La innovació sempre topa amb l'ordre establert

Jordi Varela
Editor

James Lind, un metge escocès del segle XVIII enrolat en un vaixell de l’armada britànica, tenia entre cella i cella descobrir un tractament efectiu per a l’escorbut, una malaltia provocada pel dèficit de vitamina C, que delmava les tripulacions des de l’antiguitat i es va fer tristament famosa entre els mariners de les nombroses expedicions que anaven i venien pels oceans en temps de descobertes i conquestes. Per aconseguir el seu objectiu, Lind va elaborar un disseny d’assaig clínic encomiable, probablement el primer de la història de la medicina. Va seleccionar diversos mariners malalts d’escorbut i, de manera controlada i per parelles, els va sotmetre a diversos tractaments: aigua de mar, vinagre, nou moscada, cítrics, etc. Amb aquesta senzilla metodologia prospectiva, Lind va observar que els pacients que prenien cítrics sanaven, mentre que els altres no. Va publicar el seu treball el 1753, en un document on explicava quina havia de ser la prevenció i el tractament de l’escorbut, però ningú li va fer cas, i no va ser fins quaranta dos anys i cent mil morts més tard, que l’armada britànica no va adoptar les recomanacions de Lind. 

Les consultes remotes també funcionen

Tino Martí
Ex Machina

Després de l'eclosió de l'ús de la telemedicina durant la pandèmia, molts ens preguntem si es mantindrà, disminuirà suaument o caurà dràsticament. L'experiència guanyada tant pels professionals com pels pacients hauria de portar a fer-ne un ús més adequat i a la mesura de les necessitats dels dos col·lectius. 

Models d'èxit en atenció primària i salut mental

Andrés Fontalba
Mental fugit

Les xifres d'incidència dels trastorns mentals lleus i moderats són molt elevades, com també ho són les xifres de consum d'ansiolítics i antidepressius. Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut destaca que durant el primer any de la pandèmia, la prevalença mundial de l'ansietat i la depressió va augmentar un 25%. Una de les principals causes d'aquest increment va ser l'estrès sense precedents que va causar l'aïllament social provocat per la pandèmia, factor al qual s'han d'afegir altres condicionants com les limitacions de les persones a l'hora de treballar, rebre suport dels seus éssers estimats i participar en activitats comunitàries. Altres factors que van conduir a alts nivells d'ansietat i depressió van ser la solitud, la por a la infecció, al patiment i a la mort, tant pròpia com dels éssers estimats, el dolor després del dol i les preocupacions econòmiques. Entre el personal sanitari, l'esgotament va ser una de les principals causes dels pensaments suïcides.

La nova piràmide sanitària

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Les civilitzacions mesoamericanes construïen temples en forma de piràmide esglaonada que tenien ús durant un cicle de 52 anys i, passat aquest temps, solien construir una nova piràmide sobre l'anterior. Potser ha arribat l'hora de reconèixer que el temps de l'atenció primària anterior s'ha acabat i ens hem de posar a treballar de nou i aixecar un nou marc teòric amb la narrativa corresponent. Aquesta missió requerirà l'esforç i la creativitat de molts, la cerca de consensos, diàleg, que ens atrevim a fer propostes que beneficiïn tothom i que acceptem les possibles limitacions que el marc de decreixement pugui imposar. 

Com treure el màxim profit de l'atenció primària virtual?

José Cerezo

Ara o mai

Des dels inicis, la pandèmia ha actuat com un potent catalitzador que ha accelerat la introducció de reformes i l'experimentació amb nous models d'atenció, molts dels quals feia temps que es cuinaven a foc lent a les cuines dels sistemes sanitaris europeus. Aquestes transformacions en temps rècord han afectat profundament l'atenció primària a causa del paper indispensable ―i poc reconegut― que ha exercit durant la pandèmia. 

I després de la pandèmia, per on començo? Com millorar el teu lideratge en cinc passos

Pere Vivó
Galènica quàntica

Potser la pandèmia no ens ha anat tan malament... M'explicaré: és probable que l'atenció primària mai hagi innovat tant en un període tan curt de temps: la generalització de la consulta electrònica, la implementació de sistemes de programació ajustats al motiu de salut del pacient o la consulta administrativa per a tràmits i gestions en són alguns exemples. També s'ha avançat en la comunicació amb l'atenció hospitalària a través de la interconsulta virtual, cosa que ha incrementat la capacitat resolutiva dels equips.

La incomprensible fragmentació dels serveis a domicili

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Als pacients, quan ingressen en un hospital, se'ls assignen uns referents (metges, metgesses o infermeres), que coordinen un munt d'accions diagnòstiques i terapèutiques i saben que, almenys durant uns dies, algú s'encarregarà que tot vagi encadenat. Ara bé, si pensem en els diversos serveis que els pacients crònics complexos poden necessitar en el seu domicili, no veiem per enlloc la figura del referent, i els professionals que apareixen per casa, per atents que siguin, només poden exercir competències limitades a les prestacions específiques que ofereixen, però no estan autoritzats a incidir en les altres.

Clam per l'autonomia dels centres d'atenció primària

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Els sistemes autonòmics de salut gestionen l'atenció primària de manera directe, llevat d'excepcions com les OSI (Euskadi), les EOXI (Galícia) o les EBA i altres formats diversos (Catalunya).* Per aquest motiu la immensa majoria dels centres d'atenció primària pateixen d'excés de regulació, jerarquia i control i, per tant, els seus responsables esdevenen simples transmissors d'instruccions, esforçats gestors del personal que els hi envien des de les bosses de treball i angoixats controladors d'uns pressupostos que els hi venen donats. Es podria dir que els sistemes sanitaris públics han creat el marc idoni perquè ningú vulgui assumir el lideratge dels centres d'atenció primària.

#FAP_ICSCC: farmacèutics i farmacèutiques d'atenció primària, un suport per a l'atenció centrada en el pacient

Josep Vidal-Alaball
Communitas

Per a la redacció d'aquest post, en Josep Vidal-Alaball ha compartit autoria amb Anna Maria Bonet Esteve i Aïna Fuster Casanovas.

Els sistemes de salut sempre s'han orientat més a la malaltia que al pacient. De manera paternalista, la medicació del pacient s'ha gestionat indicant a aquest el que ha de prendre  i com ho ha de fer. Quines conseqüències ha tingut això? Incomoditat en aquells pacients als quals no els va bé la medicació, amb la consegüent interrupció del tractament i la frustració dels professionals davant la manca de resultats, a més de l'alt cost associat al sistema sanitari. El perfil social de la població catalana es caracteritza per l'envelliment progressiu i, per tant, per un augment de la patologia crònica i les comorbiditats associades. L'atenció sanitària fragmentada entre els múltiples proveïdors de salut del sistema pot complicar uns tractaments ja complexos per se. En un context de medicalització excessiva de la vida quotidiana per l'ús del medicament com un dels principals recursos terapèutics en la provisió d'assistència sanitària, apareix la necessitat imperativa de canviar el model de gestió paternalista per promoure  una atenció on es tinguin en compte tots els stakeholders (1)(2). 

Integració de serveis: atrapats en el powerpoint?

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Hi ha un refrany que es fa servir força en els powerpoints de les reunions sobre integració de serveis que diu que si vas sol aniràs mes de pressa, però que si vas acompanyat aniràs més lluny. Es tracta òbviament d'un elogi al treball col·lectiu per a l'abordatge dels pacients amb necessitats socials i sanitàries complexes. Però massa sovint els desitjos es veuen desdibuixats per una realitat tossudament fragmentada. Per aquest motiu m'he animat a escriure aquest post. Però llavors m'he preguntat, què podria afegir, després de tot el que ja s'ha dit sobre integració de serveis en els cenacles d'experts, que fos útil? Doncs, se m'ha acudit elaborar una recepta senzilla a partir de quatre ingredients que, segons el meu entendre, i al marge dels models, són la clau per anar sortint del powerpoint i començar a canviar les coses.

L'atenció primària rural: l'oportunitat

Mònica Almiñana
Calidoscopi

Font: Diario de Valladolid

Una gran part de la humanitat viu en zones rurals i, des de Bolívia fins a Finlàndia, el repte de garantir els serveis sanitaris en aquestes àrees és complex a causa de la difícil accessibilitat, la manca de professionals i el cost elevat que representa. Al nostre país estem lluny de tenir unes zones rurals com les de Suècia o Austràlia, però si que compartim les mateixes dificultats per donar assistència a l'anomenada Espanya buidada.

Reprogramar els centres de salut

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Última lluna plena de l'any. Foto de l'autor

Ens hem acostumat al fet que els aparells electrònics tinguin sistema operatiu, una narrativa digital en forma de codi que permet que funcionin, sense el qual ni l'ordinador ni el cotxe es posarien en marxa, només serien ferralla. D'alguna manera també ho són quan aquesta programació queda obsoleta i deixa de ser capaç de fer anar aplicacions o programes dissenyats per a versions més actualitzades. En aquest moment no tenim altre remei que canviar a un nou aparell amb l'últim sistema operatiu disponible. Obsolescència programada en diuen.

Equip encallat? Els tres factors per impulsar el canvi amb èxit

Pere Vivó
Galènica quàntica

A veure si reconeixes aquesta situació: agendes assistencials inacabables plenes a vessar de visites telefòniques que no aporten valor, peticions repetides que no segueixen una lògica de programació ni una prioritat raonable, visites presencials escasses i altament complexes que ocupen més temps del previst, situacions de tensió amb alguns pacients i, finalment, acabar la jornada amb una sensació amarga que la feina està pendent o mal resolta…

La mirada estreta de les especialitats mèdiques

Jordi Varela

Editor

El nombre de pacients que pateixen una o més patologies cròniques de manera simultània no para de créixer, un fenomen lligat a l'envelliment poblacional però no exclusiu de la gent gran, sense oblidar que l'aparició de problemes mentals o de marginació social no fa més que dificultar el maneig clínic dels pacients pluripatològics, sigui quina sigui la seva edat. Malgrat això, les facultats de medicina i els sistemes sanitaris es mantenen tossudament aliens a aquesta tendència epidemiològica. Només cal observar els currículums docents, els organigrames dels hospitals i les guies de pràctica clínica per adonar-nos com d'allunyats estem de la desitjada visió bio-psicosocial i, per culpa d'això, la clínica que es practica avui perd efectivitat i malbarata recursos.

Què hem après a l'atenció primària durant la pandèmia?

Salvador Casado

Salut, narrativa i consciència

Il·lustració @72kilos

1. Prioritzar.
2. Seguretat de l'equip i del pacient.
3. Autoorganització.
4. Coordinació amb la comunitat, la societat i la institució.
5. Resiliència. Gestió del cansament.

La pandèmia de covid-19 ha estat una de les proves més dures tant per al sistema sanitari com a institució com per als seus professionals. En un centre de salut rural, em va semblar important obrir una reflexió dins de l'equip sobre el que havíem après en atenció primària al llarg d'aquests mesos. Comparteixo les idees sorgides d'aquest procés, que es va portar a terme de manera no sistemàtica, en converses de petits grups o de passadís. L'experiència d'un equip no és privativa d'aquest ni queda reduïda al seu àmbit, sens dubte és compartida per molts més professionals i susceptible d'enriquir-se amb la d'altres grups amb altres circumstàncies sociodemogràfiques o d'àmbits d'organització hospitalaris o de salut mental. La intenció d'aquest escrit no és altra que estendre la reflexió i permetre que s'hi sumi la del lector en forma de comentari al text o en xarxes socials (twitter: @doctorCasado).

Unitats funcionals transversals, un repte a l'abast

Jordi Varela

Editor

L'any 2003, un estudi liderat per Chris Ham va observar que per a onze situacions clíniques relacionades amb la cronicitat i l'edat, l'NHS hi destinava fins a tres vegades i mitja més llits hospitalaris que Kaiser Permamente. Aquest va ser un resultat tan sorprenent que va generar una gran admiració dels gestors sanitaris europeus per l'asseguradora californiana, especialment tenint en compte que, segons els propis investigadors, l'èxit de KP rau en la integració transversal dels seus serveis, la promoció de l'auto-cura, el paper actiu de les infermeres comunitàries i la implicació dels metges per aconseguir la màxima resolució dels problemes en el marc de l'atenció primària.

Gestió de la serenitat

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Tres estudis per a un retrat de Mick Jagger, 1982. Francis Bacon

La pandèmia mundial que vivim està sent un temps de tensió, sobresalt, preocupació, incertesa, tempesta, crispació, pressa i soroll. La gestió política, social i sanitària sembla que podria haver estat molt millorable veient el gran nivell de complexitat que ha suposat per a tots. S'han fet moltes coses, s'han dit moltes coses i se n'han equivocat moltes altres. El que potser hem trobat a faltar és més serenitat. Per això considero pertinent reflexionar sobre com podríem millorar la gestió de la serenitat en el món sanitari, atès que aquest remei és un bon contraverí dels substantius que iniciaven aquesta dissertació. 

El temps a la mirada

Soledad Delgado
Vel de flor

Molts dies em sorprenc jo mateixa mirant fixament un teclat, sense alçar el cap, copejant ràpidament les tecles per no deixar cap detall enrere, escarrassant-me per fer una història clínica completíssima –moltes vegades tan completa que n'hi hauria prou per escriure uns quants capítols d'un llibre– d'un simple mal de queixal. Aprofitant fins a l'últim segon mentre veig com la llista de pacients creix cada vegada més. 

Els riscos de fer allò que no convé

José Joaquín Mira
Notes al peu

Font: The New Yorker

En totes les disciplines trobem alguna pregunta a la recerca de resposta que destaca sobre totes les altres preguntes, però sense que per això s'hi trobi una solució adequada. El tractament correcte, en la persona adequada i en el moment apropiat (adequació terapèutica), és un d'aquests sants greals que afecta, en aquest cas, les disciplines sanitàries.

Doctor, faci'm una revisió de salut, però que sigui completa

Xavier Bayona
Gota a gota

La necessitat de disminuir l'angoixa per la incertesa deguda a la possibilitat d'emmalaltir i morir és una de les raons més freqüents que s'amaguen darrere la demanda d'un estudi "preventiu" de salut. El propòsit de la revisió de salut és detectar la malaltia de manera precoç, prevenir que es desenvolupi i/o brindar tranquil·litat. Els estudis generals de salut (revisions sistemàtiques) impliquen múltiples proves en una persona que no se sent malalta i són un element comú de l'atenció mèdica al món occidental.