Exigim i exercim l'avaluació econòmica

Cristina Adroher
Des del backstage

Ja abans de la COVID-19, els països de l'OCDE destinaven de mitjana un 7,9% del PIB a la despesa pública en salut (6,1% a Espanya) [vegeu informe Government at a Glance, OCDE 2019]. Després de les pensions i les prestacions socials, la despesa sanitària és en tots els països la partida de despesa pública més important. Per responsabilitat, transparència i sentit comú, és important saber i analitzar a què es destinen els recursos sanitaris i avaluar els resultats obtinguts gràcies a la inversió.

L'avaluació de polítiques sanitàries es defineix com aquella activitat que permet valorar l'execució de l'acció pública. Requereix evidències respecte al disseny, la posada en pràctica, els costos i els resultats. Ha de servir per determinar el grau d'assoliment dels objectius proposats, millorar la implementació de les polítiques, contribuir a la base científica d'aquestes i retre comptes davant la ciutadania. El seu valor en l'àmbit públic rau a assegurar informació veraç i consistent, orientar l'assignació pressupostària, valorar la qualitat de la despesa portada a terme i ajudar a la definició de noves prioritats. Alhora, respon als requeriments de la ciutadania de més transparència en l'acció pública i rendició de comptes. És ben sabut que la millora de la qualitat i la transparència del govern sanitari té un impacte en la salut de la població a través de les polítiques, de la gestió de les organitzacions i de la pràctica clínica (vegeu aquest article de García-Altés i Argimon).

L'avaluació econòmica és rellevant en els tres nivells d'organització del sistema sanitari. Vegem alguns casos recents esdevinguts en l'àmbit  català. A nivell macro, el referent a la política sanitària, permet saber el retorn social dels recursos que s'hi destinen: per exemple, l'anàlisi dels recursos destinats a cribratges massius de COVID-19 en ciutadans asimptomàtics. A nivell meso, el de la gestió sanitària, l'avaluació ajuda a conèixer els impactes dels canvis organitzatius de les institucions i permet detectar les millors pràctiques i així estendre-les a la resta del sistema. Sabem que la comparació entre centres i la retroalimentació dels resultats de manera transparent als professionals i a la ciutadania contribueixen directament a una millora dels resultats. Per exemple, l'anàlisi  del programa d'atenció domiciliària pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu. Finalment, a nivell micro, en l'àmbit de la gestió clínica, l'avaluació econòmica permet saber les alternatives terapèutiques més eficients i facilita relacionar el cost amb els resultats clínics obtinguts. Vegeu, per exemple, aquest article que analitza la reducció de la despesa farmacèutica a través de l'adequació de medicaments en ancians polimedicats. En aquest context, cal destacar la molt lloable tasca de les comissions d'adequació de la pràctica clínica, que s'estan estenent en diversos centres sanitaris.

En la situació econòmica actual, de recursos  escassos i infrafinançament, les mirades s'haurien de dirigir més que mai cap a l'avaluació econòmica com a instrument per informar l'assignació de recursos. Es tracta d'una eina tan útil com necessària per proporcionar informació i així ajudar els clínics i els gestors a millorar la presa de decisions, mesurant i comparant l'assignació de recursos d'una intervenció amb una altra, com també valorant-ne l'impacte, l'escalabilitat i la sostenibilitat, sempre amb una visió holística, considerant els efectes sobre tots els actors possibles i acompanyant-la de perspectives complementàries.

A manera de “veni, vidi, vici”: avaluem, aprenguem i millorem. Si assegurem que l'avaluació econòmica s'incorpora al procés de presa de decisions, disminueix la variabilitat de la pràctica clínica i s'executen polítiques basades en l'evidència, la salut de la ciutadania en resultarà beneficiada. El retorn social és clar, per la qual cosa tots hi guanyarem si invertim en avaluació econòmica de polítiques sanitàries.