La malaltia, vista des del model biopsicosocial, no només afecta a l'individu i al seu organisme, sinó que altera les dinàmiques familiars, socials, laborals i econòmiques. A principis de segle XX, el 1905, El Dr. Cabot, metge del Massachussets General Hospital de Boston, va contractar una treballadora social per primera vegada en un servei sanitari, en constatar que els factors socials i culturals que envoltaven els pacients tenien una relació directa amb l'eficàcia de l'atenció sanitària.
Els treballadors socials en l'àmbit sanitari estudien, diagnostiquen i tracten els factors socials que influeixen en el manteniment de la salut, acompanyant al pacient i fent de pont entre ells, les seves famílies i els equips sanitaris. Així a la humanització del procés d'hospitalització, per millorar l'atenció a la cronicitat o incrementar l'adherència al tractament, es requereix d'una atenció integral que contempli la vessant social i la més assistencial. Diferents models d'atenció a la cronicitat, com la Piràmide de Kaiser Permanent redefinida per King’s Fund al Regne Unit, destaca que és essencial la combinació de la visió sanitària i social davant els diferents segments de la població afectada per una malaltia, com visions imprescindibles i integrades en l'atenció que requereix l'individu.
Tal com assenyala Pilar Porcel en el document El treball social en l’àmbit de la salut: un valor afegit, la valoració social feta a l'inici del procés hospitalari, aporta un valor afegit a la intervenció de l'equip multidisciplinari i al propi sistema, optimitzant recursos, evitant reingressos hospitalaris i estades perllongades. Si tenim en compte que un important nombre d'hospitalitzacions tenen el seu origen en problemes socials i repercuteixen en l'àmbit social, arribarem a la conclusió que el diagnòstic social sanitari complementa el diagnòstic clínic i contribueix a l'abordatge integral del pacient.
El Consorci de Salut i Social de Catalunya ha publicat fa poc la Guia de Diagnòstics Socials en l'Àmbit de la Salut per facilitar la intervenció i sistematitzar la informació que s'incorporarà a la Història Clínica Compartida del pacient. Un bon diagnòstic social ha de contemplar elements claus com la persona (que es troba en el seu context social i que li produeix desequilibris), la institució (eina principal de distribució de serveis per afavorir i assegurar el benestar de la població), i la necessitat social (el problema en si mateix), la qual cosa permetrà fer un estudi detallat de la situació en conjunt (no només recollir dades socials), i establir les línies d'intervenció socials més adequades.
L'abordatge social dels problemes de salut requereix la intervenció del professional del treball social. Aquests experts, amb flexibilitat i empatia, aporten visions complementàries a les dels clínics, per a la millor relació amb el pacient i el seu entorn familiar i comunitari. El Treball Social Basat en l'Evidència (TSBE) persegueix que aquestes aportacions combinin l'experiència professional amb la millor evidència de recerca possible, tenint en compte quatre elements fonamentals: la recerca, l'experiència professional, les expectatives, preferències i valors dels usuaris així com els recursos disponibles.
Avui la majoria de centres sanitaris públics (i en molts privats) compten amb treballadors socials en els diferents nivells assistencials (atenció primària, salut mental, atenció sociosanitària i hospitals d'aguts) capaços d'establir un diagnòstic social sanitari. Aquesta aproximació prioritza les necessitats de la persona, encara que lamentablement encara existeixen concepcions de la gestió que desconeixen (o desconsideren) el paper d'aquests professionals i de la informació que poden aportar per al bon funcionament sanitari i optimització de recursos. Per això, en massa ocasions, la funció del treball social queda relegada a la conclusió (i tancament) de l'atenció assistencial, deixant al marge l'aspecte social en l'atenció integral a la salut.
L'aposta de futur s'orienta a integrar el treball social en els equips interdisciplinaris i incorporar les dades del Servei de Treball Social Sanitari en els quadres de comandament de les institucions sanitàries com un dels indicadors clau del Sistema Nacional de Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada