L'efecte weekend als hospitals

Una meta-anàlisi de 48 estudis i quasi 2 milions d'hospitalitzacions per infart agut de miocardi ha conclòs que durant els caps de setmana l'espera per a l'inici de l'angioplàstia és, de mitjana, 15 minuts més llarga, mentre que la mortalitat a 30 dies és, també de mitjana, un 6% superior, desviació que pot arribar al 12% si es consideren els infarts amb segment ST elevat, que són els susceptibles de ser intervinguts amb angioplàstia. Un estudi nordamericà de quasi un milió d'hospitalitzacions per insuficiència renal aguda va determinar que els pacients ingressats durant els caps de setmana tenien, de mitjana, una probabilitat de morir un 7% superior, i en un altre treball, també amb bases de dades extenses, sobre les intervencions quirúrgiques programades en els hospitals anglesos, va concloure que els pacients operats en divendres tenien un probabilitat de morir un 44% superior, valor que pujava fins al 82% si la intervenció es feia en dissabte o diumenge (veure un post anterior sobre el tema en aquest mateix blog). Els tres estudis citats són només una mostra de la realitat tossuda del fenomen. Només cal rascar una mica en els buscadors científics per extreure, per exemple, tres estudis més en la mateixa línia (Bell 2001, Freemantle 2012, Pérez Concha 2014). Fins i tot he trobat un treball que ha observat més mortalitat en cirurgia pediàtrica urgent (Goldstein 2014).

Unitats d'hospitalització (2): ocupació, caps de setmana i seguretat clínica

En el post del dilluns passat vinculava la qualitat organitzativa, la dotació de plantilles i la coordinació professional amb la seguretat clínica dels pacients, i per a aquesta segona part sobre unitats d'hospitalització m'havien quedat pendents un parell d'aspectes també relacionats amb la qualitat assistencial: l'estrés originat per la sobreocupació i les carències de serveis durant els caps de setmana.

L'ocupació elevada de les unitats augmenta la mortalitat

Un grup de la Universitat de Colònia, amb la col·laboració de la de Cambridge, ha elaborat un estudi a 83 hospitals alemanys amb més de 80.000 pacients amb patologies de risc i han conclòs que el punt d'inflexió per a una planta d'hospitalització és del 92,5% d'ocupació, xifra a partir de la qual, el caos inherent a la situació creada per l'excés de pacients genera un augment significatiu de la mortalitat.

"Si un hospital treballa habitualment per damunt del punt d'inflexió -afirma el professor Stefan Scholte en el blog de la Universitat de Cambridge-, es pot assegurar que té un problema estructural de qualitat, però el que s'ha d'estar alerta és en aquells hospitals que arriben al punt d'inflexió ocasionalment, però repetidament, generant situacions de risc per als pacients que normalment no són detectades per les estadístiques agregades".