Conversar, un instrument en desús

Mònica Almiñana

Calidoscopi

Celeste Headlee, periodista radiofònica nord-americana considerada una gran comunicadora, té una magnífica xerrada en un TED talks en què dona 10 claus sobre com conversar. Ha tingut 26 milions de visites des que el va fer el 2015 i continua sent de “rabiosa actualitat”.

M'ha semblat interessant comentar el seu decàleg en aquest blog per obrir un breu espai de reflexió sobre si hauríem de “conversar“ una mica més amb els nostres pacients. És clar que en el dia a dia a les consultes no hi ha gaire temps per “conversar”. Hem après a fer entrevistes estructurades i semiestructurades per poder ser eficients amb el temps a la consulta, per poder orientar millor el diagnòstic i perquè els pacients “no ens expliquin la seva vida”.

Però tots els professionals sabem que alguna vegada hem arribat a un diagnòstic precís gràcies a una anècdota o un comentari puntual d'un pacient. La majoria de nosaltres hem conegut persones amb vides interessantíssimes a l'altra banda de la taula, i segur que ens hem quedat amb ganes de conversar una mica més amb moltes d'elles. 

L'atenció primària rural: l'oportunitat

Mònica Almiñana
Calidoscopi

Font: Diario de Valladolid

Una gran part de la humanitat viu en zones rurals i, des de Bolívia fins a Finlàndia, el repte de garantir els serveis sanitaris en aquestes àrees és complex a causa de la difícil accessibilitat, la manca de professionals i el cost elevat que representa. Al nostre país estem lluny de tenir unes zones rurals com les de Suècia o Austràlia, però si que compartim les mateixes dificultats per donar assistència a l'anomenada Espanya buidada.

Pujar al tren de la història de salut electrònica orientada a objectius del pacient

Tino Martí

Ex Machina

L'atenció primària del nostre país es troba en una bona situació pel que fa a l'ús de la història clínica electrònica. La digitalització de la història clínica va començar a la fi del segle passat i es va desplegar íntegrament durant la primera dècada de l'actual. Les estacions clíniques que s'utilitzen avui dia han avançat tant que ja demanen a crits una actualització tecnològica, funcional i d'usabilitat, però canviar de sistema és complicat i molt costós, per la qual cosa és fàcil esperar que només es canviïn quan la versió tecnològica ja no doni més de si.

“Carried me with you“: els objectius de l'atenció integrada són cosa de més d'un

Mònica Almiñana
Calidoscopi

Aquesta cançó de la banda sonora d'Onward, una de les últimes produccions animades de Disney, té la capacitat de posar-me de bon humor. Perquè a més de tenir un toc country, sempre m'han agradat les lletres que parlen de com n'és d'important que t'acompanyin, et guiïn i t'ajudin a aconseguir els teus objectius.

La confiança, ingredient necessari per innovar

Mònica Almiñana
Calidoscopi

"U, la ciutadania no perdonarà al president que oculti informació sobre la salut que pot ajudar a salvar les seves vides. Dos, en una crisi, la gent ha de sentir-se soldat, no víctima. Tres, dir la veritat genera confiança, el silenci genera por." 

CJ Creck, The West Wing. Temporada 3, episodi 9 (2001-2002)

Quan Aaron Sorking va escriure aquestes frases per al seu personatge, la cap de premsa de la Casa Blanca a la sèrie The West Wing, en un capítol on s'abordava un problema sanitari, va establir algunes de les claus necessàries per gestionar la comunicació d'aquest tipus de crisis. En un article recent a BMJ Leader, "Leadership during the COVID-19 pandemic: building and sustaining trust in times of uncertainty", Susannah Ahern i Erwin Loh exposen així mateix algunes de les claus del lideratge en èpoques d'incertesa. I una d'aquestes claus és la confiança. Els mateixos autors la defineixen com "L'expectativa o creença d'un individu, sovint en circumstàncies de vulnerabilitat, que les accions o els motius d'una altra persona seran honestos, justos i es basaran en la integritat (seguint principis ètics sòlids)."(1)

Un somriure marca la diferència

@captain_wolf82

Aquesta pandèmia ha estat i és una dura experiència per a qualsevol de nosaltres. En primer lloc perquè ens enfrontàvem a una malaltia desconeguda, i això ho sabíem els professionals i els pacients. En segon lloc, perquè la sensació de caos, de por i de manca de material era evident en els primers moments de la pandèmia en molts hospitals, i això ho patíem els professionals i els pacients. I, finalment, perquè els pacients havien d'estar aïllats, sense rebre visites de familiars i amics, i a més a més el seu únic contacte eren els professionals, els quals no podien reconèixer perquè els vestits de protecció (ulleres, màscares, bates, gorres, guants...) els ho impedien, i això ho vivíem els professionals i els pacients.

El futur ja és aquí

Years and Years és una sèrie d'HBO que he descobert fa poc i que explica, a través de la vida d'una família de Manchester, els canvis que es podrien produir en un futur no gaire llunyà, entre 2024 i 2030. Sense entretenir-me en l'anàlisi socioeconòmica i política, que és el millor de la sèrie, hi apareixen avenços científics importants relacionats amb la salut i amb la tecnologia de la comunicació, un dels quals és la intel·ligència artificial. 

La intel·ligència artificial, com ja s'ha comentat en aquest blog, ens obligarà a canviar la forma de relació amb els pacients. Tot i que encara no podem veure amb claredat com seran aquests canvis, alguns ja han arribat. Un d'ells és ADA.

Decàleg del pacient

S'imaginen començar una història clínica en un entorn hospitalari amb la frase següent?: "És mare de tres fills, professora retirada i una gran aficionada al ciclisme" i, tot seguit, afegir "ha ingressat per dolor abdominal i té 67 anys". Aquesta és una de les propostes amb què el Dr. Abraar Karan, en el seu post Changing the way we communicate about patients al blog BMJ Opinion, ens convida a reflexionar. Aquest post tracta sobre l'ús del llenguatge entre els professionals i les professionals quan parlem de pacients. I defensa que la despersonalització del malalt o malalta, malalta en aquest cas, comença en el mateix moment en què aquesta senyora es converteix en "dona de 67 anys amb dolor abdominal" i res més.

El repte dels 15 passos

Diuen que des de fora els problemes es veuen d'una manera diferent. Quantes vegades hem sentit o dit aquesta frase a la nostra vida! Potser és per això que diferents organitzacions, els darrers anys, han decidit prendre-se-la al peu de la lletra i implementar estratègies per poder incorporar la visió externa al dia a dia de la seva feina.

El Sistema Nacional de Salut del Regne Unit (NHS) va presentar a la fi de 2017 "El repte dels 15 passos (15 Steps Challenge): la qualitat des de la perspectiva del pacient".

Acabem amb la frase "Això sempre s'ha fet així"

Cada vegada hi ha més veus que defensem que el nostre model actual d'atenció sanitària ha de millorar i que, o canviem, o ens canviaran.

Però per aconseguir aquest canvi necessitem fonaments en què recolzar-nos. Segons el meu parer, sens dubte, hi ha tres palanques imprescindibles per a aquesta transformació: la intel·ligència de dades (big data), la seguretat del pacient i l'experiència del pacient. Tots tres s'interrelacionen cada vegada més, i, si no, llegiu l'informe que ha presentat aquest any l’ECRI Institute: ”Top 10 Patient Safety Concerns for 2018”.

L'ECRI Institute és una organització nord-americana que des de 2009 recull els efectes adversos que li comuniquen diverses organitzacions sanitàries. Aquest informe està basat en més de dos milions de notificacions, cosa que ens garanteix la fiabilitat de les dades.

Compartir la taula de les decisions: un pas més en l’experiència del pacient

Durant aquestes festes nadalenques molts de nosaltres hem compartit la taula amb familiars i amics. Us imagineu que ho féssim amb els nostres pacients per decidir què hem d’avaluar de les seves malalties?

Això és el que proposa l’Hospital Karolinska d’Estocolm (Suècia). Tota una revolució en la manera d’entendre el procés assistencial. Per a qui no el conegui, el Karolinska és un dels hospitals universitaris més grans i innovadors d’Europa. Atén un total d’1,5 milions de pacients l’any, amb una infraestructura de construcció recent que allotja 1.600 llits i on treballen 15.800 persones.

L'experiència del pacient és més que una moda

Vaig tenir la sort de conèixer de prop el programa de l'Experiència del Pacient que va iniciar Delos Cosgrove el 2009 a la Cleveland Clinic, sens dubte una de les millors organitzacions sanitàries del món. Expliquen que l'origen del programa va sorgir després que diverses persones en diferents punts dels Estats Units li retraguessin que no es van sentir "ben cuidades" durant la seva estada a l'hospital, i aquest va ser el punt de partida que va motivar el projecte.

Com ja apuntava Anna Sant en aquest mateix blog, en els hospitals estem acostumats a oferir una assistència especialitzada de gran qualitat tècnica, però se'ns oblida atendre altres facetes bàsiques de l'experiència del pacient fonamentals per als malalts (esperes, por, confusió, preocupació, patiment), i una de les maneres d'abordar aquest tema és millorant la comunicació amb el pacient.