Edatisme i risc de darwinisme tecnològic

Glòria Galvez
Amb una sola veu

Imatge a Flickr

Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2020 prop de la meitat de les persones de més de 75 anys es van connectar diàriament a internet. La pandèmia i la necessitat de sentir-se integrades a la societat les han obligat a entrar en el món digital, tot i que en el disseny de les eines utilitzades no s'han tingut en compte les seves opinions, aptituds o preferències.

Aquest pot ser un dels motius pels quals, segons el Baròmetre UDP, aquests dos darrers anys més d'una quarta part de les persones grans no van poder fer alguna gestió quotidiana que només es podia portar a terme de manera telemàtica. Aquest percentatge augmenta fins a gairebé el 60% si a més a més són persones amb baixos ingressos. Així doncs, encara que les dades sobre ús de les TIC per part dels adults d'edat avançada han millorat, la bretxa digital intergeneracional no ha desaparegut. Bona part de les persones grans no disposen de connexió a internet o no tenen les habilitats necessàries per fer servir uns dispositius digitals dissenyats sense tenir en compte les seves necessitats. A més, la mobilitat reduïda, la discapacitat, el fet de viure en entorns rurals o la percepció de l'envelliment de manera negativa suposen barreres importants per a la inclusió digital, la qual cosa continua sent un repte per a la nostra societat.

Bona part de les persones d'edat avançada no disposen de connexió a internet o no tenen les habilitats necessàries per fer servir uns dispositius digitals dissenyats sense tenir en compte les seves necessitats.

Segons aquest mateix baròmetre, el 14% de les gestions telemàtiques que les persones grans no van poder portar a terme eren de caràcter sanitari. D'acord amb la teoria unificada d'acceptació i ús de la tecnologia (UTAUT), l'edat cronològica, juntament amb l'edatisme digital, són les principals barreres que les persones grans troben en l'accés a aquesta tecnologia. Si a aquesta doble marginació li sumem la manca de coneixements i la limitació de les habilitats sensorials i motores, tenim com a resultat una situació d'aïllament i solitud que les posa en risc d'exclusió social o darwinisme tecnològic: o s'adapten a les condicions imposades o quedaran excloses. 

L'edatisme i la limitació de les habilitats sensorials i motores de les persones grans provoquen una situació d'aïllament i solitud que les posa en risc d'exclusió social. 

La sostenibilitat d'una societat que envelleix depèn en gran manera de la nostra habilitat per crear entorns tecnològics de disseny inclusiu, on els adults grans puguin participar sigui quin sigui el seu estat de salut. En cas contrari, si centrem l'accessibilitat sanitària exclusivament en mitjans digitals, es generaran desigualtats inevitablement. Per evitar-ho cal garantir que es compleixen les pautes d'accessibilitat web per a persones amb discapacitat, impulsar l'alfabetització digital, fer dissenys amb participació de les persones grans i disposar d'una alternativa viable, efectiva i segura que respecti el dret a consentir o oposar-se a la utilització d'eines digitals per a l'atenció que han de rebre. 

El repte de la nostra societat és crear entorns tecnològics de disseny inclusiu perquè les persones grans hi puguin participar sigui quin sigui el seu estat de salut.

En aquest sentit, la gerontecnologia o AgeTech com és coneguda en molts països europeus i als Estats Units, porta a la pràctica la “tecnologia inclusiva per a l'edat”, dissenyada amb i per a persones grans, que va més enllà del disseny de dispositius amb botons grans i sons elevats. L'AgeTech tracta de posar els adults d'edat avançada al centre del procés de disseny per, d'aquesta manera, satisfer les seves necessitats i aspiracions.

La International Society for Gerontechnology (ISG) publica una revista acadèmica d'accés obert que fomenta i promou innovacions tecnològiques que donen resposta a les necessitats de les persones grans. Una revisió recent d'aquesta revista explora els factors que influeixen en l'adopció de l'mHealth entre els adults grans: 1) Barreres de disposició, 2) Usabilitat dels dispositius mòbils i 3) Influència social. 

Les barreres de disposició estan relacionades amb la manca de confiança de les persones d'edat en la seva capacitat i envers a la tecnologia, la qual cosa, al seu torn, els genera ansietat. A més a més, el deteriorament físic i cognitiu relacionat amb l'edat també pot ser una barrera important en l'ús de l'mHealth. Els adults grans que superen aquestes barreres depenen del suport social de la família i dels professionals sanitaris per reconèixer l'mHealth com una bona eina per a la cura de la seva salut. 

La manca de confiança de les persones grans en la seva capacitat i envers la tecnologia, a més del deteriorament físic i cognitiu relacionat amb l'edat, pot ser una barrera important en l'ús de l'mHealth.

Per la seva banda, el Fòrum Espanyol de Pacients proposa 10 qüestions prioritàries per evitar l'aïllament digital de les persones grans a la sanitat:

1. Disposar d'alternatives a l'accés on-line als centres de salut i als hospitals (per a cites i llistes d'espera).
2. Garantir l'accés en forma escrita a la informació sobre el seu tractament.
3. Accés telefònic alternatiu per als majors de 65 anys.
4. Mesures especials per facilitar l'accés a les prestacions i als serveis sanitaris a les persones grans amb diversitat sensorial.
5. Alternatives en l'accés al sistema sanitari per a persones d'edat que viuen en zones rurals amb nul·la o baixa connectivitat.
6. Formació bàsica per a persones grans sobre internet i salut.
7. Acord amb associacions de pacients per portar a terme accions contra l'aïllament digital dels pacients d'edat.
8. Acords al Consell Interterritorial per resoldre els problemes que la transformació digital del Sistema Nacional de Salut pot comportar per a les persones grans.
9. Inclusió de la bretxa digital sanitària a l'Estratègia de Salut Digital.
10. Finalment, demana a la Secretaria General de Salut Digital la constitució d'una mesa sobre digitalització i atenció sanitària de pacients grans que identifiqui les millores necessàries per accedir a la sanitat i relacionar-se amb els professionals, adaptades al nivell de digitalització actual dels més de nou milions de persones majors de 65 anys que hi ha a Espanya. 

L'edatisme és una discriminació molt freqüent, tot i que s'expressa subtilment i sense intenció explícita de fer mal. Per evitar-lo cal entendre quina és la tecnologia digital que necessiten les persones grans, quina és la seva capacitat per fer-la servir i com se les inclou per donar-los "veu" en el procés de disseny i en les polítiques relacionades. D'aquesta manera no es veuran obligades a dependre de terceres persones i podrem respectar el seu dret a la informació i la seva autonomia en la presa de decisions.