Pedro Rey
Comportament saludable
Què tenen en comú mesures com la publicació de les calories que contenen els aliments dels restaurants de menjar ràpid, les visites a domicili a persones grans per comprovar la medicació que prenen o les transferències de diners a famílies pobres per donar a llum en hospitals a l'Índia? Totes busquen un objectiu socialment desitjable, totes semblen tenir al darrere una intuïció raonable d'efectes beneficiosos i, a més a més, totes permeten al polític que les decideix mostrar que és actiu, que “fa coses”. Tanmateix, també comparteixen dues característiques en comú. En primer lloc, s'han posat en marxa en molts països sense que se n'avalués l'efectivitat abans d'implementar-les i, en segon lloc, quan es van testar va resultar que o bé no tenien cap efecte o que, fins i tot, produïen resultats contraris als que es buscaven. La publicació de les calories no redueix significativament la ingesta d'aliments grassos. Les visites a domicili no contribueixen a millorar els patrons de medicació o l'adherència de les persones grans. Finalment, tal com mostren Andrew i Vera-Hernández (2020), els incentius per donar a llum en hospitals a l'Índia van augmentar la mortalitat perinatal perquè els serveis hospitalaris no van poder respondre en les millors condicions a l'excés de demanda creat.
