Bessons digitals en el sector salut: objectes, persones i sistemes

Tino Martí
Ex Machina

Un bessó digital (o digital twin) és la representació virtual d'una entitat física que s'alimenta de dades capturades per sensors. Aquesta informació ofereix l'estat de l'equipament en temps real i facilita l'aplicació d'intel·ligència artificial (IA) per identificar problemes potencials, cosa que permet resoldre'ls de manera anticipada. 

El futur de la salut i el talent gestor necessari

Alexandre Lourenço
Lusitania

L'hospital d'avui és el resultat de l'evolució i el desenvolupament tecnològic esdevinguts durant la segona meitat del segle XX. Durant els darrers 70 anys, aquestes noves catedrals s'han convertit en llocs centrals a les nostres vides. Hi naixem, també hi acudim quan tenim algun problema greu i, finalment, en alguns casos hi morim. Els hospitals han canviat i han allargat les nostres vides.

Transformar el nostre sistema de salut requereix continuïtat i coherència

Nacho Vallejo
Atenció integral

Foto d'Alexas. Fotos a Pexels

“Transformar l'atenció mèdica requereix continuïtat i coherència”. Aquest és el títol d'un article de Harvard Business Review que escriu Mark Britnell. El Dr. Britnell és un executiu de KPMG Internacional i un expert mundial en sistemes de salut. Ha dedicat la seva vida professional a aquest camp i ha treballat en més de 80 països, circumstància que li ha permès adquirir de primera mà una experiència única sobre els models d'atenció sanitària. L'any 2000 va ser nomenat director executiu d'University Hospitals Birmingham NHS Foundation Trust on va ser responsable del disseny de l'hospital més gran de l'NHS. A més a més és autor del llibre En busca del sistema de salud perfecto.

Transparència i rendició de comptes: deu punts clau per a un bon model

Cristina Adroher
Des del backstage

L'escassetat d'experiències de transparència i rendició de comptes en l'àmbit sanitari en el context internacional posa de manifest que encara hem d'avançar molt. Aquest és un dels missatges de l'Estudio sobre la publicación de resultados en el SNS: bases para un modelo, presentat recentment, que fa una revisió sistemàtica dels procediments de rendició de comptes existents a Espanya i en altres països i planteja les bases d'un model ideal per al Sistema Nacional de Salut (SNS).

Outcomes sí, però atents on trepitgem

Mª Luisa de la Puente
Promovent confiança

Tornem a la qüestió de la informació per a la bona gestió, aquella que ens condueix a la millora de la qualitat assistencial, a donar més valor a allò que fem. Sembla que alguns centres sanitaris ja s'estan movent lentament cap aquí o, si no s'hi mouen encara, sí que comencen a reconèixer-ho com a nord. Aquest moviment necessita mesurar-se i, per a això, no podem prescindir de mesurar, a més de l'outcome final, els passos o les accions que ens hi porten(1).

À la recherche du temps perdu

 

A Portugal, estudis fets per diferents entitats han mostrat un excés de mortalitat per causes no relacionades amb la COVID-19 des del començament d'abril d'aquest any. Entitats com l'Escola Nacional de Salut Pública, la Facultat de Medicina de Porto o la Facultat de Medicina de Lisboa han advertit aquesta tendència. Posteriorment, l'Institut Nacional d'Estadística de Portugal l'ha confirmada.

La resposta a la COVID-19 ha limitat la prestació regular d'atenció mèdica i ha provocat l'ajornament de serveis d'atenció mèdica programats, la qual cosa ha causat pèrdues significatives en la salut i el benestar de la població. A l'abril es va sol·licitar que es facilitessin les condicions adequades per reprendre els serveis de salut regulars de manera organitzada i coordinada, a través d'un sistema de salut de doble via. En aquell moment ja s'havien cancel·lat desenes de milers d'intervencions quirúrgiques i centenars de milers de consultes.

Ajustant la visió del món

"La gent ja no creu en els fets". Així de contundent es mostrava Noam Chomsky al preguntar-li sobre l'auge de les fake news. Segons Chomsky, la desil·lusió amb les estructures institucionals ha conduït a un punt on la gent ja no confia en ningú ni en res, començant pels mitjans de comunicació. Però, a què es deu tanta desil·lusió i qui s'encarrega de promoure-la?

Contrasta la visió antípoda que ofereix Hans Rosling sobre l'evolució social del planeta gràcies precisament a les estructures institucionals que tan decebuts ens tenen. Reconegut per molts com un dels millors llibres de l'any passat, Factfulness és l'obra pòstuma del professor de salut pública del Karolinska Institute escrita amb el seu fill i la seva jove. A Factfulness, la família Rosling ens ofereix raons per a l'optimisme basant-se en fets recopilats durant les últimes dècades per les oficines d'estadística de les principals agències internacionals. A més, desgrana les deu raons per les que la nostra visió del món resulta ser de vegades tan esbiaixada. Entre elles, la visió dicotòmica, l'instint negatiu o la projecció lineal cap al futur.

El sistema sanitari americà pot esdevenir el millor del món?

El títol d'aquest escrit és la reproducció d'un altre publicat recentment a l'apartat "Perspective" de  The New England Journal of Medicine (NEJM), "From Last to First. Could the U.S. Health Care System Become de Best in the World?". Aquest article m'ha semblat un interessant exemple d'introspecció i anàlisi crítica, i al mateix temps uns excel·lent formulació de reptes futurs. He de confessar que sento admiració i enveja per aquest tipus d'enfocaments i plantejaments que sovint observem a l'entorn anglosaxó.

De manera resumida, l'article es basa en un informe de la Commonwealth Fund en què es compara la despesa sanitària i els seus resultats en diversos països del món de nivell econòmic elevat. S'hi comenta que als EUA, tot i que s'ofereix un alt nivell especialitzat i un  tractament tècnic avançat, els resultats, des del punt de vista poblacional, no són els desitjables.

Sanitat global. Ens estem perdent alguna cosa?

Actualment està àmpliament acceptada l'aplicació del concepte de cost efectivitat en processos i procediments en qualsevol sistema sanitari del món, per tant, davant d'un mateix problema de salut, s'hauria d'actuar de la mateixa manera a Barcelona, a Boston o a Bogotà (Jovell AJ, Aymerich M. "Evidència científica i presa de decisions en sanitat", Neumann PJ. UsingCost-Effectiveness Analysis to Improve Health Care). Aquesta aproximació també es podria aplicar a la gestió sanitària, fins i tot en la definició del propi model organitzatiu de cada país, amb independència del moment de desenvolupament econòmic i social en que es trobi. Alguna cosa d'això ja està succeint en la definició dels nous models sanitaris dels països iberoamericans anomenats emergents.

Fa aproximadament un any vaig assistir a un congrés a Montreal (Fòrum Santé Internationale 2013) en el qual vaig poder conèixer quines eren les bases per a la conceptualització del model global de salut, dins d'una estratègia que només els països més evolucionats saben establir. La sanitat global se situa dins del procés de col·laboració / competència que es viu a la globalització de tots els aspectes de la vida social al món. Una de les bases d'aquesta aproximació es troba en la transparència de resultats. Aconsello fer una ullada a l'edició de setembre de 2014 de Health Affairs Vol. 33 No. 9, titulat: "Advancing Global Health Policy" que dóna la cobertura definitiva a aquest concepte, i especialment caldria llegir-ne l'editorial "Our Health is Global Health" d'Alan R. Weil.

De fet, estem assistint a la generalització dels models basats en els conceptes aplicats per les Accountable Care Organizations als EUA amb les seves derivades: Bundled Payments, Process & Patient Centered Approach, Primary Care Team Model, Clinical Leadership, Shared Savings, entre d'altres. La seva potència s'evidencia quan Holanda, un dels països europeus més innovadors en sanitat, ja ho està aplicant sota el concepte de Population Management (Integratedcarefoundation.org).

Els recomano que obrin la presentació "Making the transition towards population management", on observaran que els holandesos estan impulsant un conjunt de 9 experiències, amb un enfocament molt liberal, que manté la independència de proveïdors entre si, especialment entre hospitals i atenció primària (per cert, les asseguradores encarregades pel govern per cobrir la sanitat de la població estan totalment implicades en el projecte). El mètode avaluatiu, desenvolupat per Netherlands National Institute for Public Health and the Environment, es basa en el triple AIM (triple objectiu) de Berwick (Institute for Healthcare Improvement). Aprofito aquest punt per comentar que no fa gaire, en un webinar de la Robert Wood Johnson Foundation, Tom Bodenheimer, Professor de Medicina Familiar i Comunitària de la Universitat de Califòrnia San Francisco va plantejar la necessitat d'afegir un quart objectiu als tres ja coneguts (costos, resultats en salut i experiència de pacient). Es tractaria de tenir també en compte l'experiència dels professionals sanitaris. Personalment, m'entusiasma imaginar-me la potència d'aplicar models avaluatius establerts sobre aquestes quatre bases.

Els holandesos, com els canadencs, estan decidits a resituar-se en l'univers dels sistemes sanitaris, basant-se en el seu coneixement i experiència i en poder liderar, en el futur, les claus d'adaptació del model en un món global. Recentment, grups de professionals holandesos, especialment metges de família, ens han fet visites d'estudi amb l'objectiu de compartir experiències i aprendre de les nostres, per poder aplicar-lo en els seus plans professionals de futur. Aquests professionals vénen per iniciativa pròpia i contra el seu pressupost. Aquest és el resultat d'una correcta aproximació i que em permet introduir el meu comentari final.

M'entristeix, i gairebé m'ofèn, viure en un entorn tan contradictori, caracteritzat per compartir moltes de les bases del futur model global, on molt pocs estan treballant per potenciar la creació d'un "framework" en què professionals, centres de coneixement, emprenedors i empreses de tot tipus (és a dir la societat) intercanviïn experiències de manera efectiva. El dubte està en discernir si aquesta lamentable situació és producte de la ignorància o de la ineficiència, o de totes dues coses alhora, per part dels que estan situats en posicions que podrien influir o decidir en aquest tema (decision-makers). Malgrat això, crec que encara estaríem a temps d'establir les bases i iniciar el camí, no és molt difícil i només hauríem de traslladar (copiar) el que estan fent altres, però cal tenir en compte que, si avui no es fa res, hi haurà un punt crític a partir del qual s'haurà perdut definitivament l'oportunitat, i en aquest cas incorrerem en una greu responsabilitat inter-generacional, que és com s'etiqueta ara el sentit de transcendència social.

Salut també per als "sense sostre"

Un col·lectiu de 300 professionals de la salut, treballadors del BHCHP (Boston Health Care for the Homeless Program), s’encarreguen de prestar serveis de salut a 37.000 “sense sostre” de la regió metropolitana de Boston en la que hi viuen 5 milions de persones.  Llegint les històries personals que s’expliquen a la premsa sobre el Boston Health Care for Homeless, et venen a la memòria les típiques pel·lícules que posen per Nadal a la televisió.

Al BHCHP es fan 150.000 prescripcions farmacèutiques i es compta amb un pressupost anual de  40 milions de dòlars. Això dóna un rati d’uns 800€ per cada "sense sostre", força acceptable si es compara amb el sistema públic de salut català que disposa de 1.100€ per habitant (Avantprojecte Pressupost Departament de Salut pel 2014). Una bona part de les atencions son a “domicili” en habitacions compartides de suburbis, motels, sota els ponts o simplement a carrerons mig perduts de la ciutat.

The Health Systems and Policy Monitor (HSPM)

Recentment he descobert un nou recurs de l’European Observatory on Health Systems and Policies que es va posar en funcionament a finals de l’any passat.

Es tracta del Health Systems and Policy Monitor (HSPM), una plataforma amb informació detallada sobre els sistemes sanitaris europeus amb actualitzacions de les reformes que s’hi produeixen i que permet comparar dades entre països. 

En realitat, el què fa el HSPM és fer més accessibles els Health Systems in Transition (HiT) reviews, els clàssics informes per països d’aquest Observatori redactats per experts de cada país amb la descripció detallada dels seus sistemes sanitaris. El web també dóna accés als articles del Health Policy Journal.