Assaigs clínics: malbaratament i transparència

Malbaratament

S'estima que cada any es posen en marxa més de 20.000 assaigs clínics (ignoro si la xifra correspon només a EUA o al món), però molts d'ells no s'enregistren, no s'acaben, no es publiquen, no obtenen els resultats esperats, o senzillament són irrellevants. Així ho expressa John Ioannidis Director de Stanford Prevention Research Center en un editorial al British Medical Journal, basant-se en una revisió de quasi 400 assaigs quirúrgics elaborada per l'equip de Stephen Chapman (Queen Elizabeth Hospital Birmingham).

Malgrat la ineficiència demostrada en el maneig de la metodologia més preuada de la recerca, segons l'editorialista, el principal focus de malbaratament cal cercar-lo en la futilesa i la irrellevància de molts projectes que només cobren vida perquè estan empesos per un model d'incentivació pervers, i no per l'aportació que puguin fer per millorar l'activitat clínica.

Transparència

Per altra banda, alltrials.net, una organització que lluita per les dades obertes dels assaigs clínics, diu que la probabilitat que tenen els estudis de ser publicats és del 50%, xifra que és molt inferior quan els resultats no són els esperats. Aquest fenomen va ser recollit també per Nature en una revisió de quasi mig milió d'estudis publicats a la seva pròpia revista. Vegi'n en el video l'argumentació d'un malalt de càncer que diu que és intolerable que després d'haver renunciat al millor tractament disponible per acceptar entrar en un assaig clínic (on indefugiblement va haver d'admetre el joc del doble cec), cap la possibilitat que aquest sacrifici quedi en no res perquè els resultats de l'estudi podria ser que no es publiquessin i, per tant, tot l'esforç no serviria per a benefici de ningú.

Donada la preocupació per refer el prestigi de la pràctica dels assaigs clínics, diversos autors han proposat fórmules que han estat recollides en aquest blog (Richard Smith, Richard Horton), a les quals ara caldrà afegir la de John Ioannidis del qual tradueixo literalment el darrer paràgraf del seu editorial: "Els assaigs clínics haurien d'estar ben dissenyats, pre-registrats, haurien de fer preguntes oportunes, haurien d'haver fet revisions sistemàtiques de l'evidència prèvia, estar ben finançats, usar els millors comparadors, estar conduits per investigadors sense conflictes d'interessos i haurien de fer públics els resultats amb total transparència".


Jordi Varela

Editor