exponencial tot sumant-hi els objecte que gradualment es van connectant a Internet. Com diu Karalee, si una cadena de botigues és capaç de fer això, què no serem capaços de fer en els hospitals?

dimecres, 11 de novembre del 2015

La digitalització i el futur de l'atenció primària






Quan parlem de futur, potser la millor introducció és reproduir l'afirmació de The Lancet que, en un excel·lent article publicat l'agost passat, en el qual s'exposaven els resultats d'una enquesta realitzada al Regne Unit sobre la visió de diversos professionals sobre el futur de la medicina deia: "Quan es mira cap el futur sovint es crea una barreja d'incertesa i expectació". N Lee et al, Health of the UK population in 2040. Complementàriament és pertinent recordar aquí la frase d'Abraham Lincoln: "La millor manera de predir el futur és creant-lo".

Recentment comença a discutir-se i a publicar-se molta opinió sobre com la digitalització / robotització / intel·ligència artificial afectarà el futur de la medicina. El tema és apassionant i sembla que al final ha emergit un debat soterrat en què hi participen enginyers, informàtics, matemàtics, sociòlegs, dissenyadors, etc.

La translació al terreny sanitari del que està esdevenint en el terreny industrial, i en altres serveis, sembla irrefutable. A mode de síntesi sembla molt explicativa la imatge de MIT Technology Review que acompanyava els articles publicats per D. Rotman en un abordatge genèric d'aquesta temàtica sota el títol: "Will Advances in Technology Create a jobless Future? Who Will Own the Robots?".





dimecres, 10 de juny del 2015

Dades al servei de la salut





La  setmana passada va tenir lloc als Estats Units el Health Datapalooza, la conferència anual de referència sobre l’alliberament de dades de salut. O el què es coneix per open health data o dades obertes de salut. Més de 2.000 participants, acadèmics, emprenedors, empresaris i representants d’agències governamentals es van trobar a Washington durant tres dies per cercar maneres efectives d’utilitzar les dades de salut per millorar la salut dels pacients.

El moviment per les dades de salut als Estats Units va començar amb l’empenta de l’administració Obama quan l’any 2010 l’Institute of Medicine i el U.S. Department of Health & Human Services impulsaren la Health Data Initiative. El propòsit era clar: posar a disposició del públic, de manera gratuïta, online i en format descarregable, les enormes quantitats de dades de les que disposa el Departament de Salut (taxes d’obesitat, hospitalitzacions evitables o determinants de salut...) per tal que emprenedors d’arreu desenvolupessin aplicacions (mapes de salut comunitària, buscadors de proveïdors, jocs educatius, eines analítiques, etc.) útils per prendre millors decisions i millorar la salut.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Política sanitària: la tercera revolució



Som a les portes d’una revolució a la política sanitària que canviarà per sempre la nostra manera de pensar sobre la salut i l’atenció sanitària. En uns quants anys, la nostra visió de l’organització i de l’administració dels serveis sanitaris serà transformada.

Amb un començament com aquest, no és d’estranyar que m’enganxés aquest article pescat a través de Twitter. Es tracta d’un editorial del Internacional Journal of Health Policy and Management signat per Pierre-Gerlier Forest (@pgfor), director del Johns Hopkins Institute for Health and Social Policy. L’autor planteja que ens trobem davant d’una nova revolució en política sanitària, segons ell, la tercera d’aquesta magnitud, després de les dues que l'han precedit:

1era revolució: Anys 70s amb la introducció d’un gran canvi conceptual: les necessitats de salut de la població com vector principal per ajustar l’oferta de serveis sanitaris (Aspects of Medical Care d’Avedis Donabedian).

divendres, 8 d’agost del 2014

Dades personals de salut: un nou tresor per a la ciència







Veient una enquesta del Institute of Medicine (IOM) destaca una dada: el 94% dels nordamericans que tenen un diagnòstic d'una patologia crònica i que a més són usuaris de xarxes socials estarien disposats a donar les seves dades per incentivar la recerca i així poder ajudar a altres pacients com ells.