Quan parlem de futur, potser la millor introducció és reproduir l'afirmació de The Lancet que, en un excel·lent article publicat l'agost passat, en el qual s'exposaven els resultats d'una enquesta realitzada al Regne Unit sobre la visió de diversos professionals sobre el futur de la medicina deia: "Quan es mira cap el futur sovint es crea una barreja d'incertesa i expectació". N Lee et al, Health of the UK population in 2040. Complementàriament és pertinent recordar aquí la frase d'Abraham Lincoln: "La millor manera de predir el futur és creant-lo".
Recentment comença a discutir-se i a publicar-se molta opinió sobre com la digitalització / robotització / intel·ligència artificial afectarà el futur de la medicina. El tema és apassionant i sembla que al final ha emergit un debat soterrat en què hi participen enginyers, informàtics, matemàtics, sociòlegs, dissenyadors, etc.
La translació al terreny sanitari del que està esdevenint en el terreny industrial, i en altres serveis, sembla irrefutable. A mode de síntesi sembla molt explicativa la imatge de MIT Technology Review que acompanyava els articles publicats per D. Rotman en un abordatge genèric d'aquesta temàtica sota el títol: "Will Advances in Technology Create a jobless Future? Who Will Own the Robots?".
Tot va molt ràpid i quan, actualment, utilitzem el terme "salut digital" potser no som conscients que aquest concepte comença a mostrar senyals d'esgotament, tot és i serà molt més global i res serà comprensible sense preveure i lligar les interrelacions. És interessant l'aproximació de K. Dörner i D. Edelman de McKinsey quan diuen, sota el títol: Què significa realment "digital"?, que "tothom vol dirigir-se cap a la digitalització, però el primer pas és comprendre veritablement el que és".
A nivell sanitari, si ens sortim de l'entorn hospitalari (amb les seves característiques d'especialització, en què la digitalització / robotització està començant a incidir amb potència), ens trobem amb l'entorn de l'atenció primària i en aquest camp, probablement, no s'aborda amb valentia el futur (almenys en el mainstream del que es publica).
La gran quantitat de dades disponibles i, en conseqüència, la potencialitat del Big Data, Cognitive Computing, Machine Learning, Internet of Things, entre d'altres conceptes, generarà profunds canvis. Tornant a l'inici del meu text, no afrontar-ho és no abordar bé el futur, en el nostre cas i el nostre entorn, això és més preocupant, per l'oportunitat d'utilitzar la gran quantitat de dades que disposa la nostra atenció primària, a diferència d'altres països, amb elevat nivell de desenvolupament.
Al meu entendre, i malgrat alguns dubtes que freqüentment solen aparèixer, crec sincerament que l'atenció primària tindrà molta importància en el futur. No obstant això, no tindrà pràcticament cap semblança a l'actual i patirà un canvi profund en els rols d'infermeria (infermeria de pràctica avançada...?) i dels metges i coexistirà amb una intervenció dels pacients tant en els nivells diagnòstics com en els terapèutics, actualment insospitats.
L'exCEO de Kaiser Permanente, 2002-13, George Halvorson, parlava fa uns anys de la "Industrialització de la Medicina", segurament podem afirmar que entrem en l'era "Post-Industrial". Per als que estiguin interessats en aquesta temàtica, algunes d'aquestes reflexions apareixen més àmpliament desenvolupades en el meu article a HealthMangement.org: Big Data and Cognitive Computing at Point of Care. The future of primary care in the global healthaproach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada