Tots els sistemes sanitaris necessiten racionalitzar costos, al mateix temps que solucionar un munt de problemes complexos i millorar resultats en salut. Parlem, doncs, de reptes difícils, que poden esdevenir impossibles sense la implicació dels metges, i per això m'ha semblat rellevant l'article "Engaging Doctors in the Health Care Revolution" de Thomas Lee i Toby Cosgrove que, des de Harvard Business Review, han cercat el desllorigador en Max Weber i les seves 4 motivacions fonamentals per a les accions socials.
Motivació 1. Cercar propostes nobles
Quan es reuneixen gestors i metges ho haurien de fer per parlar de pacients, de qualitat i de resultats, i si de debò volen canviar el statu quo, no s'haurien de moure d'aquest guió. La conversa, per tant, no hauria de començar mai per contractes i compensacions, això, si de cas, va al final, després dels acords principals. Els gestors han d'escoltar, han de valorar punts de vista i han de saber generar un procés en el qual totes les parts implicades haurien de tenir l'oportunitat de modelar els detalls de l'operativa. Per a aquests processos, convindria tenir ben present un guió bàsic de 3 punts, que els autors extreuen de Mayo Clinic: a) en el moment d'asseure's, tothom ha de tenir clar que les coses no poden continuar fent-se com s'estan fent, b) el projecte transformador que es plantegi ha d'estar inequívocament centrat en el pacient, i c) aquest és un camí que tots els implicats faran junts.