Gestió poblacional de la salut: el marc necessari per avançar en la integració sociosanitària i una formidable porta al futur

Josep M. Picas
Argumentum ad judicium

L'interès per trobar models formalitzats de sistemes integrats de salut té un llarg recorregut que probablement es va iniciar amb la conceptualització, als Estats Units, de les health maintenance organizations (HMO), la més coneguda de les quals és Kaiser Permanente, amb un model i uns resultats excel·lents que han anat millorant fins als nostres dies i en què destaquen la potenciació de l’atenció primària, els nous rols d'infermeria i de professionals de suport, els potents sistemes d'informació i el pagament capitatiu.

La telemedicina: reflexions de futur

The New Yorker. Il·lustració de Bianca Bagnarelli

Els professionals sanitaris que promocionem des de fa anys l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el sector sanitari vivim amb expectació l'entusiasme que va despertar l'increment de la telemedicina al començament de la pandèmia. 

Sense afany de generalitzar, crec pertinent comentar la meva experiència personal. A l'inici de la pandèmia ‒en els moments de més emotivitat i amb una elevada dosi de lògica improvisació‒ se'm va oferir l'oportunitat de col·laborar, en qualitat de metge jubilat voluntari, en el seguiment de pacients que havien emplenat l'aplicació Stop COVID-19 del Departament de Salut de Catalunya . A través del SEM (Servei Urgències), cada professional rebia cada dia una llista de 20 pacients seleccionats sobre la base de les respostes al qüestionari de l'aplicació i que havien manifestat signes suggestius d'infecció per COVID-19. 

La confiança en temps difícils

La irrupció de la intel·ligència artificial en les relacions metge-pacient

Vivim una època d'incertesa. Si la comparem amb altres temps recents, la nostra confiança en les institucions públiques, les organitzacions, les entitats socials i fins i tot en les persones, ha anat minvant.

Aquesta realitat també afecta les relacions entre el metge o el professional clínic i el pacient. Molts factors han influït en aquesta pèrdua de confiança i el meu objectiu no és aprofundir en un tema tan ampli i complex. Tanmateix, vull destacar com està afectant ja la intel·ligència artificial (IA) aquesta relació de confiança. Amb el concepte IA em refereixo al tractament de grans quantitats de dades (big data) a través d'algorismes sofisticats –mitjançant càlcul de probabilitats, inferències, deduccions i prediccions– que, entre altres aspectes, ens permetran tenir més seguretat en la presa de decisions complexes.

La importància de compartir l'essència del coneixement: The weekly gist (L'essència setmanal)

Començo amb una anècdota: fa uns dies em van presentar un projecte interessant sobre teràpia cel·lular i em van comentar que per desenvolupar-lo havia de tenir present el decret de terapèutiques avançades publicat recentment. Sincerament, desconeixia aquest decret ministerial, per la qual cosa no vaig poder contribuir gaire a la discussió sobre el projecte.

Utilitzo l'exemple per comentar que, des del meu punt de vista, patim una important llacuna informativa que ens fa perdre, entre moltes altres coses, competitivitat. No hi ha espais on puguem conèixer què està passant, què s'està fent i què s'està regulant en el sistema sanitari espanyol, en els diferents serveis de salut o en el sector privat.

The corporate rebels. S'agraeix una mica d'aire fresc

Hi ha diverses publicacions que analitzen la interessant experiència d'autoorganització (autogestió) de l'atenció domiciliària d'infermeria a Buurtzorg (Holanda), entre les quals és altament recomanable l'anàlisi que en fan The corporate rebels.

En un post recent afirmen: "La filosofia de Buurtzorg és simplificar: simplificar els procediments, les regles i la comunicació a fi de centrar-se en la millor atenció possible als pacients. El seu objectiu és evitar el temps perdut en tasques irrellevants". En el post citen Sharda Nandram, doctora en Psicologia Social, que també és defensora del model empresarial holocràtic. En el seu llibre Organizational Innovation by Integrating Simplification. Learning from Buurtzorg Nederland (Innovació organitzativa mitjançant la integració de la simplificació. Aprenent de Buurtzorg) assenyala que els "equips d'infermeria autogestionats programen la seva pròpia feina, recluten nous col·legues per a l'equip i determinen el millor enfocament, sense participació d'un gerent o supervisor".

El futur de l'atenció primària: "Construir l'avió mentre vola"



Fa poc, The King's Fund, a partir d’un estudi del Centre Nacional per a la Investigació Social (BSA), ha informat d'un important descens (7%) en la valoració de la satisfacció respecte a l'assistència primària anglesa per part de la ciutadania. Probablement es deu a les dificultats d'accés, provocades per l'escassetat de recursos i la complexitat cada vegada més gran dels pacients. Desconeixem aquesta dada en altres països i en especial en el nostre, però segurament deu ser molt similar, ja que els problemes són globals.


També recentment, Forbes ha publicat un interessant article de Robert Pearl, cirurgià, professor de la Universitat de Stanford i ex CEO de The Permanente Medical Group, en què aborda l’ús potencial de la intel·ligència artificial en la pràctica diària. L'autor és reconegut pels seus escrits sobre la necessitat de disrupció en l'assistència primària.

El sistema sanitari americà pot esdevenir el millor del món?

El títol d'aquest escrit és la reproducció d'un altre publicat recentment a l'apartat "Perspective" de  The New England Journal of Medicine (NEJM), "From Last to First. Could the U.S. Health Care System Become de Best in the World?". Aquest article m'ha semblat un interessant exemple d'introspecció i anàlisi crítica, i al mateix temps uns excel·lent formulació de reptes futurs. He de confessar que sento admiració i enveja per aquest tipus d'enfocaments i plantejaments que sovint observem a l'entorn anglosaxó.

De manera resumida, l'article es basa en un informe de la Commonwealth Fund en què es compara la despesa sanitària i els seus resultats en diversos països del món de nivell econòmic elevat. S'hi comenta que als EUA, tot i que s'ofereix un alt nivell especialitzat i un  tractament tècnic avançat, els resultats, des del punt de vista poblacional, no són els desitjables.

La intel·ligència artificial i el judici clínic

La possible aplicació de la intel·ligència artificial (IA) i les seves derivades Machine Learning, Deep Learning o Predictive Analytics en el terreny sanitari és cada vegada més un fet inqüestionable. Si ens referim a publicacions de referència general podem observar que, molt recentment, The Economist i Forbes coincideixen gairebé completament en el rànquing de les eines tecnològiques que s'estan introduint en l'atenció sanitària.

D'altra banda, professionals de referència com John Hamalka, CIO del Beth Israel Deaconess de Boston, conegut pel seu blog Life as a Healthcare CIO, resumeix el HIMSS celebrat recentment a Orlando i també cita pràcticament els mateixos punts.

Finalment, líders d'opinió com Berlatan Mesko també insisteixen en el tema en les seves futuròlogues publicacions. En qualsevol cas, comencen a aparèixer comunicacions que resulten fascinants. A tall d'exemple i per escollir-ne algunes, ens trobem amb millores en aspectes diagnosticoterapèutics. Els titulars són segurament una mica periodístics, ja que procedeixen de revistes de divulgació científica, però apunten en la direcció correcta i tots procedeixen de l'entorn universitari:

El futur: un concepte sempre difícil d'abordar i actualment més

Quan abordem temes relacionats amb el futur, sempre s'imposa la prudència i més en el moment actual, en què estem vivint un alt nivell d'incertesa.

La frase de referència en aquest tema és la que s'atribueix a Abraham Lincoln: "La millor manera de predir el futur és creant-lo", em sembla especialment encertada per introduir un interessant article publicat al butlletí del Medical Futurist, el blog de Bertalan Mesko: “Nois, trieu si us plau Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques per al vostre futur”. L'acrònim en anglès d'aquestes disciplines és STEM.

La provisió de serveis sanitaris de precisió

Es comenta sovint que la introducció de les TIC en sanitat és un procés llarg i complex. A més, últimament i des del boom de les apps i gadgets, se'ns mostra com reiteratiu i en moltes ocasions anodí per l'absència de resultats que generin canvis. Està per veure l'impacte i rendiment de la proposta recentment publicitada del "nou model de compra i digitalització" de l'NHS. En qualsevol cas, observem alguns senyals d'avenç sota el paraigua del concepte "salut digital". Un bon exemple d'això va ser en el recent 16th International Conference on Integrated Care, comentat encertadament per Jordi Varela en el seu editorial del 30 de maig. Allà es va poder observar el potencial i les dificultats en abordar temes com són l'ús massiu de dades i la seva computació.

A l'ICIC 2016 vam tenir l'oportunitat d'assistir a una presentació d'IBM sobre l'aplicació de la computació cognitiva amb IBM Watson en el terreny de la gestió de serveis. Encara que l'enfocament teòric va ser correcte, la seva translació a la pràctica va ser molt poc concreta, particularment si la comparem amb els prometedors resultats obtinguts en el terreny de l'oncologia.

L'evidència en el contínuum assistencial, una de les claus en l'èxit o fracàs de la telemedicina?

De tots és conegut que hi ha una gran quantitat de pilots, publicacions i estudis en desenvolupament sobre l'aplicació de la telemedicina. Durant els últims anys, el fenomen que podríem etiquetar com la "revolució de les apps" li ha donat un gran impuls. No obstant això, els resultats, en molts casos, no han arribat a assolir les expectatives en elles dipositades.

Molts estudis han tractat d'identificar les causes d'aquesta poc reeixida història. En una breu referència podríem citar la inèrcia i la resistència dels professionals a canviar els seus processos de treball, errors de disseny no centrat en els pacients, aspectes regulatoris, manca de recursos i problemes d'adherència del pacient per diverses causes, per exemple, poca health literacy o la problemàtica del digital gap.

Potser les dues raons més importants són: en primer lloc, la manca d'integració dels historials clínics electrònics utilitzats pels proveïdors de salut, en aquests casos la informació procedent de dispositius, sensors i fonts de registres no són compartits entre pacients, metges, infermeres i altres professionals que intervenen en el procés assistencial. A l'actualitat, l'aproximació de gestió de moltes dades, big data, unit al concepte IoT (internet de les coses), està intentant ajudar a resoldre aquest tema. La segona raó, i potser la clau, són els models de pagament. La majoria estan en una aproximació molt conservadora, no pagant per valor o resultats i, per tant, amb pocs incentius a actuacions més cost efectives utilitzant les TIC.

La digitalització i el futur de l'atenció primària

Quan parlem de futur, potser la millor introducció és reproduir l'afirmació de The Lancet que, en un excel·lent article publicat l'agost passat, en el qual s'exposaven els resultats d'una enquesta realitzada al Regne Unit sobre la visió de diversos professionals sobre el futur de la medicina deia: "Quan es mira cap el futur sovint es crea una barreja d'incertesa i expectació". N Lee et al, Health of the UK population in 2040. Complementàriament és pertinent recordar aquí la frase d'Abraham Lincoln: "La millor manera de predir el futur és creant-lo".

Recentment comença a discutir-se i a publicar-se molta opinió sobre com la digitalització / robotització / intel·ligència artificial afectarà el futur de la medicina. El tema és apassionant i sembla que al final ha emergit un debat soterrat en què hi participen enginyers, informàtics, matemàtics, sociòlegs, dissenyadors, etc.

La translació al terreny sanitari del que està esdevenint en el terreny industrial, i en altres serveis, sembla irrefutable. A mode de síntesi sembla molt explicativa la imatge de MIT Technology Review que acompanyava els articles publicats per D. Rotman en un abordatge genèric d'aquesta temàtica sota el títol: "Will Advances in Technology Create a jobless Future? Who Will Own the Robots?".

Salut poblacional, Stephen Shortell i TIC

Fa uns dies en Jordi Varela publicava el seu editorial sobre "La salut de la població més enllà de la integració de serveis" arrel d'un excel·lent document de la King's Fund. La veritat és que no sempre apareixen bones notícies sobre l'evolució dels models sanitaris, tot i que potser seria millor parlar de "frameworks" en el terreny de la salut. El tema em sembla tan potent que, obviant els aspectes conceptuals que ja s'han comentat, voldria aprofitar-ho per aportar alguns aspectes lligats als sistemes d'informació.

L'avenç en conceptes com Health Maintenance Organizations i Accountable Care Organizations han confluït amb l'evolució del gran potencial dels sistemes d'informació i el tractament de dades que s'ha desenvolupat durant els últims anys, i en aquest punt ens trobem amb alguns dels millors ideòlegs sobre sistemes sanitaris d'aquests temps, per exemple Stephen M. Shortell qui, entre d'altres destacats aspectes curriculars, és degà emèrit de l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Califòrnia - Berkeley, discutint sobre eines TIC i continguts. Per això suggereixo la lectura de dos articles de Shortell. El primer d'ells, "A bold proposal for Advancing population health", que va ser publicat com discussion paper per part de l'Institute of Medicine, desenvolupa el model conceptual i suggereix l'evolució futura del sistema de pagament i finançament sanitari cap a un capitatiu de la salut i no de la malaltia, més transversal entre assistència sanitària, salut pública i serveis comunitaris. Shortell emfatitza el problema de les barreres culturals dels professionals davant aquesta aproximació, com ja comenta Varela en l'editorial de referència. En el segon article, Yasnoff, Shortliffe i Shortell, "A Proposal for Financially Sustainable Population Health Organizations", proposen la creació de bancs d'informació sanitària que unifiquin sota la gestió del propi pacient la història clínica electrònica, la personal i la salut poblacional, una aproximació que segur marcarà tendència.

La gestió clínica: estem parlant d'un tema polític-sindical?

M'ha semblat interessant introduir aquesta qüestió ja que, en aquests moments, el nostre nivell de perplexitat segurament s'incrementa quan observem (o patim...) com s'estan abordant certs temes que, en principi, qualificaríem com merament tècnics. Per motius professionals, he realitzat una recent immersió en l'abordatge de la gestió clínica (GC) en diferents regions d'Espanya, i en aprofundir en la temàtica un no pot deixar de sorprendre's davant el que s'esdevé. Resumint la situació: ens trobem que una administració sanitària que proposa, d'una manera més o menys reglamentada, el desenvolupament de programes de gestió clínica, a partir d'aquí s'ha d'enfrontar amb una forta oposició político-sindical que acusa gestors i professionals de "privatitzadors". Sincerament desconec els orígens, però és de suposar que alguna cosa no s'ha fet bé entre les diverses parts implicades.

Sanitat global. Ens estem perdent alguna cosa?

Actualment està àmpliament acceptada l'aplicació del concepte de cost efectivitat en processos i procediments en qualsevol sistema sanitari del món, per tant, davant d'un mateix problema de salut, s'hauria d'actuar de la mateixa manera a Barcelona, a Boston o a Bogotà (Jovell AJ, Aymerich M. "Evidència científica i presa de decisions en sanitat", Neumann PJ. UsingCost-Effectiveness Analysis to Improve Health Care). Aquesta aproximació també es podria aplicar a la gestió sanitària, fins i tot en la definició del propi model organitzatiu de cada país, amb independència del moment de desenvolupament econòmic i social en que es trobi. Alguna cosa d'això ja està succeint en la definició dels nous models sanitaris dels països iberoamericans anomenats emergents.

Fa aproximadament un any vaig assistir a un congrés a Montreal (Fòrum Santé Internationale 2013) en el qual vaig poder conèixer quines eren les bases per a la conceptualització del model global de salut, dins d'una estratègia que només els països més evolucionats saben establir. La sanitat global se situa dins del procés de col·laboració / competència que es viu a la globalització de tots els aspectes de la vida social al món. Una de les bases d'aquesta aproximació es troba en la transparència de resultats. Aconsello fer una ullada a l'edició de setembre de 2014 de Health Affairs Vol. 33 No. 9, titulat: "Advancing Global Health Policy" que dóna la cobertura definitiva a aquest concepte, i especialment caldria llegir-ne l'editorial "Our Health is Global Health" d'Alan R. Weil.

De fet, estem assistint a la generalització dels models basats en els conceptes aplicats per les Accountable Care Organizations als EUA amb les seves derivades: Bundled Payments, Process & Patient Centered Approach, Primary Care Team Model, Clinical Leadership, Shared Savings, entre d'altres. La seva potència s'evidencia quan Holanda, un dels països europeus més innovadors en sanitat, ja ho està aplicant sota el concepte de Population Management (Integratedcarefoundation.org).

Els recomano que obrin la presentació "Making the transition towards population management", on observaran que els holandesos estan impulsant un conjunt de 9 experiències, amb un enfocament molt liberal, que manté la independència de proveïdors entre si, especialment entre hospitals i atenció primària (per cert, les asseguradores encarregades pel govern per cobrir la sanitat de la població estan totalment implicades en el projecte). El mètode avaluatiu, desenvolupat per Netherlands National Institute for Public Health and the Environment, es basa en el triple AIM (triple objectiu) de Berwick (Institute for Healthcare Improvement). Aprofito aquest punt per comentar que no fa gaire, en un webinar de la Robert Wood Johnson Foundation, Tom Bodenheimer, Professor de Medicina Familiar i Comunitària de la Universitat de Califòrnia San Francisco va plantejar la necessitat d'afegir un quart objectiu als tres ja coneguts (costos, resultats en salut i experiència de pacient). Es tractaria de tenir també en compte l'experiència dels professionals sanitaris. Personalment, m'entusiasma imaginar-me la potència d'aplicar models avaluatius establerts sobre aquestes quatre bases.

Els holandesos, com els canadencs, estan decidits a resituar-se en l'univers dels sistemes sanitaris, basant-se en el seu coneixement i experiència i en poder liderar, en el futur, les claus d'adaptació del model en un món global. Recentment, grups de professionals holandesos, especialment metges de família, ens han fet visites d'estudi amb l'objectiu de compartir experiències i aprendre de les nostres, per poder aplicar-lo en els seus plans professionals de futur. Aquests professionals vénen per iniciativa pròpia i contra el seu pressupost. Aquest és el resultat d'una correcta aproximació i que em permet introduir el meu comentari final.

M'entristeix, i gairebé m'ofèn, viure en un entorn tan contradictori, caracteritzat per compartir moltes de les bases del futur model global, on molt pocs estan treballant per potenciar la creació d'un "framework" en què professionals, centres de coneixement, emprenedors i empreses de tot tipus (és a dir la societat) intercanviïn experiències de manera efectiva. El dubte està en discernir si aquesta lamentable situació és producte de la ignorància o de la ineficiència, o de totes dues coses alhora, per part dels que estan situats en posicions que podrien influir o decidir en aquest tema (decision-makers). Malgrat això, crec que encara estaríem a temps d'establir les bases i iniciar el camí, no és molt difícil i només hauríem de traslladar (copiar) el que estan fent altres, però cal tenir en compte que, si avui no es fa res, hi haurà un punt crític a partir del qual s'haurà perdut definitivament l'oportunitat, i en aquest cas incorrerem en una greu responsabilitat inter-generacional, que és com s'etiqueta ara el sentit de transcendència social.

Aconseguirà el mòbil fer de carpeta de salut?

Recentment convers al món Apple, m'ha sorprès que en el meu iPhone aparegués, sense demanar la meva acceptació, una app de salut molt bàsica, però a la que se li endevina un gran potencial. Passats uns dies, quan estava donant-li voltes a l'aplicabilitat de l'eina, he llegit la notícia que Mayo Clinic de Rochester ha anunciat que la seva estratègia d'història clínica personal passarà a partir d'ara per aquesta app d'Apple, el que comporta que desmantellen l'actual i la mantindran només per a Android. Mayo Clinic és un dels hospitals americans que més clar té, juntament amb Cleveland Clinic, que la nova sanitat és global.

Informació clínica: paradoxes i pacients

La sèrie iniciada per Josep M. Picas sota el suggerent títol "Argumentum ad judicium" ens ha portat dos temes controvertits per la dificultat de ser acotats i per trobar-se en boca de tothom: la qualitat de la informació a la xarxa i l'atenció centrada en el pacient.

A la primera entrada es discuteix sobre les contradiccions d'internet: la facilitat de difondre i accedir a la informació comporta problemes en la selecció de fonts de qualitat i per això la gran quantitat d'informació no significa necessàriament informació preparada per a pacients.

A la segona, l'atenció centrada en el pacient, s'aborda un concepte amb moltes mencions i poques il·lustracions pràctiques. En la discussió es proposa un model basat en l'esforç reformista del govern Obama que pot servir per centrar el tema al voltant de la innovació en aquesta matèria.

Tino Martí

La paradoxa de la informació 
Com és prou conegut, ens enfrontem a una època en què la quantitat d'informació que es produeix i la facilitat d'accés supera, en molt, la nostra capacitat d'assimilació...
Llegir més

Patient Centered, a propòsit d'un model
Segurament coincidiran amb mi que el concepte Patient Centered està sotmès a un ús excessiu que porta a una multiplicació de les definicions i a una vaguetat terminològica...
Llegir més

Patient Centered, a propòsit d'un model

Segurament coincidiran amb mi que el concepte Patient Centered està sotmès a un ús excessiu que porta a una multiplicació de les definicions i a una vaguetat terminològica. Si es clica Patient Centered a Google apareixen 25,8 milions de resultats amb tots els cognoms imaginables, i aquesta falta de claredat afecta la pròpia aplicació del concepte i la seva extensió.

Recentment, en l'excel·lent jornada sobre Right Care, a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, un clínic de reconegut prestigi com és Josep Tabernero, Director de l'Institut d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron, va fer un apunt pertinent sobre el tema en comentar que havíem tornat al despotisme il·lustrat. És a dir, que repetidament diem que tot ho fem centrat en el pacient, però en realitat comptem poc amb ell i el que fem, en canvi, és obviar les seves opinions, les seves expectatives i la seva experiència de malaltia.

La paradoxa de la informació

Com és prou conegut, ens enfrontem a una època en què la quantitat d'informació que es produeix i la facilitat d'accés supera, en molt, la nostra capacitat d'assimilació. Quan centrem aquest tema al sector salut, ens trobem amb un conjunt de paradoxes que probablement no tenim ben solucionades, ja que segurament ens seguim comportant amb els mateixos patrons amb els quals hem conviscut històricament i que ja deuen formar part de la nostra condició humana.

Em sembla d'interès comentar aquest tema en els dos aspectes que més es relacionen amb l'activitat assistencial diària, tant de professionals com de pacients. Abordant el tema dels professionals em sembla oportú comentar una anècdota que crec exemplar. Fa poc vaig participar en un grup d'anàlisi del paper de la infermera a l'esclerosi múltiple. El grup estava format per infermeres hospitalàries, case managers de l'NHS i infermeres d'atenció primària, i una d'elles, bona professional, va comentar, davant la sorpresa de tots, que quan es va trobar davant el primer pacient amb esclerosi múltiple va haver d'anar a consultar la Viquipèdia. Curiosament, o no, fa un mes, l'empresa de consultoria Advisory Board Company es va fer ressò d'un estudi de l'Institute for Healthcare Informatics, que deia que un 50% dels metges americans consultava la Viquipèdia. I si ens referim als pacients, fa anys que venim parlant de la qualitat, comprensibilitat i adequació de la informació que els proporcionem amb conceptes interessants com health literacy (coneixement sobre salut dels pacients).

Pràctica clínica virtual (9) Josep Manuel Picas: models organitzatius i finançament

En aquest darrer post de la sèrie "Pràctica Clínica Virtual", preguntem a Josep Manuel Picas quina és la seva opinió sobre l'impacte de les TIC en els models organitzatius dels proveïdors sanitaris. També coneixerem l'opinió de l'expert sobre com seran els models de finançament en aquesta nova conjuntura.

En Josep Manuel Picas és metge. Ha estat Director d’Atenció Primària de l’ICS a la ciutat de Barcelona i Director de Sistemes d’Informació a l'Hospital del Mar i a l’Hospital de Sant Pau. Ara mateix està promovent projectes, mitjançant Adaptive Health Solutions, una consultora orientada a aplicar nous models econòmics i tecnològics per a l’optimització de processos entre hospital, atenció primària i comunitat.

Segons Josep Manuel Picas:

"Els hospitals reduiran les estructures físiques perquè hi anirà menys gent"

"Els professionals optimitzaran més la gestió del seu temps, però necessitaran noves habilitats comunicatives"

"Els pacients influiran molt més que ara en la redefinició permanent del model assistencial"

"L'hospital haurà de compartir la facturació de la "Pràctica Clínica Virtual" amb altres agents, com l'atenció primària"

"Els nous model de finançament de la "Pràctica Clínica Virtual" fomentaran la integració vertical de l'oferta sanitària"

Hospital líquid

L'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues està desenvolupant el model conegut com "Hospital líquid", denominació que, tot i que se li atribueixen altres teories sobre el seu origen, els col·legues de Sant Joan de Déu defensen que si s'uneix la "H" d'hospital amb una estratègia comunicativa 2.0, el resultat és "H2O". El seu lema és anar més enllà de l'edifici hospitalari amb programes oberts i flexibles que millorin l'accessibilitat dels pacient, sobretot dels més allunyats geogràficament i que fomenti la col·laboració entre pacients i professionals.

En la següent presentació del Dr. Jorge Juan Fernández, Director de l'Àrea "e-Health i Salut 2.0" de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, es recull l'estratègia clarament futurista d'un hospital que innova, sense saber encara molt bé com se li retribuiran alguns dels serveis 2.0.

Discussió

Amb aquest post dono per acabada la sèrie "Pràctica Clínica Virtual", tot i que em reservo tornar al tema si s'ofereix qualsevol oportunitat destacable.

En els 9 capítols de la sèrie, hem vist el poder transformador de HealthConnect de Kaiser Permanente, les possibilitats, encara incipients, de Telehealth, amb dades de control remot per a pacients crònics, l'ús de l'e-mail entre pacients i professionals per millorar l'accessibilitat. També hem vist els instruments de Heatlhwise com a suport de la decisió informada per a pacients, l'eclosió de les xarxes socials de pacients, la carpeta personal de salut, coneguda internacionalment com Personal Health Record, i l'ús de la videoconferència com a instrument de Telecare per portar els serveis de l'especialista més enllà de les seves fronteres naturals.

Tino Martí ens ha modelitzat la "Pràctica Clínica Virtual" en el post anterior, i Josep Manuel Picas ens avisa en aquest que res ja serà igual. De fet, si mirem altres sectors, quan les TIC s'han introduït  en el cor d'un negoci, tot s'ha acabat transformant. Veiem sinó les discogràfiques, la banca o les agències de viatge.

A manera de conclusió. Tot ens indica que o ens hi posem, com els col·legues de Sant Joan de Déu, o ens hi trobarem.

Per al proper post del dilluns 22 d'abril, em ve de gust canviar radicalment i parlar d'un model de governança d'èxit, o com la Clínica Mayo ha resolt la qüestió de la implicació dels metges en el funcionament de la institució.