La innovació sempre topa amb l'ordre establert

Jordi Varela
Editor

James Lind, un metge escocès del segle XVIII enrolat en un vaixell de l’armada britànica, tenia entre cella i cella descobrir un tractament efectiu per a l’escorbut, una malaltia provocada pel dèficit de vitamina C, que delmava les tripulacions des de l’antiguitat i es va fer tristament famosa entre els mariners de les nombroses expedicions que anaven i venien pels oceans en temps de descobertes i conquestes. Per aconseguir el seu objectiu, Lind va elaborar un disseny d’assaig clínic encomiable, probablement el primer de la història de la medicina. Va seleccionar diversos mariners malalts d’escorbut i, de manera controlada i per parelles, els va sotmetre a diversos tractaments: aigua de mar, vinagre, nou moscada, cítrics, etc. Amb aquesta senzilla metodologia prospectiva, Lind va observar que els pacients que prenien cítrics sanaven, mentre que els altres no. Va publicar el seu treball el 1753, en un document on explicava quina havia de ser la prevenció i el tractament de l’escorbut, però ningú li va fer cas, i no va ser fins quaranta dos anys i cent mil morts més tard, que l’armada britànica no va adoptar les recomanacions de Lind. 

Aires de disrupció a la indústria farmacèutica

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

Han coincidit dues notícies en l’àmbit farmacèutic que, si s’analitzen plegades, poden donar senyals d’un escenari disruptiu per als propers anys. La primera fa referència a la impressió en 3D de medicaments en pocs segons i la segona a la dispensació de medicació per 1 dòlar al mes als afiliats a Amazon Prime. Ambdues iniciatives mereixen un comentari específic.

#FAP_ICSCC: farmacèutics i farmacèutiques d'atenció primària, un suport per a l'atenció centrada en el pacient

Josep Vidal-Alaball
Communitas

Per a la redacció d'aquest post, en Josep Vidal-Alaball ha compartit autoria amb Anna Maria Bonet Esteve i Aïna Fuster Casanovas.

Els sistemes de salut sempre s'han orientat més a la malaltia que al pacient. De manera paternalista, la medicació del pacient s'ha gestionat indicant a aquest el que ha de prendre  i com ho ha de fer. Quines conseqüències ha tingut això? Incomoditat en aquells pacients als quals no els va bé la medicació, amb la consegüent interrupció del tractament i la frustració dels professionals davant la manca de resultats, a més de l'alt cost associat al sistema sanitari. El perfil social de la població catalana es caracteritza per l'envelliment progressiu i, per tant, per un augment de la patologia crònica i les comorbiditats associades. L'atenció sanitària fragmentada entre els múltiples proveïdors de salut del sistema pot complicar uns tractaments ja complexos per se. En un context de medicalització excessiva de la vida quotidiana per l'ús del medicament com un dels principals recursos terapèutics en la provisió d'assistència sanitària, apareix la necessitat imperativa de canviar el model de gestió paternalista per promoure  una atenció on es tinguin en compte tots els stakeholders (1)(2). 

El sex appeal del sector salut

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

En els entorns financers s'ha consolidat la visió de la salut com un terreny fèrtil per invertir en innovació i obtenir bons rendiments. De fet, la inversió en startups de salut, malgrat els riscos inherents, s'ha anat duplicant cada any i des de fa temps. Aquest fort atractiu de la innovació en salut s'explica per la convergència de diversos fenòmens:

El problema és la poca (o nul·la) innovació en la prestació de serveis?

Joan Escarrabill

La mirada lateral

Equip interdisciplinari per avaluar l'experiència dels pacients

El significat de les paraules és sensible als determinants de l’espai i del temps. El context dona sentit al significat. Per exemple, quin sentit té parlar del cosmopolitisme com una qualitat remarcable quan la interconnectivitat planetària és un fet generalitzat?(1)  Sense entrar a debatre si això del "cosmopolitisme" té algun interès, pot passar el mateix amb la innovació? Des de la Clínica Mayo suggereixen que el principal problema actual és la manca d’innovació en la prestació de serveis de salut(2).  La primera pregunta que suggereix aquesta proposta és si la innovació en l’àmbit de la salut té un comportament "darwinià". És a dir, que la innovació no és lineal sinó que s’explica millor amb la proposta dels "equilibris puntuats" de Stephen Jay Gould (1941-2002): curts períodes de gran agitació seguits de llargs períodes molt calmats o, fins i tot, letàrgics(3).  Potser sí. I, a més a més, la innovació potser no és homogènia en tots els camps. 

Equip encallat? Els tres factors per impulsar el canvi amb èxit

Pere Vivó
Galènica quàntica

A veure si reconeixes aquesta situació: agendes assistencials inacabables plenes a vessar de visites telefòniques que no aporten valor, peticions repetides que no segueixen una lògica de programació ni una prioritat raonable, visites presencials escasses i altament complexes que ocupen més temps del previst, situacions de tensió amb alguns pacients i, finalment, acabar la jornada amb una sensació amarga que la feina està pendent o mal resolta…

Parlem de negocis?

Josep Mª Monguet

Mandra col·lectiva

Cada vegada que pronuncio la paraula negoci en una sessió de formació per a un col·lectiu de professionals de la salut observo, en el millor dels casos, desconcert i una certa incomoditat. Abans evitava fer servir el terme –des de fa un temps, però, ja no– i reconec que ho faig una mica per provocar. L’economia de la salut es pensa bàsicament en clau de despesa pública i en cap cas en clau de negoci i d’inversió, la qual cosa és un error majúscul que, si no el corregim, pagarem car.

Tres claus de l'èxit en la gestió del canvi

Andrés Fontalba
Mental fugit

La gestió del canvi és un procés vital que acompanya tant les persones com els sistemes i les organitzacions als quals pertanyem. Funciona tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu i adquireix especial importància en el camp de la salut. Una de les característiques de l'escenari sanitari és la incertesa en què es mou, posada en relleu especialment a l'actual pandèmia. La resposta inicial davant aquesta incertesa és buscar postures que afavoreixin l'estabilitat i la predictibilitat per reduir l'ansietat que ens podria provocar el desconeixement del que passarà a mitjà o llarg termini, associada a sentiments de temor o falta de seguretat. Això ens pot portar a rebutjar, gairebé sense pensar-ho, noves idees, propostes o canvis que podrien ser necessaris i oportuns, i alhora explica per què moltes organitzacions no arriben a implantar ni el 70% dels canvis que es proposen. A la banda oposada, la incertesa afavoreix la supervivència i l'adaptació ja que és provocadora de canvis i, encara que aquests canvis atemptin contra la nostra necessitat de tenir un ambient estable, són omnipresents en la majoria d'àmbits de l'atenció sanitària. Entre els processos de canvi més rellevants es troben els avenços tecnològics, l'envelliment de la població, els canvis en els patrons de malaltia i els nous descobriments en el camp dels procediments diagnòstics i tractaments.

Observar atentament per transformar adequadament

Tino Martí

Ex Machina

 

L'Observatori "La gestió importa", creat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, es va posar en marxa el passat 14 de desembre de 2020 com radar d'innovacions en gestió sanitària i clínica. El seu objectiu últim és demostrar que la bona gestió és condició necessària (alguns pensen que fins i tot suficient) per a l'obtenció de bons resultats en salut.

Per què el futur en el sector de la salut no acaba d’arribar?

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

Aquesta pandèmia, en l’argot dels estudis de futur, és una wild card, un fenomen de baixa probabilitat i gran impacte. La COVID, però, a més d’estimular la futurologia, ha accelerat el desplegament del futur digital. Tots els perepunyetes, amb això de la “telepresència”, no han tingut altre remei que aprendre, tant sí com no, a entendre's amb els meets, els zooms i els teams. Encara que molts, però, continuen fent, a distància, el mateix que feien presencialment. Bé, tot és començar. Confiem que per despertar la creativitat col·lectiva no faci falta una altra wild card.

Estudiar el futur és un tipus de recerca basat en la construcció d'hipòtesis raonables sobre com podrien ser les coses d’ara endavant. Hi ha múltiples tècniques per fer futurologia; vegem-ne sintèticament algunes i comentem-ne les limitacions per aplicar-les a l’àmbit de la salut. 

Més atenció primària, una innovació disruptiva

Una de les males notícies que ens deixa el 2020 ha estat la mort de Clayton Christensen, un professor de Harvard Business School que va desenvolupar la teoria de la innovació disruptiva i que ja va merèixer l'atenció del nostre blog amb el comentari del llibre "The Innovator's Prescription", on l'autor analitza els motius pels quals els sistemes sanitaris són tan refractaris a les innovacions. Com que crec que l'esforç que Christensen ha fet per adaptar la seva teoria de la innovació a la sanitat s'ho val, a manera d'homenatge, he recuperat un vídeo d'una conferència que va fer a la King's Fund el 2013.

De debò que volem canviar les coses? A propòsit de les 8 passes de Kotter

“El nostre iceberg s’està fonent” és un faula que il·lustra molt bé que no és el mateix detectar problemes que tenir ganes d’arreglar-los. El Fred, un pingüí observador, s’adona que el seu iceberg s’està esquerdant, fet que serà catastròfic per a tota la colònia, la qual viu aliena al problema. L’autor, John Kotter, un guru de Harvard Business School, utilitza la faula per anar desgranant les 8 passes que qualsevol individu, en les circumstàncies de Fred, hauria de fer, si el que vol és salvar la colònia de pingüins:

El sistema sanitari del futur és ara i aquí

Qui ha tret les castanyes del foc?

En els moments difícils tot es mostra tal com és realment i és quan es poden identificar els autèntics lideratges. En aquest sentit, una revelació de l'etapa viscuda recentment, que ja podíem intuir, és que els professionals de la salut han manifestat una capacitat de resposta excepcional. No és la que es dona en general al sistema públic. Malgrat les múltiples mancances afrontades, són elles i ells els qui han assumit realment la part difícil de la situació. I se n’han sortit.

Coses que hem de continuar fent després de la crisi

"Que bèstia!", que diu el Tortell Poltrona. Ho sabia però mai no havia estat tan conscient com ara que la nostra societat viu d’esquena a les malalties i a la mort i que quan aquestes surten a la llum és presa del pànic. I com m’agradaria que tots poguéssim sentir paraules serenes, professionals i decidides com les que jo sento cada matí del director mèdic, la directora d’infermeria i la directora per a les persones del meu hospital quan acaba el comitè de crisi de la COVID-19. 

Aquests dies he pogut llegir diferents llibres sobre com transformar les organitzacions per millorar-les. Vull recomanar especialment Corporate Rebels. Make Work More Fun. Joost Minnaar i Pim de Morree van decidir, desmotivats a la seva feina i mentre feien una cervesa en un jardí de Barcelona, viatjar per conèixer els millors llocs de treball arreu del món i aprendre de pioners entusiastes. Ho comparteixen en un blog, amb xerrades i workshops en línia, a la comunitat Corporate Rebels creada per ells i en un llibre.

Innovació a urgències: un circuit intern de teleconsulta

La situació de risc que vivim a causa de la pandèmia COVID-19 ens obliga a canviar l'organització funcional i els circuits habituals per evitar que els pacients i els professionals pateixin una exposició innecessària.

L'Hospital de Poniente, a El Ejido (Almeria), es va posar en marxa des del primer moment per articular mecanismes que permetessin, d'una banda, minimitzar el risc per als pacients i els professionals i, de l'altra, optimitzar l'ús dels equips de protecció individual (EPI).

Grans problemes, petites solucions: un telèfon sota l'aixeta

Fa uns dies un grup d'amics navegants va dur a terme una recol·lecta per comprar 4 mòbils impermeables i anti-cops que puguin ser utilitzats per a la realització de videoconferències entre pacients de Covid-19 i els seus familiars. Aquests telèfons estan pensats per a ser utilitzats en context d'intempèrie i especialment al mar.

Els mòbils model IP68 són telèfons:

• Totalment desinfectables (poden rentar-se sota l'aixeta amb aigua o sabó o rentar-se amb solució d'alcohol sense risc d'espatllar-se).
• Que es connecten amb facilitat a una xarxa wifi (xarxa de l'hospital) amb ample de banda suficient per fer videotrucades.
• Que no tenen un número de telèfon associat, per la qual cosa no tenen la inconveniència d'anar rebent trucades en qualsevol moment.
• Resistents als cops i caigudes.
• Que tenen bateries duradores.
• Que es connecten amb el programa Jitsi que permet fer trucades o videotrucades sense cost, de forma molt senzilla sense necessitat de crear cap usuari. Només cal especificar el nom de la sala (per exemple nom i cognoms del pacient) i fer arribar l'adreça web als familiars. (https://meet.jit.si/nombreapellido). Aquesta sala virtual s'obre automàticament en el moment que es connecta algú, sigui el pacient o familiar, de manera que no cal "despenjar" la trucada.

Els innovadors donen un cop de mà contra la pandèmia

“A casa, sí, però no de braços creuats”, és el lema d’un grup de dissenyadors i enginyers que al voltant de Design2Fight COVID-19 s’han posat a treballar col·laborativament, la majoria des de casa, per ajudar als professionals sanitaris. Deixin-me ser positiu dins de l’adversitat. El que ens està passant als innovadors es pot veure com un gran experiment (stress test) que sense avís previ ho posa tot a prova: la tecnologia, la solidaritat i el potencial d'auto-organització. L'epidèmia actual no només està tensionant els sistemes de salut, sinó la capacitat de resposta de tots els components del sistema PEST (Polític-Social-Econòmic-Tècnic) i, per aquest motiu, ara és el moment d’actuar, que ja hi haurà temps per avaluar.

Pressupostos contra la innovació

Double Bind de Juan Muñoz

Els pressupostos són un instrument comptable que garanteix que les despeses s’ajustin als ingressos. Es tracta d’una eina universal, útil, però limitada, i per això la majoria d’empreses la complementen amb altres mètodes d’anàlisi econòmic-financer més refinats. A la funció pública, incomprensiblement, la comptabilitat pressupostària ocupa una posició hegemònica, com si no li importés que el sentit de les seves partides estigui genuïnament allunyat de la realitat de les despeses que pretenen controlar. Per exemple, el capítol 1, el de personal, consolida plantilles, al marge del seu rendiment, el capítol 2 fa el seguiment de les despeses en béns i serveis sense tenir en compte la seva funcionalitat i, per altra banda, les inversions venen marcades per estratègies polítiques que massa sovint no encaixen amb les necessitats locals.

El futur ja és aquí

Years and Years és una sèrie d'HBO que he descobert fa poc i que explica, a través de la vida d'una família de Manchester, els canvis que es podrien produir en un futur no gaire llunyà, entre 2024 i 2030. Sense entretenir-me en l'anàlisi socioeconòmica i política, que és el millor de la sèrie, hi apareixen avenços científics importants relacionats amb la salut i amb la tecnologia de la comunicació, un dels quals és la intel·ligència artificial. 

La intel·ligència artificial, com ja s'ha comentat en aquest blog, ens obligarà a canviar la forma de relació amb els pacients. Tot i que encara no podem veure amb claredat com seran aquests canvis, alguns ja han arribat. Un d'ells és ADA.

Cinc idees per promoure l'autogestió i la innovació

@ by Xavier Miserachs

Fa alguns mesos vaig escriure el post “L’autogestió és el camí”, on vaig presentar Corporate Rebels, un blog que té un principi molt clarificador: “El benestar dels treballadors no és la finalitat de les empreses, però les més innovadores saben que, sense això, res és possible.” Amb aquest missatge incontrovertible al cap, hauríem d'admetre que el sistema sanitari públic pateix una disjuntiva quan tracta de ser innovador en un entorn funcionarial i unes xifres de burnout pels núvols.