La revista Nature s'ha fet ressò del debat professional sobre la qualitat intrínseca del treball dels científics, en una dinàmica d'autocrítica comparable a la que s'està fent, en termes semblants, en el món de la clínica. Els científics també són fal·libles -afirma l'articulista- i, per tant, haurien de potenciar els mecanismes d'autocrítica, en comptes d'enrocar-se en l'autoengany.
John Ioannidis, Meta-Research Innovation Center at Stanford, diu que els científics haurien d'esforçar-se més per comprendre els biaixos de la seva fal·libilitat humana, si volen superar la crisi de confiança generada per l'escassa reproduïbilitat dels resultats de la recerca. I per il·lustrar les seves paraules, Ioannidis ofereix tres exemples: a) d'una selecció de cent estudis de psicologia, només es van poder replicar els resultats d'una mica més d'un terç dels treballs, b) un grup d'investigadors d'Amgen van aconseguir reproduir solament 6 dels resultats de 53 estudis de referència en l'àmbit de l'oncologia i l'hematologia, i c) el propi equip d'Ioannidis va replicar completament només 2 dels 18 estudis d'expressió genètica en base a microarrays (xips d'ADN).
+20.30.02.png)
