La controvèrsia de les revisions de salut

El National Health Service anglès anuncia revisions de salut rememorant l'humor de "Full Monty" o de "Les noies del calendari". Deixi's despullar per una bona causa -vénen a dir- el seu cos s'ho mereix. A Espanya, en canvi, aquest assumpte és més propi de l'oferta privada. "La mejor forma de cuidar tu salud es abrir bien los ojos ante las posibles enfermedades y no dudar a la hora de someterte a pruebas periódicas para prevenirlas", diu la revista 10 Minutos en un article sobre el tema. Molts centres privats compten amb "Unidades de chequeos médicos" i la majoria de mútues i clíniques ofereixen revisions de salut, com es pot veure en un anunci de l'Hospital Quirón Teknon: "chequeo preventivo básico, antes 820€ ahora 690€; chequeo preventivo avanzado antes 1.800€ ahora 1.520€". També és curiosa la proposta de Sanitas que ofereix la possibilitat d'elecció entre "chequeos: classic, integral y complete", o el post de la web de la XX Conferencia Nacional de Dirección de Marketing y Ventas del Sector Salud (a celebrar aquest mateix mes a Madrid) que diu "lo más demandado en la plataforma iGlobalMed son los chequeos de salud para los directivos que se van a trabajar al extranjero". Per acabar amb aquest viatge pel món de les revisions de salut, vegi's un retall de la web de la Clínica Universitaria de Navarra:

Què diu l'evidència de les revisions de salut?

En un país tan donat a la prevenció secundària com els Estats Units, ha sorprès que la Society of Internal Medicina ha penjat la següent recomanació a Choosing Wisely: "Don’t perform routine general health checks for asymptomatic adults." Quines fonts citen els internistes nordamericans per fer aquesta recomanació? Si ho consulten veuran que la primera font de les quatre relacionades en el document és una revisió sistemàtica i una metanàlisi dutes a terme per un grup d'investigadors del Nordic Cochrane Centre a partir de 14 assaigs clínics aleatoritzats amb quasi dos-cents mil participants, que ha conclòs que les revisions de salut no redueixen ni la morbiditat ni la mortalitat global, i l'estudi afegeix que tampoc s'han vist millores en la mortalitat específica cardiovascular i oncològica.

Vegi's en el gràfic com, amb una aportació al risc relatiu mig de morir de les revisions de salut pràcticament nul·la (0,99), els 9 estudis finalment triats per a aquesta variable, van mostrar uns riscos relatius que basculaven de manera equilibrada entre l'esquerra (aporten valor) i la dreta (són contraproduents) al voltant del valor 1:

De la revisió i la metanàlisi es conclou que malgrat no aconseguir reduir ni la mortalitat ni la morbiditat, les revisions de salut podrien tenir una associació amb el sobrediagnòstic i la sobreactuació terapèutica, sense oblidar els riscos propis de les proves diagnòstiques, l'ansietat provocada pels falsos positius, les troballes incidentals i la sensació de seguretat produïda pels resultats negatius, alguns d'ells falsos. En resum, les revisions de salut estan en el centre d'una altra controvèrsia sorgida entre la pràctica clínica consumista i l'evidència.


Jordi Varela

Editor