El fenomen emergent de la multicronicitat i de la fragilitat geriàtrica està analitzat des de tots els punts de vista: el demogràfic, l'epidemiològic, el de la utilització de recursos i el de l'impacte econòmic, per citar-ne només els més destacats. Coneguda la tendència, el repte ara és com proveir serveis apropiats als pacients que, fruit de la precarietat de la seva salut, o de la seva circumstància social, o ambdues coses combinades, pateixen situacions d'inestabilitat i esdevenen freqüentadors intensos sense rumb.
Aquest col·lectiu de pacients complexos, per altra banda no massa gran, està tensionant les rigideses dels sistemes sanitaris en tres focus: a) saturació dels serveis d'urgències hospitalaris amb munts d'ambulàncies, lliteres i llits d'observació incapaços de donar respostes efectives a les necessitats d'aquestes persones, b) descoordinació dels transfers entre nivells, especialment entre l'hospital i l'atenció primària, i c) polimedicació fruit de la fragmentació de la prescripció.
