El terror quotidià

Antoni Peris

Derives de cine

El parc d’atraccions (The amusement park, G. Romero, 1973)

Font: Shudder

Mentre la població del món occidental segueix envellint, les finestres des d'on mira sovint són tancades. Plataformes audiovisuals, cinema i, fins i tot, bona part de la graella televisiva estan pensats per a un públic adolescent i ofereixen una programació que és difícilment atractiva per a les franges de població que han arribat a l’edat de jubilació. És trist veure com les pel·lícules que tenen en compte l’anomenada tercera edat pateixen dos mals contraposats: o bé són obres reivindicatives, basades en el drama més clàssic i enregistrades en formats televisius, tot sovint poc imaginatius, o bé són obres més arriscades, assagístiques, que són ignorades per la distribució comercial i el públic més ampli. Entre aquestes, en va ser un exemple il·lustratiu The amusement park. 

A les residències, la solitud és el problema

Antoni Peris
Derives de cine

El agente topo (M. Alberdi, 2020)

Hem vist la història altres cops. Un espia necessita un infiltrat, n’escull un sense cap experiència i el submergeix en un món que desconeix. L’infiltrat s'haurà d’espavilar per assolir el seu objectiu sense ser detectat com a estrany. La diferència a El agente topo rau en el fet que l’infiltrat és un avi i el lloc una residència geriàtrica on ha de verificar si hi ha signes de maltractament als interns. 

La lluna, els sistemes planetaris i la teoria de la conspiració

Diu el Dr. Escarrabill, en la seva primera “Mirada lateral”, que ens preparem per a un repte complex i magnífic, com anar a la lluna, que en aquest cas vol dir fer front a l’epidèmia de malalties cròniques i al seu impacte sobre salut i qualitat de la vida de les persones i la sostenibilitat del sistema de salut. La geriatria, sobre el tema, es divideix entre qui es pregunta: per què ara?, si som especialistes des de fa dècades, i per altra banda qui ha entomat amb entusiasme l’oportunitat d’aportar valor al canvi de model que es planteja. Aquests últims es mouen des d’una anàlisi crítica: Què estem fent i què podríem fer millor? a la llum de l’evidència sobre intervencions complexes dirigides a malalts complexos, generalment persones grans.

El blog Update en Geriatria de la Societat Catalana de Gerontologia i Geriatria ha canalitzat aquesta energia positiva creant una sessió bibliogràfica virtual i en xarxa entre diferents llocs del país. Sent, aquesta, la línia editorial oberta, les primeres quatre entrades s’han alineat, de forma espontània, sobre models d’intervencions per proporcionar a aquests malalts una atenció adequada, ni menys ni més. A continuació, en breu, tres missatges clau d’aquesta mini-sèrie d’entrades: