La incomprensible fragmentació dels serveis a domicili

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Als pacients, quan ingressen en un hospital, se'ls assignen uns referents (metges, metgesses o infermeres), que coordinen un munt d'accions diagnòstiques i terapèutiques i saben que, almenys durant uns dies, algú s'encarregarà que tot vagi encadenat. Ara bé, si pensem en els diversos serveis que els pacients crònics complexos poden necessitar en el seu domicili, no veiem per enlloc la figura del referent, i els professionals que apareixen per casa, per atents que siguin, només poden exercir competències limitades a les prestacions específiques que ofereixen, però no estan autoritzats a incidir en les altres.

Integració de serveis: atrapats en el powerpoint?

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Hi ha un refrany que es fa servir força en els powerpoints de les reunions sobre integració de serveis que diu que si vas sol aniràs mes de pressa, però que si vas acompanyat aniràs més lluny. Es tracta òbviament d'un elogi al treball col·lectiu per a l'abordatge dels pacients amb necessitats socials i sanitàries complexes. Però massa sovint els desitjos es veuen desdibuixats per una realitat tossudament fragmentada. Per aquest motiu m'he animat a escriure aquest post. Però llavors m'he preguntat, què podria afegir, després de tot el que ja s'ha dit sobre integració de serveis en els cenacles d'experts, que fos útil? Doncs, se m'ha acudit elaborar una recepta senzilla a partir de quatre ingredients que, segons el meu entendre, i al marge dels models, són la clau per anar sortint del powerpoint i començar a canviar les coses.

Integració de serveis o serveis centrats en la persona?

A la 6ª Jornada "Right Care" de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària vam tenir l'oportunitat d'escoltar Don Redding, directiu de National Voices del National Health Service anglès i reconegut defensor de la implicació de les persones en els seus propis processos clínics. Redding va dir que la integració de serveis no té cap sentit si es planteja només com un exercici de racionalització de recursos. Per contra, ell defensa que la coordinació s'ha de concebre a partir de les necessitats específiques de cada persona, comptant que cadascú pot implicar-se en el seu propi pla de serveis de comú acord amb uns professionals propers i que treballen en equip per aconseguir uns resultats percebuts com a valuosos pels propis pacients.

Més serveis comunitaris per a les persones grans

The Guardian va convocar un grup d'experts i els hi va preguntar com creien que es podrien millorar els serveis sanitaris per a la gent gran a la comunitat. Cal aclarir que els experts eren anglesos i que l'univers del debat era Anglaterra, però, donades les semblances dels sistemes, penso que les seves opinions ens haurien d'ajudar, també a nosaltres, a saber com prioritzar millor els recursos. Les següents sis línies estratègiques estan inspirades en el que, en el seu dia, va publicar de The Guardian, però, adverteixo, que han estat reelaborades amb cuina pròpia:

1. Revertir les retallades dels pressupostos socials

Pel que fa a les persones grans, els impactes pressupostaris entre serveis socials i sanitaris són vasos comunicants. Si es retallen prestacions socials, la pressió va cap a la provisió sanitària, i viceversa. I donat que, al cap i a la fi, tot el diner és públic, semblaria més intel·ligent no regatejar en serveis comunitaris, ja que els hospitalaris no només són tremendament cars, sinó que sovint estan desenfocats, especialment quan es tracta d'atendre persones fràgils.

Treball social a salut: un instrument essencial per a l'atenció centrada en la persona

La malaltia, vista des del model biopsicosocial, no només afecta a l'individu i al seu organisme, sinó que altera les dinàmiques familiars, socials, laborals i econòmiques. A principis de segle XX, el 1905, El Dr. Cabot, metge del Massachussets General Hospital de Boston, va contractar una treballadora social per primera vegada en un servei sanitari, en constatar que els factors socials i culturals que envoltaven els pacients tenien una relació directa amb l'eficàcia de l'atenció sanitària.

Els treballadors socials en l'àmbit sanitari estudien, diagnostiquen i tracten els factors socials que influeixen en el manteniment de la salut, acompanyant al pacient i fent de pont entre ells, les seves famílies i els equips sanitaris. Així a la humanització del procés d'hospitalització, per millorar l'atenció a la cronicitat o incrementar l'adherència al tractament, es requereix d'una atenció integral que contempli la vessant social i la més assistencial. Diferents models d'atenció a la cronicitat, com la Piràmide de Kaiser Permanent redefinida per King’s Fund al Regne Unit, destaca que és essencial la combinació de la visió sanitària i social davant els diferents segments de la població afectada per una malaltia, com visions imprescindibles i integrades en l'atenció que requereix l'individu.