Estímuls provocadors prediuen el futur

David Font
Per emportar-se a casa

Foto: Alejandro García (EFE)

Rellegeixo un article publicat el 2014 al British Medical Journal, "A Glimpse into the Future: Typical day in the NHS in the year 2050", on Hannah Wilson, una estudiant de l’Imperial College, imagina un sistema sanitari que avalua pacients ingressats a Singapur i a Nova York des de Londres, en el marc d’un hospital global, i que opera pacients amb cirurgians a distància mitjançant robots. El Departament d’Eutanàsia i la Clínica de Genòmica són, per a ella, departaments de l’hospital del 2050. Descriu pacients convençuts de patir dues malalties alhora un cop coneixen la seva seqüència genòmica i pacients “digitalòlics” en un dia que acaba a l’isolation pod amb un virus que està assolint nivells d’epidèmia.

Les recomanacions d'Eric Topol per a la transformació digital de l'NHS

Tino Martí

Ex Machina

 

Eric Topol és un dels pensadors més destacats de la transformació digital dels serveis de salut. Al llarg dels darrers anys, Avenços en Gestió Clínica ha revisat i comentat les seves principals obres:   

• The Creative Destruction of Medicine. How the digital revolution will create better health care (2012)
• The patient will see you now. The future of medicine is in your hands (2015)
• Deep Medicine. How artificial intelligence can make healthcare human again (2019)

El 2017, Jeremy Hunt, aleshores secretari d'Estat per a Atenció Sanitària i Social del Regne Unit, va encarregar a Eric Topol una revisió independent sobre com impactaran les tecnologies digitals aplicades a la salut en els rols professionals i quines conseqüències tindrà en termes de desenvolupament de competències digitals a l'NHS. La tasca portada a terme, mitjançant la constitució d'una junta de revisió i tres panels d'experts en genòmica, salut digital i intel·ligència artificial i robòtica, es va materialitzar en The Topol Review. Preparing the healthcare workforce to deliver the digital future que va veure la llum el febrer de 2019. 

Intel·ligència Artificial: una oportunitat per a una medicina més humana?

Canviar metges per robots és un tema recurrent a la ciència ficció, però l’aparició d’aparells amb assistència digital, com Alexa o Siri, i la promoció de l’auto-cura mitjançant smartphones, admetia The Lancet en una editorial, ara ja sembla una realitat plausible. Per altra banda, el professor Warner Slack de la Harvard Medical School va dir que si un metge pot ser substituït per un ordinador, llavors és que aquest metge mereix ser substituït per un ordinador. En aquest context, Eric Topol a “Deep Medicine” aporta llum a aquest debat amb la defensa d’una tesi diàfana: “la intel·ligència artificial (IA), en comptes de substituir metges, hauria d’esdevenir un ajut perquè aquests recuperin l’humanisme perdut.”

L'impacte de la genòmica en la pràctica clínica

En una entrada anterior vaig parlar del llibre “The Gene, an intimate history” de Siddhartha Mukherjee, centrant-me en el que la genètica ha representat en la història de la humanitat des d'una perspectiva biològica, social i política i, en aquesta segona entrada sobre el mateix llibre, vull posar l'accent en l'assumpte mèdic. És a dir, en l'impacte de la genètica en el diagnòstic i els tractaments.

La irrupció de la intel·ligència artificial portarà canvis….

Durant l'any 2017 va passar per Barcelona l'exposició “David Bowie is”, que repassava la vida i totes les facetes creatives d'uns dels genis musicals del segle XX i, personalment, autor d'algunes de les cançons que més m'agraden, com Changes. Una de les curiositats que els visitants hi vam poder descobrir va ser el Verbasizer, un programa informàtic que oferia combinacions aleatòries de paraules per generar noves oportunitats de crear frases, com a assistent de creativitat. Bowie era un avantguardista en molts sentits i així ho demostra arriscant no solament amb els dissenys impactants, sinó amb la incorporació d'eines tecnològiques.

Eric Topol també és un avantguardista de la medicina i motor de la medicina de precisió. Acaba de publicar Deep Medicine: How Artificial Intelligence can make medicine human again, un llibre amb un títol suggeridor i que segurament haurem de llegir atentament, però encara no el tenim a les mans. Aprofito aquesta introducció perquè curiosament l'AMA Journal of Ethics de febrer de 2019 dedica tot un monogràfic a la intel·ligència artificial. Us recomano dedicar una estona a revisar els articles d'aquest número, com ara el rol dels pacients virtuals, aspectes ètics del reconeixement facial o la possible reducció de disparitat d'accés a la medicina general i la salut mental amb la intel·ligència artificial.

El pacient el veurà ara, a propòsit d'Eric Topol

Eric Topol, Director de Scripps Translational Science Institute, va publicar el 2012 "The Creative Destruction of Medicine" i el 2015 "The patient will see you now. The future of medicine is in your hands". Feia temps que tenia aquest darrer llibre en llista d'espera i per fi l'he pogut llegir aprofitant les vacances. Es tracta d'una obra important, que parla de tecnologia a partir del coneixement profund de la pràctica clínica. És una peça literària, pel meu gust, un pèl massa recarregada, fins a l'extrem que, en algun capítol, costa seguir el fil de la tesi principal, però malgrat això, he d'admetre que les aportacions del professor de genòmica (i cardiòleg) són rellevants i crec que mereixen ser comentades.

Gutenberg i els smartphones

L'any 1440 a Mainz (Alemanya), Johannes Gutenberg, un orfebre innovador, va posar en marxa un invent basat en tres components: una tipografia a partir de lletres metàl·liques individuals que permetien la combinatòria entre elles, una nova tinta oliosa i una premsa. L'invent va permetre reduir 300 vegades els costos de producció dels llibres, fins llavors en mans d'escrivans. S'estima que, seixanta anys més tard, a Europa s'havien desplegat un miler d'impremtes amb capacitat per produir milions de llibres. La gent ja podia llegir la Bíblia pel seu compte i, el que era més important, la podia interpretar. L'invent de Gutenberg va canviar l'esdevenir de la història.