divendres, 24 de juliol del 2015

Relació pacient-metge: la confiança és cosa de dos







El tweet del British Medical Journal anuncia un article de la Dra. Margaret McCartney, mentre que el tweet de la Dra. Blanca Usoz ens porta a un article publicat a la revista electrònica Medscape. Dues metgesses interessades en l'atenció centrada en les persones, una escocesa i l'altra bilbaïna, ens fan reflexionar sobre els avatars de la confiança en la relació entre pacients i metges. Tant aquí com al Regne Unit, la professió mèdica obté, a les enquestes, la nota més alta pel que fa a la confiança de la ciutadania, però com que el cofoisme no és un bon conseller, convindria que les enquestes no ens amaguessin que, en el treball clínic de cada dia, el crèdit del metge se la juga a cada petit detall.


La Dra. McCartney afirma en el seu article: "La incertesa forma part de la naturalesa de la medicina i, per aquest motiu, la pràctica clínica defensiva és un fet miserable. Per por a ser denunciats demanem proves en excés, la qual cosa si bé ens protegeix, no fa més que exposar els pacients al risc d'incidentalomes i de tractaments d'escàs valor terapèutic. Preocupats com estem per les crítiques d'haver diagnosticat amb retard, hem agafat por a l'ús del temps com a xarxa de seguretat diagnòstica, i sempre estem temerosos d'oferir opcions per a l'elecció informada, en comptes de receptar un medicament amb renom."

En aquest entorn apareixen dues circumstàncies noves, que penso que, ben gestionades, podrien ajudar:

La gravació de les consultes mèdiques per part dels pacients

Aquest és un tema que vaig tractar en dos posts anteriors (21/3/2014 i 23/1/2015), i ara només vull recordar que, després d'un debat encès, al Regne Unit ja és legal que els pacients enregistrin les consultes mèdiques, amb l'autorització del metge o sense. Amb un punt d'intuïció, no costa veure que davant de la gravació hi ha dues postures, els que pensen que pot ser un instrument valuós per millorar la comprensió dels pacients de tots els aspectes de l'entrevista mèdica, i els que creuen que pot esdevenir una arma contra el metge en hipotètics litigis que puguin esdevenir.

Les notes del curs clínic en obert

A l'article de Medscape ens parlen del "Open Notes Project", una iniciativa en el marc dels portals de salut (Personal Health Records), que promou que els pacients tinguin accés complet al seu curs clínic, i no només als informes i als resultats de proves. D'acord amb el projecte, els pacients tenen l'oportunitat de corregir detalls erronis de les notes mèdiques, o d'opinar sobre els diagnòstics diferencials que es van elaborant sobre el seu procés clínic. Molts metges recelen de tanta obertura, però altres hi veuen una oportunitat per treballar la confiança des de l'arrel. 

Com diuen els experts en conciliació, la confiança s'ha de treballar en cada petit detall de la quotidianitat. És per això que crec que hauríem de veure els enregistraments de les consultes i l'obertura de les notes dels cursos clínics com dues oportunitats, que si bé tenen riscos, també poden ser molt útils per compartir incerteses i reduir la pràctica defensiva de la medicina.


Jordi Varela
Editor

6 comentaris:

  1. Si bien el lenguaje utilizado con el paciente puede ser el mismo se grabe o no la visita, el curso clínico utiliza un lenguaje difícilmente entendible por un paciente. Es un lenguaje médico para ser entendido por compañeros de la profesión que puedan acceder a la historia.
    Compartir el curso clínico con el paciente no solo implicaría cambiar el lenguaje habitual a uno entendible por el paciente, lo cual retrasaría el devenir de la visita, sino que involucraría al paciente en una toma de decisiones para las que no está preparado.
    La involucración del paciente en su proceso es interesante y necesaria pero con ciertos matices. Si el paciente se involucra tanto que decide hasta los cuidados necesarios para su enfermedad no necesita un médico. Es importante la involucración respetando el trabajo de cada uno desde ambas partes (médico y paciente).

    ResponElimina
  2. Jo crec que el temps de duració de les visites i el número de visites al dia, també ens fa que en molts moments la visita no acabi de ser lo correcta que tots voldríem. En una visita de qualitat si que ens podria ser d'utilitat
    Per altra banda , no sé si tal com tenim ara els pacients els interessaria gravar, a lo millor també ens serviria per que ens tractin amb el respecta que tots ens mereixem!

    ResponElimina
  3. Cada vez son mas los pacientes que solicitan su historial clinico completo y en este momento , creo que ni los profesionales ni el sistema esta preparado para ello, por un lado el paciente se encuentra con información que no entiende y en ocasiones confunde mas y por otro lado se deja poco espacio al medico a sus anotaciones clínicas subjetivas que pueden estar agravando la patológia del paciente y que es propia de cada profesional para entender mejor a su paciente y creo que no se deberían compartír con ellos.

    ResponElimina
  4. No podemos olvidar que nuestro trabajo además tiene un margen de error: siempre jugamos con probabilidades sobre “impresiona que” “lo más probable” “sugiere ser”. Si bien puede tener aspectos positivos, desde mi punto de vista estaríamos siendo muy inocentes pensando que el paciente solo lo utilizará de forma positiva para sí mismo y no contra de quien considera que “se ha equivocado”.

    ResponElimina
  5. Es interesante el post, pero aún más lo son las opiniones vertidas en las respuestas al post. La medicina defensiva es un cáncer. Va desde la propia inseguridad del profesional, pasa por la falta de conocimiento más profundo, la saturación del sistema, hasta el consumo inapropiado de recursos, así como el exponer y someter a los pacientes a riesgos innecesarios. Esto último no es solo por los efectos adversos de las pruebas. Incluso afecta su salud mental y emocional.
    Creo que la administración se ha extralimitado en autorizar el acceso al registro electrónico sin medir las consecuencias, sin una fase de formación previa, sin una regulación que facilite la comprensión de ciertos contenidos o limite el acceso a otros. Por ejemplo, no veo útil ni provechoso que un paciente acceda a un informe de TAC o RMN del cual.

    ResponElimina
  6. Tot pot ser útil per a la relació metge-pacient, però sempre demanant permís en el nostre cas(Llei de Protecció de Dades), per tal de no vulnerar el dret d'imatge ni del metge ni del pacient.

    ResponElimina