Existeix l'equip d'atenció primària ideal?

Jordi Varela

Editor

Alguna vegada hem sentit a dir que hi ha centres de salut a Finlàndia que realment treballen en equip multidisciplinari, o que a Alaska hi ha grups de professionals que fan una feina admirable amb la salut comunitària dels indígenes, o que a Escòcia els serveis socials i els sanitaris ja funcionen d'una manera molt integrada. I la pregunta que ens ve al cap és: existeix l'equip d'atenció primària ideal?

El desenfocament de la informació sanitària

Mentre els plans de salut de les conselleries parlen d'experiència dels pacients, resultats i integració, els respectius serveis autonòmics de salut s'entossudeixen a retre comptes de satisfacció, activitat i processos.

Vinay Prasad: Per què el 40% de la pràctica clínica és errònia?

El passat 18 de maig, Vinay Prasad va oferir una conferència a Barcelona en el marc de la 5ª Jornada “Right Care” de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la qual li vam demanar que ens expliqués per què havia confegit (amb Adam Cifu i altres col·laboradors) la llista de 146 pràctiques clíniques que caldria revertir i quins criteris havia emprat.

Debat sobre el valor de la pràctica clínica i la formació dels metges amb Vinay Prasad

Vinay Prasad (Universitat d’Oregon) i Adam Cifu (Universitat de Chicago), autors de “Ending Medical Reversal: Improving Outcomes, Saving Lives” (Johns Hopkins University Press, 2015), assenyalen 146 pràctiques clíniques que s’haurien de deixar de fer perquè s’ha demostrat que no aconsegueixen allò que prometien. La llista d’aquestes pràctiques afecta tot el ventall de l’activitat sanitària, però, fent-hi una lectura detallada, s’ha observat que hi ha quatre especialitats significades: cardiologia, ginecologia, ortopèdia i medicina familiar. És per aquest motiu que la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS), en la seva Jornada Anual que celebrarà el proper 18 de maig, de comú acord amb l’equip del projecte Essencial d’AQuAS, ha organitzat un debat entre un dels autors del llibre, Vinay Prasad, i representants de les 4 especialitats esmentades: Xavier Viñolas, president de la Societat Catalana de Cardiologia (SCC), Juan José Espinós, ginecòleg de l’Hospital de Sant Pau, Joan Miquel, ortopedista de l’Hospital d’Igualada i Marta Expósito de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC). El debat, que comptarà amb la moderació de Sandra García Armesto, directora del “Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud”, té per objecte, no només conèixer de primera mà el treball de Vinay Prasad, sinó saber també què en pensen d’aquestes pràctiques els especialistes relacionats i quin és l’impacte en el nostre entorn, en tants aspectes diferenciat del d’Estats Units.

Jornada "Decisions Clíniques Compartides" les lliçons de Víctor Montori

Molt sovint els pacients han de decidir entre dues o més opcions per fer front a un procés clínic, o senzillament per triar entre prendre estatines o no fer-ho. Llavors ve el moment aquell de "Escolti, si fos la seva mare, vostè què faria?". I, en aquest punt, el professional de la salut se sent autoritzat per adoptar l'actitud paternal que el pacient li reclama. Però això és contrari al canvi dels temps, al reconeixement de l’autonomia dels individus i a la necessitat d’un model de relació més participatiu i deliberatiu.

Jornada "Decisions Clíniques Compartides" les lliçons de Víctor Montori

Molt sovint els pacients han de decidir entre dues o més opcions per fer front a un procés clínic, o senzillament per triar entre prendre estatines o no fer-ho. Llavors ve el moment aquell de "Escolti, si fos la seva mare, vostè què faria?". I, en aquest punt, el professional de la salut se sent autoritzat per adoptar l'actitud paternal que el pacient li reclama. Però això és contrari al canvi dels temps, al reconeixement de l’autonomia dels individus i a la necessitat d’un model de relació més participatiu i deliberatiu.

La vida l'entens millor si la dibuixes

"La vida l'entens millor si la dibuixes" és el titular amb què el periodista Joan Elías resumia la conferència "Com millorar la comprensió sobre riscos de salut" de la Dra. Rocío García Retamero[1], en el marc de la Jornada del passat 30 d'octubre, organitzada per la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Quina de les següents quantitats representa un risc major de contraure una malaltia? Un risc que afecta: a) 1 de cada 10 persones, b) 1 de cada 100 persones, c) 1 de cada 1.000 persones. Amb aquesta pregunta llançada a l'audiència, la Dra. García Retamero iniciava la seva presentació i mostrava estudis amb mostres representatives de població a Alemanya i Estats Units, reproduïts posteriorment en altres països, que demostren que el 25-30% dels enquestats responen incorrectament a més de la meitat de les preguntes sobre riscos de salut amb informació numèrica bàsica com l'anterior.

Un altre estudi presentat estableix una correlació entre l'habilitat numèrica, avaluada mitjançant el Berlin Numeracy Test, i el nombre de malalties i de medicació prescrita, independentment d'altres variables com la condició econòmica o l'edat; els pacients amb menor habilitat numèrica, tenen major comorbiditat i reben més medicació. La manca de comprensió de la informació condiciona una conducta menys saludable i un ús menys adequat dels serveis de salut. A més la interacció metge-pacient és menys fluïda i comporta una menor implicació del pacient en la presa de decisions sobre la seva salut.

"Els valors de la pràctica clínica" Campanya per a metges en formació

 

La Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) ha produït un video per promoure els valors de la pràctica entre els metges en formació.

M'agradaria remarcar les 10 claus que, d'acord amb el video, haurien de fer possible un canvi generacional en la manera de practicar la medicina:

1. Saber escoltar de debò i valorar quines són les circumstàncies específiques de cada pacient. 
2. Oblidar-se de la persuasió i aprendre la tècnica de l'entrevista motivacional.
3. Saber com compartir decisions clíniques amb els pacients.
4. Valorar la càrrega global de l’actuació terapèutica i saber deprescriure quan calgui.
5. Prendre's el temps necessari per al raonament clínic i adoptar el pensament probabilístic bayesià. 
6. Demanar proves amb sentit clínic, d'acord amb el valor afegit que aportaran.
7. Saber treballar en equip, sobretot per a l'abordatge dels pacients complexos. 
8. Informar-se bé dels riscos del sobrediagnòstic de les practiques preventives i saber-ho transmetre als interessats. 
9. Incorporar la metodologia pal·liativa a la pràctica clínica i saber tenir la conversa apropiada sobre final de vida amb els pacients i les seves famílies.
10. Aprendre a consultar les fonts "Right Care".