La innovació sempre topa amb l'ordre establert

Jordi Varela
Editor

James Lind, un metge escocès del segle XVIII enrolat en un vaixell de l’armada britànica, tenia entre cella i cella descobrir un tractament efectiu per a l’escorbut, una malaltia provocada pel dèficit de vitamina C, que delmava les tripulacions des de l’antiguitat i es va fer tristament famosa entre els mariners de les nombroses expedicions que anaven i venien pels oceans en temps de descobertes i conquestes. Per aconseguir el seu objectiu, Lind va elaborar un disseny d’assaig clínic encomiable, probablement el primer de la història de la medicina. Va seleccionar diversos mariners malalts d’escorbut i, de manera controlada i per parelles, els va sotmetre a diversos tractaments: aigua de mar, vinagre, nou moscada, cítrics, etc. Amb aquesta senzilla metodologia prospectiva, Lind va observar que els pacients que prenien cítrics sanaven, mentre que els altres no. Va publicar el seu treball el 1753, en un document on explicava quina havia de ser la prevenció i el tractament de l’escorbut, però ningú li va fer cas, i no va ser fins quaranta dos anys i cent mil morts més tard, que l’armada britànica no va adoptar les recomanacions de Lind. 

Tingueu-ho molt en compte: autenticitat i seguretat psicològica

David Font
Per emportar-se a casa

Il·lustració de James Graham 

(The New York Times Magazine)

Gran part de la nostra feina no la podem fer sols. Diversos estudis demostren que les activitats col·laboratives representen més del 50% del total i que, a diferents organitzacions, un treballador s'està comunicant amb els seus companys més de les tres quartes parts de la jornada. Aquest percentatge pot ser menor en el sector sanitari, però segur que és un temps important i que potser hauria de ser superior. És obvi que necessitem treballar en equip de manera multidisciplinària, comptant amb diferents col·lectius professionals de diferents especialitats i organitzacions.

Buscant el manual del gestor novell: Les regles del joc

Soledad Delgado
Vel de flor

“Els líders pobres ens empenyen cap a la meta, els grans líders ens guien a través del viatge.” Simon Sinek

“Amb el maletí a la mà, vaig recórrer tremolosa el passadís fins a arribar al despatx. Els bolis, la llibreta, l'imprescindible. Curiosament, també m'acompanyaven la bata i el fonendo. No em serien gaire útils en aquesta nova etapa, sobretot el fonendo, però m'infonia una certa seguretat tenir-lo a prop per no oblidar el lloc d'on venia. A mesura que anava avançant cap a la porta, m'adonava fins a quin punt tot se'm feia estrany. Havia estat allà uns dies abans, però ara era diferent... Semblava que tot havia canviat però, en realitat, l'únic canvi que hi havia en aquell lloc era jo.“

Cap al futur amb tecnologia i valor

Paco Miralles
Nos omnes male

Periòdicament, en el sector salut es publiquen documents de diferents organitzacions o societats científiques que ens assenyalen quin serà el futur dels professionals, d'una especialitat, dels hospitals o del sistema en general. L'últim el vaig conèixer gràcies al Boletín de Gestión Sanitaria de Miguel Ángel Máñez, un enllaç imprescindible per estar al dia en el món de la gestió sanitària. Es tracta de l'informe Hospital in the future “without” walls de la consultora Deloitte.

Models d'èxit en atenció primària i salut mental

Andrés Fontalba
Mental fugit

Les xifres d'incidència dels trastorns mentals lleus i moderats són molt elevades, com també ho són les xifres de consum d'ansiolítics i antidepressius. Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut destaca que durant el primer any de la pandèmia, la prevalença mundial de l'ansietat i la depressió va augmentar un 25%. Una de les principals causes d'aquest increment va ser l'estrès sense precedents que va causar l'aïllament social provocat per la pandèmia, factor al qual s'han d'afegir altres condicionants com les limitacions de les persones a l'hora de treballar, rebre suport dels seus éssers estimats i participar en activitats comunitàries. Altres factors que van conduir a alts nivells d'ansietat i depressió van ser la solitud, la por a la infecció, al patiment i a la mort, tant pròpia com dels éssers estimats, el dolor després del dol i les preocupacions econòmiques. Entre el personal sanitari, l'esgotament va ser una de les principals causes dels pensaments suïcides.

La nova piràmide sanitària

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Les civilitzacions mesoamericanes construïen temples en forma de piràmide esglaonada que tenien ús durant un cicle de 52 anys i, passat aquest temps, solien construir una nova piràmide sobre l'anterior. Potser ha arribat l'hora de reconèixer que el temps de l'atenció primària anterior s'ha acabat i ens hem de posar a treballar de nou i aixecar un nou marc teòric amb la narrativa corresponent. Aquesta missió requerirà l'esforç i la creativitat de molts, la cerca de consensos, diàleg, que ens atrevim a fer propostes que beneficiïn tothom i que acceptem les possibles limitacions que el marc de decreixement pugui imposar. 

Com treure el màxim profit de l'atenció primària virtual?

José Cerezo

Ara o mai

Des dels inicis, la pandèmia ha actuat com un potent catalitzador que ha accelerat la introducció de reformes i l'experimentació amb nous models d'atenció, molts dels quals feia temps que es cuinaven a foc lent a les cuines dels sistemes sanitaris europeus. Aquestes transformacions en temps rècord han afectat profundament l'atenció primària a causa del paper indispensable ―i poc reconegut― que ha exercit durant la pandèmia. 

Per un nou marc d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut

Jordi Varela

Editor

Enllaç informe

En els darrers anys, el moviment de l’atenció sanitària basada en valor ha anat agafant protagonisme en l’agenda acadèmica, organitzativa i política de la gestió sanitària. Evolucionar cap a un sistema de salut basat en el valor requereix, en primer terme, aclarir que s’entén per valor i disposar de la capacitat d’avaluar-ho i, en segon terme, tenir l’audàcia de desplegar estratègies apropiades, entre les quals en destaquen les reformes dels marcs avaluatius i dels sistemes de pagament dels serveis sanitaris.

Per una estratègia comunitària dels programes de salut mental

Jordi Varela

Editor

Quan el psiquiatre Franco Basaglia va aconseguir que el parlament italià aprovés el 1978 la llei que va ordenar el desmantellament de tots els manicomis d'aquell país, l'exemple es va difondre arreu i va donar peu a un període carregat d'incerteses, ja que un assumpte era acabar amb les institucions repressores i l'altre ben diferent construir alternatives terapèutiques efectives. Per aquest motiu, quatre dècades després de l'acció heroica de Basaglia, m'ha semblat oportú observar quines són les tendències que proposen certs organismes internacionals, governs i entitats, en la línia d'avançar, de manera més decidida, cap a uns serveis de salut mental fortament arrelats a les seves comunitats.

Deu atributs de l'atenció sanitària del futur segons McKinsey

Tino Martí

Ex Machina

Al final del mes de març, McKinsey va publicar “The next frontier of care delivery in healthcare”, una anàlisi de les tendències que definiran la prestació de serveis sanitaris als Estats Units els propers anys, elaborat a partir de les aportacions d'experts i dirigit per Shubham Singhal, Mathangi Radha i Nithya Vinjamoori.

I després de la pandèmia, per on començo? Com millorar el teu lideratge en cinc passos

Pere Vivó
Galènica quàntica

Potser la pandèmia no ens ha anat tan malament... M'explicaré: és probable que l'atenció primària mai hagi innovat tant en un període tan curt de temps: la generalització de la consulta electrònica, la implementació de sistemes de programació ajustats al motiu de salut del pacient o la consulta administrativa per a tràmits i gestions en són alguns exemples. També s'ha avançat en la comunicació amb l'atenció hospitalària a través de la interconsulta virtual, cosa que ha incrementat la capacitat resolutiva dels equips.

10 propostes per canviar els nostres hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

La història del grup de pirates de la NASA

A la dècada dels vuitanta, l'agència espacial NASA va començar a treballar en el desenvolupament dels transbordadors espacials. Responsable de portar l'home a la Lluna, mantenia amb zel l'ús del sistema operatiu de l'era Apol·lo. En aquell moment, un grup de joves enginyers incorporats recentment a l'agència es cuestionaven si el sistema seria capaç de donar resposta als reptes plantejats. Autoanomenats "els pirates de la Nasa", van decidir proposar un control de missió alternatiu. El mantra de l'agència "sempre ho hem fet d'aquesta manera, per tant deu ser la millor", no va frenar les intencions d'aquests rebels que van escriure el seu propi "manifest" desafiant l'statu quo.

El futur de la salut i el talent gestor necessari

Alexandre Lourenço
Lusitania

L'hospital d'avui és el resultat de l'evolució i el desenvolupament tecnològic esdevinguts durant la segona meitat del segle XX. Durant els darrers 70 anys, aquestes noves catedrals s'han convertit en llocs centrals a les nostres vides. Hi naixem, també hi acudim quan tenim algun problema greu i, finalment, en alguns casos hi morim. Els hospitals han canviat i han allargat les nostres vides.

#FAP_ICSCC: farmacèutics i farmacèutiques d'atenció primària, un suport per a l'atenció centrada en el pacient

Josep Vidal-Alaball
Communitas

Per a la redacció d'aquest post, en Josep Vidal-Alaball ha compartit autoria amb Anna Maria Bonet Esteve i Aïna Fuster Casanovas.

Els sistemes de salut sempre s'han orientat més a la malaltia que al pacient. De manera paternalista, la medicació del pacient s'ha gestionat indicant a aquest el que ha de prendre  i com ho ha de fer. Quines conseqüències ha tingut això? Incomoditat en aquells pacients als quals no els va bé la medicació, amb la consegüent interrupció del tractament i la frustració dels professionals davant la manca de resultats, a més de l'alt cost associat al sistema sanitari. El perfil social de la població catalana es caracteritza per l'envelliment progressiu i, per tant, per un augment de la patologia crònica i les comorbiditats associades. L'atenció sanitària fragmentada entre els múltiples proveïdors de salut del sistema pot complicar uns tractaments ja complexos per se. En un context de medicalització excessiva de la vida quotidiana per l'ús del medicament com un dels principals recursos terapèutics en la provisió d'assistència sanitària, apareix la necessitat imperativa de canviar el model de gestió paternalista per promoure  una atenció on es tinguin en compte tots els stakeholders (1)(2). 

L'atenció primària rural: l'oportunitat

Mònica Almiñana
Calidoscopi

Font: Diario de Valladolid

Una gran part de la humanitat viu en zones rurals i, des de Bolívia fins a Finlàndia, el repte de garantir els serveis sanitaris en aquestes àrees és complex a causa de la difícil accessibilitat, la manca de professionals i el cost elevat que representa. Al nostre país estem lluny de tenir unes zones rurals com les de Suècia o Austràlia, però si que compartim les mateixes dificultats per donar assistència a l'anomenada Espanya buidada.

Reprogramar els centres de salut

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Última lluna plena de l'any. Foto de l'autor

Ens hem acostumat al fet que els aparells electrònics tinguin sistema operatiu, una narrativa digital en forma de codi que permet que funcionin, sense el qual ni l'ordinador ni el cotxe es posarien en marxa, només serien ferralla. D'alguna manera també ho són quan aquesta programació queda obsoleta i deixa de ser capaç de fer anar aplicacions o programes dissenyats per a versions més actualitzades. En aquest moment no tenim altre remei que canviar a un nou aparell amb l'últim sistema operatiu disponible. Obsolescència programada en diuen.

El sex appeal del sector salut

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

En els entorns financers s'ha consolidat la visió de la salut com un terreny fèrtil per invertir en innovació i obtenir bons rendiments. De fet, la inversió en startups de salut, malgrat els riscos inherents, s'ha anat duplicant cada any i des de fa temps. Aquest fort atractiu de la innovació en salut s'explica per la convergència de diversos fenòmens:

Equip encallat? Els tres factors per impulsar el canvi amb èxit

Pere Vivó
Galènica quàntica

A veure si reconeixes aquesta situació: agendes assistencials inacabables plenes a vessar de visites telefòniques que no aporten valor, peticions repetides que no segueixen una lògica de programació ni una prioritat raonable, visites presencials escasses i altament complexes que ocupen més temps del previst, situacions de tensió amb alguns pacients i, finalment, acabar la jornada amb una sensació amarga que la feina està pendent o mal resolta…

Dades per a la gestió: la mateixa lògica amb mètodes diferents

Cristina Adroher
Des del backstage

Foto: Command Center de l'Hospital 

Sant Joan de Déu de Barcelona

Les persones s'enfronten a les disjuntives amb dues grans classes d'instruments: intuïcions i dades. Les decisions a què han de fer front les organitzacions (conjunts de persones) solen ser més transcendents i tendeixen a prendre's de manera col·legiada, per la qual cosa en aquests contextos hi ha menys espai per a les intuïcions i més pes de l'evidència. Per tant, no sorprèn que les dades hagin estat sempre la matèria primera de les decisions de les organitzacions sanitàries. 

Quina utilitat tenen els indicadors de qualitat assistencial?

Jordi Varela

Editor

Els sistemes sanitaris destinen molts recursos a elaborar bateries d'indicadors que, des de diverses perspectives, analitzen la qualitat assistencial; bé sigui en termes d'efectivitat, bàsicament mortalitat i reingressos; d'homologació de processos, com ara les hores per a la intervenció després d'un ingrés urgent per fractura de fèmur o el temps porta-agulla en el tractament de les persones amb infart agut de miocardi, o de seguretat dels pacients, com per exemple, el nombre de bacterièmies provocades pels cateterismes o el nombre de caigudes dels pacients ingressats. Donem per fet, malauradament, que l'experiència dels pacients i la mesura dels resultats que realment interessen a les persones malaltes, ara per ara, queden lluny dels marcs avaluatius de la qualitat assistencial.