Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resultats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resultats. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de juny del 2022

Assajos aleatoritzats també per a les polítiques públiques

Pedro Rey
Comportament saludable 



Què tenen en comú mesures com la publicació de les calories que contenen els aliments dels restaurants de menjar ràpid, les visites a domicili a persones grans per comprovar la medicació que prenen o les transferències de diners a famílies pobres per donar a llum en hospitals a l'Índia? Totes busquen un objectiu socialment desitjable, totes semblen tenir al darrere una intuïció raonable d'efectes beneficiosos i, a més a més, totes permeten al polític que les decideix mostrar que és actiu, que “fa coses”. Tanmateix, també comparteixen dues característiques en comú. En primer lloc, s'han posat en marxa en molts països sense que se n'avalués l'efectivitat abans d'implementar-les i, en segon lloc, quan es van testar va resultar que o bé no tenien cap efecte o que, fins i tot, produïen resultats contraris als que es buscaven. La publicació de les calories no redueix significativament la ingesta d'aliments grassos. Les visites a domicili no contribueixen a millorar els patrons de medicació o l'adherència de les persones grans. Finalment, tal com mostren Andrew i Vera-Hernández (2020), els incentius per donar a llum en hospitals a l'Índia van augmentar la mortalitat perinatal perquè els serveis hospitalaris no van poder respondre en les millors condicions a l'excés de demanda creat.

dilluns, 13 de juny del 2022

Es pot avaluar el valor de les unitats clíniques?

Jordi Varela




El 2016 Michael Porter i Thomas Lee van analitzar els indicadors de l'agència de qualitat nord-americana (NQMC-AHRQ) i ho van fer des de la perspectiva de la definició porteriana de valor, i el resultat no podia ser més decebedor, ja que van descobrir que dels 1.958 indicadors documentats, només 139 (el 7%) posaven el focus en els resultats. En aquesta línia, un grup de treball de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) hem elaborat una graella per categoritzar els indicadors  d'acord amb un gradient que comença en el punt més alt per la percepció dels pacients (PREM/PROM), con a gold estàndard, i continua (en descens) per l'efectivitat, la seguretat clínica i l'adequació, per acabar amb els indicadors menys orientats al valor, com són els d'activitat i eficiència, tal com es recull a la taula següent:

dilluns, 25 d’abril del 2022

Per un nou marc d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut

Jordi Varela
Editor






Enllaç informe
En els darrers anys, el moviment de l’atenció sanitària basada en valor ha anat agafant protagonisme en l’agenda acadèmica, organitzativa i política de la gestió sanitària. Evolucionar cap a un sistema de salut basat en el valor requereix, en primer terme, aclarir que s’entén per valor i disposar de la capacitat d’avaluar-ho i, en segon terme, tenir l’audàcia de desplegar estratègies apropiades, entre les quals en destaquen les reformes dels marcs avaluatius i dels sistemes de pagament dels serveis sanitaris.

dilluns, 11 d’abril del 2022

I després de la pandèmia, per on començo? Com millorar el teu lideratge en cinc passos



Potser la pandèmia no ens ha anat tan malament... M'explicaré: és probable que l'atenció primària mai hagi innovat tant en un període tan curt de temps: la generalització de la consulta electrònica, la implementació de sistemes de programació ajustats al motiu de salut del pacient o la consulta administrativa per a tràmits i gestions en són alguns exemples. També s'ha avançat en la comunicació amb l'atenció hospitalària a través de la interconsulta virtual, cosa que ha incrementat la capacitat resolutiva dels equips.

dilluns, 14 de març del 2022

OpenPrescribing. La “democratització” de l'accés a les dades

Cristina Roure
Pantone 



Actualment, la tecnologia d'anàlisi de dades permet crear plataformes interactives accessibles i intuïtives per posar-les al servei de clínics, gestors i investigadors amb l'objectiu de convertir enormes bases de dades en coneixement i millorar així l'atenció al pacient i l'ús apropiat de recursos. Aquest és l'objectiu d'OpenPrescribing

dilluns, 7 de març del 2022

Quan deixarem de finançar la no qualitat?

Jordi Varela
Editor




El nou lliurament de l’atles VPM de qualitat de l’atenció hospitalària de desembre de 2021, elaborat amb CMBD del 2018, analitza la mortalitat de tretze processos clínics aguts, i ho fa amb un gran desplegament de recursos comunicatius mitjançant mapes interactius de variabilitat i fitxes específiques de perfils i projeccions temporals de cada hospital.

divendres, 28 de gener del 2022

Per millorar cal mesurar, però amb això no n’hi ha prou

Xavier Bayona
Gota a gota



En la gestió d’organitzacions i sistemes sanitaris hi ha aspectes que ningú no discuteix avui dia: qualitat, seguretat i millora contínua. Per avançar en qualsevol dels grans elements destacats és imprescindible mesurar, però mesurar què i per a què? En diferents posts del blog s’han fet reflexions entorn de diferents aspectes i, en un d’ells, el Dr. Varela ens deia “per valorar la qualitat d’un producte hi ha quasi tantes opinions com persones, l’assumpte és molt més sensible quan es tracta de serveis sanitaris”. 

dilluns, 27 de desembre del 2021

Es pot incentivar el valor de la pràctica clínica?

Jordi Varela
Editor

Quan les persones immobilistes volen aigualir un projecte innovador acostumen a menystenir-lo amb frases com: “El paper ho aguanta tot” i, de fet, si parlem de variacions de la pràctica clínica, se’ls hauria de donar la raó, especialment si ens fixem en l’escàs impacte que Darmouth Atlas, després de 50 anys, ha tingut en la millora del sistema sanitari nord-americà. John Wennberg, el seu creador, va tenir la idea de publicar mapes de taxes poblacionals de freqüentació als serveis sanitaris, amb la creença que si els professionals i els governants s'adonaven dels enormes desequilibris que aquests mapes mostraven, això els esperonaria a posar en marxa mesures per reduir-los, però la realitat sembla poc impressionable per epidemiòlegs ben intencionats.

divendres, 10 de desembre del 2021

És possible avaluar els resultats de la integració de serveis?

Jordi Varela
Editor



La integració de serveis és una estratègia imprescindible per afrontar els reptes que plantegen les persones amb necessitats socials i sanitàries complexes, però els marcs avaluatius estan encallats en el mesurament de l'activitat dels serveis fragmentats i, amb això, no hi ha manera de saber si les noves experiències integradores que sovintegen pel territori estan obtenint els resultats desitjats. En aquesta línia, la Central de Resultats d'AQuAS, en el seu informe d'atenció primària, ofereix tres indicadors que, d'entrada, podrien donar una visió ràpida dels efectes immediats d'una acció integradora: a) si es redueixen les hospitalitzacions potencialment evitables, b) si baixa el nombre de persones polimedicades en excés i c) si augmenta el nombre de persones grans ateses per programes d'atenció domiciliària dels equips d'atenció primària. Es tracta d'un marc avaluatiu interessant, però clarament escàs, ja que no analitza molts dels aspectes que realment preocupen a les persones més necessitades de serveis integrats, és a dir, els pacients que pateixen malalties cròniques, les persones grans fràgils que viuen soles, els pacients amb trastorns mentals i les persones discapacitades.

dilluns, 15 de novembre del 2021

Quina utilitat tenen els indicadors de qualitat assistencial?

Jordi Varela
Editor




Els sistemes sanitaris destinen molts recursos a elaborar bateries d'indicadors que, des de diverses perspectives, analitzen la qualitat assistencial; bé sigui en termes d'efectivitat, bàsicament mortalitat i reingressos; d'homologació de processos, com ara les hores per a la intervenció després d'un ingrés urgent per fractura de fèmur o el temps porta-agulla en el tractament de les persones amb infart agut de miocardi, o de seguretat dels pacients, com per exemple, el nombre de bacterièmies provocades pels cateterismes o el nombre de caigudes dels pacients ingressats. Donem per fet, malauradament, que l'experiència dels pacients i la mesura dels resultats que realment interessen a les persones malaltes, ara per ara, queden lluny dels marcs avaluatius de la qualitat assistencial.

divendres, 2 de juliol del 2021

Transparència i rendició de comptes: deu punts clau per a un bon model

Cristina Adroher
Des del backstage



L'escassetat d'experiències de transparència i rendició de comptes en l'àmbit sanitari en el context internacional posa de manifest que encara hem d'avançar molt. Aquest és un dels missatges de l'Estudio sobre la publicación de resultados en el SNS: bases para un modelo, presentat recentment, que fa una revisió sistemàtica dels procediments de rendició de comptes existents a Espanya i en altres països i planteja les bases d'un model ideal per al Sistema Nacional de Salut (SNS).

divendres, 25 de desembre del 2020

Outcomes sí, però atents on trepitgem

Mª Luisa de la Puente
Promovent confiança




Tornem a la qüestió de la informació per a la bona gestió, aquella que ens condueix a la millora de la qualitat assistencial, a donar més valor a allò que fem. Sembla que alguns centres sanitaris ja s'estan movent lentament cap aquí o, si no s'hi mouen encara, sí que comencen a reconèixer-ho com a nord. Aquest moviment necessita mesurar-se i, per a això, no podem prescindir de mesurar, a més de l'outcome final, els passos o les accions que ens hi porten(1).

dilluns, 13 de juliol del 2020

El decàleg de Baker per a les organitzacions sanitàries d'alt rendiment








Els americans creuen fermament que la competitivitat és l’essència de l’activitat humana, la qual cosa els ha convertit en la primera potència mundial, amb el permís de la Xina. Aquest principi, però, no els ha funcionat quan l’han aplicat, sense pal·liatius, al seu sistema sanitari, el qual està donant signes clars de baix rendiment: és molt car, és inequitatiu i està tenint mals resultats. Per aquest motiu, algunes organitzacions sanitàries públiques com la Veterans Affairs i Medicare, o privades, com Mayo Clinic, Cleveland Clinic o Kaiser Permanente, estan intentant posar-hi seny, tot analitzant quines són les claus per millorar el rendiment del sistema.

divendres, 20 de desembre del 2019

Mesurar la nostra eficiència: com anem?








Tot i que el concepte d'eficiència és fàcil d'entendre si el considerem com el sistema que utilitza els recursos (inputs) per millorar la salut de la població, no és tan fàcil de mesurar com sembla a causa dels múltiples problemes metodològics que sorgeixen. La relació entre els inputs i els outcomes en el sector sanitari és complexa i està influïda per múltiples factors externs al control del sector sanitari mateix.

El grup d'experts d'avaluació del funcionament del sistema sanitari (HSPA Health System Performance Assessment) de la Unió Europea ha publicat recentment un informe sobre aquesta qüestió (1).

divendres, 15 de març del 2019

El “temps al domicili”, mesura d’atenció integrada centrada en la persona









by Peter Donnelly
Els reingressos hospitalaris, generalment en els 30 dies postalta, han assolit un gran èmfasi com a indicador en les polítiques públiques i en la recerca-implementació, sobretot als Estats Units, durant les últimes dècades. Això per descarregar el sistema d’una alta pressió causada per l’increment constant de persones grans amb multimorbiditat i complexitat i, sovint, amb la coexistència de problemes socials. A Catalunya, l’indicador també s’ha plantejat  com una mesura per fomentar la coordinació assistencial i l’atenció integrada, la qual cosa té una lògica perquè, per evitar reingressos, l’hospital (d’aguts o intermedi/postaguts/sociosanitari) ha de prestar una bona atenció integral i fer una bona coordinació a l'alta –com ha evidenciat un article recent al New England Journal of Medicine– i l’atenció primària, per la seva banda, ha de portar a terme una continuïtat proactiva i resolutiva juntament amb els altres recursos domiciliaris disponibles i amb els serveis socials.

dilluns, 26 de novembre del 2018

El desenfocament de la informació sanitària







Mentre els plans de salut de les conselleries parlen d'experiència dels pacients, resultats i integració, els respectius serveis autonòmics de salut s'entossudeixen a retre comptes de satisfacció, activitat i processos.


dilluns, 11 de juny del 2018

Mesurant l'efectivitat i el valor de la pràctica clínica









A les “XIV Jornadas de la Fundación Signo” de la setmana passada, Jens Deerberg-Wittram, Director de Boston Consulting Group, va fer la conferència inaugural “From volume to value”. Es va tractar d'un discurs molt oportú, en un moment en que el control obsessiu de pressupostos i llistes d’espera impedeix a clínics i gestors reflexionar sobre què aporta a la societat tanta activitat assistencial. El concepte de valor expressat per l’orador alemany és molt nou per als directius de la sanitat, els quals tendeixen a entendre l’efectivitat clínica com un concepte retòric més propi d’estudis epidemiològics.

divendres, 13 d’abril del 2018

Atenció basada en el valor: la perspectiva del pacient









Cada vegada hi ha més organitzacions que adopten el nou model de l’atenció sanitària basada en el valor o value-based health care (VBHC) en el qual, segons la fórmula desenvolupada per Michael Porter:


                          Resultats que importen al pacient
                                          Valor =_____________________________
                                                                          Costos





Perquè els resultats es puguin mesurar de manera correcta i estandarditzada, l’International Consortium for Health Outcomes Measurement (ICHOM), una organització sense ànim de lucre a la qual fa poc s'ha unit l'Hospital Vall d'Hebron, està definint conjunts d'indicadors estandarditzats per condicions clíniques. (Us  recomano rellegir l’article publicat pel doctor Jordi Varela en aquest mateix blog). En aquesta línia, l'Hospital Vall d'Hebron, que està implementant aquest nou model d'atenció, ha posat en marxa grups de treball per definir els indicadors que aporten valor als pacients per a les condicions clíniques de l’ictus i el càncer de pròstata localitzat.

dilluns, 13 de març del 2017

Els resultats en salut, un assumpte de gestió clínica








Els resultats en salut (outcomes, en terminologia porteriana) són indicadors que acostumen a navegar pels mars de la salut pública, amb el benentès que els determinants no sanitaris són els que més influeixen en la salut de les persones i de les poblacions. Per altra banda, si ens cenyim a la pràctica clínica, els indicadors emprats per mesurar-ne la qualitat acostumen a estar marcats per la suposada idoneïtat dels seus processos. Posem per cas el grau de cobertura vacunal, els nivells d'hemoglobina glicosilada, la prescripció de genèrics, l'estada mitjana, la taxa de reingressos o les taxes d'infeccions nosocomials. Si bé es cert que alguns d'ells estan més o menys relacionats amb la salut de les persones (com, sense anar més lluny, l'últim exemple), els sistemes sanitaris s'acontenten amb les comparatives entre aquesta mena d'indicadors suposant que, si són bons, s'infereix que la provisió de serveis és de qualitat.

Amb la finalitat d'aconseguir que els resultats en salut puguin ser útils per mesurar la qualitat del treball clínic, International Consortium for Health Outcomes Measurement (ICHOM) (una organització sense ànim de lucre que promou la definició de resultats específics per a cada procés clínic) organitza grups de treball combinats entre professionals clínics i pacients per definir quins outcomes es pensa que són els més valuosos.










divendres, 27 de novembre del 2015

El pagament per resultats no acaba de quallar





El pagament per resultats (pay for performance o P4P) no acaba de quallar, almenys és el que es desprèn d'un article de The New York Times, al qual he tingut accés gràcies al tweet d'Ash Paul. Sempre que es parla de resultats en salut apareixen dificultats de definició degut a que la mortalitat, la qualitat de la vida i fins i tot les minusvalideses i dependències tenen altres determinants més poderosos que els sistemes sanitaris. Malgrat això, la majoria de països, de manera tossuda, insisteixen a introduir elements de resultats en els seus sistemes de pagament dels serveis sanitaris.

Potser un del motius d'aquesta obstinació és deguda a que la incentivació econòmica actua de manera conductista quan es tracta de millorar eficiències o d'obtenir objectius operatius: valguin els exemples de la cobertura vacunal, l'hemoglobina glicosilada o la prescripció de genèrics a l'atenció primària, o bé l'estada mitjana, la taxa de substitució de cirurgia sense ingrés o la taxa de reingressos a l'atenció hospitalària. A aquest nivell més operatiu, el fet d'incentivar ha demostrat eficàcia, d'una forma gairebé pavloviana.