 |
| @varelalaf |
Als pacients, quan ingressen en un hospital, se'ls assignen uns referents (metges, metgesses o infermeres), que coordinen un munt d'accions diagnòstiques i terapèutiques i saben que, almenys durant uns dies, algú s'encarregarà que tot vagi encadenat. Ara bé, si pensem en els diversos serveis que els pacients crònics complexos poden necessitar en el seu domicili, no veiem per enlloc la figura del referent, i els professionals que apareixen per casa, per atents que siguin, només poden exercir competències limitades a les prestacions específiques que ofereixen, però no estan autoritzats a incidir en les altres.
Tenim suficients serveis a domicili per atendre les persones vulnerables?
Alguns països estan reforçant les línies domiciliàries dels seus serveis, com per exemple el Canadà, i la pregunta que em sorgeix és si els nostres sistemes sanitaris i socials estan per la labor. Ara mateix no tinc dades per valorar si la cartera de serveis que s'ofereix a les llars en el nostre país són suficients per a les necessitats expressades, però el que sí que sabem és que és molt variada i que els seus gestors no dialoguen entre ells per la senzilla raó que cadascú pertany a una línia de provisió diferent, està arropat en la seva pròpia cultura i atrapat en marcs avaluatius i de finançament específics. Per adonar-nos del panorama, crec que és útil fer una llista, sense entrar en la lletra petita, del catàleg vigent.
La cartera de serveis sanitaris en el domicili és molt àmplia i s'organitza mitjançant una gran varietat de proveïdors:
- Atenció domiciliària programada de l'atenció primària
- Atenció continuada de l'atenció primària sovint duta a terme per professionals diferents als dels EAP
- Hospitalització a domicili prestada per professionals dels hospitals referents
- Rehabilitació domiciliària on acostumen a actuar-hi empreses especialitzades
- Teràpies respiratòries ofertes per empreses especialitzades
- Programes d'atenció domiciliària de salut mental duts a terme per professionals especialitzats
- Equips d'atenció pal·liativa oferts per professionals especialitzats
- 061-SEM. Especialistes d'urgències que van als domicilis quan se'ls alerta
La cartera de serveis socials a la llar també és força àmplia i compta amb la responsabilitat d'institucions públiques variades, moltes d'elles del món local, però també hi acostumen a participar empreses subcontractades, cooperatives i organitzacions sense afany de lucre:
- Serveis d'atenció domiciliària (SAD) oferts per treballadores familiars
- Teleassistència domiciliària sovint gestionada per operadores especialitzades
- Atenció diürna per a persones amb discapacitat i per a gent gran, serveis oferts per multiplicitat de proveïdors
- Programes socials molt variat especialitzats en l'atenció de col·lectius específics
- Transport adaptat sovint imprescindible per fer accessibles certs serveis i així evitar institucionalitzar persones vulnerables
A la cerca de les claus per augmentar la integració
El 13 de gener passat, l'associació d'entitats sanitàries i socials "La Unió" va organitzar una jornada sobre atenció integrada en el domicili en la qual hi va intervenir David Pearson, un expert en la matèria que va exercir durant deu anys com a director de Nottinghamshire County Council, amb una conferència que va desgranar les claus que els anglesos havien treballat per avançar cap a uns entorns de serveis més coordinats. Per altra banda, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya recentment ha publicat un extens informe sobre l'estratègia per avançar en la integració de serveis a la llar per a persones amb necessitats socials i sanitàries complexes, i ho ha fet amb la mirada posada en els avenços dels anglesos.
Un pla versemblant per enfortir l'atenció en el domicili
Elaborar un pla per fomentar la integració de serveis en el domicili no és una tasca fàcil, però del que he après de les dues fonts esmentades, especialment de la reflexió de David Pearson, m'agradaria apuntar unes recomanacions que podrien ser útils per elaborar un pla seqüencial i escalable:
Crear un clima de coordinació. Sense ànim de generar tensió en cap de les organitzacions que actuen en el territori, cal que algú tingui l'autoritat moral (que no jeràrquica) per convocar reunions de coordinació amb la finalitat d'elaborar de manera conjunta una avaluació integral i un pla individualitzat per a cada persona que requereixi més d'un servei domiciliari. Aquestes reunions haurien d'esdevenir un fòrum professional que hauria de teixir complicitats, compartir visions i ajustar col·legiadament les prestacions a la manera de ser de cada usuari. Res massa diferent al que va passar fa més de mig segle quan en els hospitals es van crear els comitès de tumors.
Crear un clima d'integració. Es tracta d'un pas més avançat que hauria de sorgir de manera seqüencial després d'haver estabilitzat l'anterior. En aquest estadi, els professionals implicats haurien d'anar alliberant temps per tenir més dedicació al treball en equip multidisciplinari, en uns entorns col·laboratius en els quals caldria el suport dels de dalt per anar generant nous marcs avaluatius que tinguessin en compte la percepció dels usuaris i dels cuidadors i l'efectivitat objectiva dels programes, a més anar posant a prova nous models de finançament que fomentessin la integració i, per contra, penalitzessin la fragmentació.
Consolidar els fonaments. La integració de serveis en l'atenció en el domicili és l'únic futur viable, per la qual cosa cada pas que es doni s'ha de consolidar, no fora que els inevitables relleus de directius i professionals fessin trontollar els avenços aconseguits. En aquesta fase cal crear l'estructura mínima imprescindible. S'ha de donar, a més, la màxima autonomia de gestió possible als equips multidisciplinaris i s'han de repartir lideratges adaptables a cada cas, com per exemple una infermera de família en una pacient crònica complexa, una infermera especialitzada en salut mental en la gestió d'un pacient esquizofrènic en entorn de família desestructurada o una treballadora social en usuaris de famílies migrants. La finalitat d'aquest fase no és crear noves unitats, sinó donar més instruments i més capacitat d'acció als professionals que tenen la visió d'integrar serveis i d'implicar pacients i cuidadors.
Cal combatre la fragmentació imperant en els serveis domiciliaris amb un pla que comenci afavorint la coordinació, per passar després a estabilitzar formes d'integració d'equips multidisciplinaris adaptables a cada circumstància, sense oblidar la creació de nous marcs avaluatius i nous models de finançament basats en el valor que els serveis domiciliaris aporten a les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada