L’any 2008 els investigadors de l’Institute for Healthcare Improvement (IHI) van proposar uns principis metodològics tant per a les organizacions sanitàries com per als projectes de salut poblacional, amb la finalitat que, de manera simultània, es poguessin millorar a) l’experiència individual de cada pacient, b) la salut poblacional i c) els costos de la sanitat. Aquesta proposta, coneguda com Triple Aim, ha estat ja tractada en aquest blog (vegi’s Triple Aim a les etiquetes).
Ara, set anys després, un equip d’IHI ha avaluat l’impacte de la iniciativa mitjançant l’anàlisi de 141 projectes de 10 països diferents, i d’aquest treball m’agradaria destacar-ne tres conceptes:
Replicació de millores (small theory)
Sovint quan ens assabentem d'alguna millora que sembla prometedora, ens ve al cap una idea fortament conservadora, "això aquí no funcionarà." Per ajudar a superar les dificultats en la replicació de millores, un equip combinat d'investigadors de l'Institut Karolinska, de Robert Wood Johnson Foundation, d'IHI i de Harvard Medical School, han desenvolupat un model que ajuda a conduir les innovacions cap a una teoria general a partir de petites experiències, és el que anomenen small theory. Si, posem per cas, en un estudi s'ha demostrat que un determinat programa formatiu per a infermeres d'UCI redueix el nombre de morts per sepsis (veure Edusepsis), es tracta de provar aquest programa a moltes unitats de crítics de cultures variades i observar quins són els factors que fan que en uns ambients s'obtinguin els resultats esperats (reducció de la mortalitat específica) i en altres no, i a partir d'aquestes petites observacions en la implementació, es pot anar completant la teoria general sobre com llençar un programa que s'amolli a un ventall cada cop més ampli de circumstàncies diferents.
