La cesària com a bé de consum

A la medicina privada del Brasil, la pràctica de la cesària ha arribat al 90% dels naixements. En aquell país, els ginecòlegs i les llevadores, si és que en queden, han perdut l'ofici d'ajudar les dones a parir, i algunes clíniques obstètriques només treballen de manera programada i en horaris d'oficina. La mala recerca tampoc ha ajudat. L'any 2000, un equip d'investigadors liderats per la Dra. Mary Hannah van revelar que la cesària era una pràctica més segura a les presentacions de natges, informació que va tenir un impacte gairebé immediat a la clínica. Quantre anys més tard es va veure que aquella recerca havia estat mal feta i que les seves conclusions eren errònies, però els ginecòlegs ja havien perdut les habilitats (gens fàcils) de practicar els parts vaginals en aquesta mena de presentacions. El resultat és que avui en dia la posició fetal de natges equival, de manera indefectible, a cesària, malgrat la manca d'evidència que sustenti la indicació.

La virtualització de la consulta: experiències a l'ICS i al PAMEM

En el post d'avui vull presentar Bsalut, una organització multidisciplinar de professionals sanitaris dedicats a la planificació i gestió sanitària, amb la missió de millorar el sistema sanitari mitjançant la difusió de coneixement (RISAI, BIGS) i la realització d'activitats formatives al voltant de la innovació sanitària i l'atenció integrada.

Bsalut llança anualment una convocatòria de Premis d'Innovació Sanitària que té com a recompensa per als projectes guanyadors la producció d'un video que explicarà de manera amena la seva experiència, entenent que la difusió de la innovació acostuma a funcionar millor pels canals informals que pels mitjans científics tradicionals, i potser per aquest motiu els companys de Bsalut prefereixen que les innovacions premiades es deixin viralitzar per les xarxes de Youtube.

En l'última edició d'aquests Premis d'Innovació Sanitària el jurat va fallar a favor de dues experiències que il·lustren dos dels components del model de pràctica clínica virtual que Tino Martí ens va modelitzar al final de la sèrie que fa unes setmanes es va poder veure en aquest mateix blog.

La primera experiència relata la iniciativa de PAMEM, una organització de serveis d'atenció primària que gestiona tres equips a la ciutat de Barcelona, en el desenvolupament de la consulta on-line.

D'aquesta experiència m'agradaria destacar el nivell d'acceptació per part dels agents implicats: professionals, gestors i pacients; probablement gràcies a dues característiques de la seva configuració: accés web via canal segur i integració automàtica a la història clínica del pacient.

La segona experiència descriu la utilització de la videoconferència com a canal assistencial en el Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR) de l'Institut Català de la Salut de la ciutat de Barcelona.

D'aquest projecte és interessant observar com un nou canal de comunicació pot arribar a canviar l'organització i la percepció que es té dels serveis que s'hi ofereixen. Malgrat que actualment la videoconferència d'aquesta experiència està limitada al seguiment que la llevadora fa del puerperi, els seus impulsors no amaguen que pretenen estendre-la a més serveis i a més llocs fora de Barcelona, i tampoc descarten que en el futur s'hagi de considerar l'atenció virtual dintre del marc de les competències professionals.

Per acabar el post, vull aprofitar per anunciar que Bsalut ja ha obert la convocatòria 2013 dels Premis a la Innovació Sanitària, i per tant si us animeu m'han dit que teniu temps fins al 20 de setembre (Bases de la convocatòria).

Per al proper dilluns 10 de juny obriré una sèrie que es dirà "Menys és més", a l'estel·la de la campanya "Too much medicine" del British Medical Journal i de les reflexions de Shanoon Brownlee en el llibre "Overtreated". Vaja, un trending topic amb polèmica inclosa, que no defugiré.