En un hospital mor un pacient geriàtric fràgil amb cronicitats múltiples
L’Antoni mor als 88 anys en un dels seus múltiples ingressos hospitalaris i l’equip d’atenció primària fa un tancament d’història amb el següent balanç diagnòstic: a) Parkinson de 7 anys d’evolució, b) insuficiència cardíaca per miocardiopatia dilatada valvular, c) hipertensió arterial, d) arítmia cardíaca per fibril·lació auricular que havia requerit marcapàs, e) síndrome depressiu-ansiós, f) infeccions urinàries freqüents, i e) desnutrició proteico-calòrica evolutiva fins a la defunció.
La filla necessitava els minsos diners del pare i per això no l'havia volgut ingressar en una residència
En els dos anys anteriors a la mort, l’Antoni va mostrar una dependència absoluta per a les activitats de la vida diària amb un Barthel de zero. Vivia amb una filla separada, i sense ingressos econòmics, i també amb els dos néts, fills d’ella. L’ajuda de la dependència (la que es destina a cuidador no professional) i la minsa pensió de l’Antoni eren el finançament familiar més sòlid, i per això aquests diners van ser sempre un fre per a les propostes d’ingrés a una residència geriàtrica; tot i que era evident que la filla sola, ni tant sols amb el petit suport del servei municipal d’ajuda a domicili, no podia respondre a les grans necessitats d’atenció del llarg període de final de vida de l’Antoni.
