Les consultes remotes també funcionen

Tino Martí
Ex Machina

Després de l'eclosió de l'ús de la telemedicina durant la pandèmia, molts ens preguntem si es mantindrà, disminuirà suaument o caurà dràsticament. L'experiència guanyada tant pels professionals com pels pacients hauria de portar a fer-ne un ús més adequat i a la mesura de les necessitats dels dos col·lectius. 

Per un nou marc d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut

Jordi Varela

Editor

Enllaç informe

En els darrers anys, el moviment de l’atenció sanitària basada en valor ha anat agafant protagonisme en l’agenda acadèmica, organitzativa i política de la gestió sanitària. Evolucionar cap a un sistema de salut basat en el valor requereix, en primer terme, aclarir que s’entén per valor i disposar de la capacitat d’avaluar-ho i, en segon terme, tenir l’audàcia de desplegar estratègies apropiades, entre les quals en destaquen les reformes dels marcs avaluatius i dels sistemes de pagament dels serveis sanitaris.

Deu atributs de l'atenció sanitària del futur segons McKinsey

Tino Martí

Ex Machina

Al final del mes de març, McKinsey va publicar “The next frontier of care delivery in healthcare”, una anàlisi de les tendències que definiran la prestació de serveis sanitaris als Estats Units els propers anys, elaborat a partir de les aportacions d'experts i dirigit per Shubham Singhal, Mathangi Radha i Nithya Vinjamoori.

Bessons digitals en el sector salut: objectes, persones i sistemes

Tino Martí
Ex Machina

Un bessó digital (o digital twin) és la representació virtual d'una entitat física que s'alimenta de dades capturades per sensors. Aquesta informació ofereix l'estat de l'equipament en temps real i facilita l'aplicació d'intel·ligència artificial (IA) per identificar problemes potencials, cosa que permet resoldre'ls de manera anticipada. 

Pujar al tren de la història de salut electrònica orientada a objectius del pacient

Tino Martí

Ex Machina

L'atenció primària del nostre país es troba en una bona situació pel que fa a l'ús de la història clínica electrònica. La digitalització de la història clínica va començar a la fi del segle passat i es va desplegar íntegrament durant la primera dècada de l'actual. Les estacions clíniques que s'utilitzen avui dia han avançat tant que ja demanen a crits una actualització tecnològica, funcional i d'usabilitat, però canviar de sistema és complicat i molt costós, per la qual cosa és fàcil esperar que només es canviïn quan la versió tecnològica ja no doni més de si.

Observar atentament per transformar adequadament

Tino Martí

Ex Machina

 

L'Observatori "La gestió importa", creat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, es va posar en marxa el passat 14 de desembre de 2020 com radar d'innovacions en gestió sanitària i clínica. El seu objectiu últim és demostrar que la bona gestió és condició necessària (alguns pensen que fins i tot suficient) per a l'obtenció de bons resultats en salut.

Les recomanacions d'Eric Topol per a la transformació digital de l'NHS

Tino Martí

Ex Machina

 

Eric Topol és un dels pensadors més destacats de la transformació digital dels serveis de salut. Al llarg dels darrers anys, Avenços en Gestió Clínica ha revisat i comentat les seves principals obres:   

• The Creative Destruction of Medicine. How the digital revolution will create better health care (2012)
• The patient will see you now. The future of medicine is in your hands (2015)
• Deep Medicine. How artificial intelligence can make healthcare human again (2019)

El 2017, Jeremy Hunt, aleshores secretari d'Estat per a Atenció Sanitària i Social del Regne Unit, va encarregar a Eric Topol una revisió independent sobre com impactaran les tecnologies digitals aplicades a la salut en els rols professionals i quines conseqüències tindrà en termes de desenvolupament de competències digitals a l'NHS. La tasca portada a terme, mitjançant la constitució d'una junta de revisió i tres panels d'experts en genòmica, salut digital i intel·ligència artificial i robòtica, es va materialitzar en The Topol Review. Preparing the healthcare workforce to deliver the digital future que va veure la llum el febrer de 2019. 

Verd i digital: el món post-COVID que ve

És difícil tenir una visió clara del que passa en la crisi COVID fins i tot en els moments de calma. En una situació com aquesta, és pràcticament impossible. Tanmateix, intuir el món que ve ens ajuda tant en l'àmbit personal com en el professional i organitzatiu. Però, com podem millorar la nostra visió a llarg termini enmig de la tempesta?

Aire càlid per avaluar l'atenció integrada: el model Scirocco

El vent que bufa del sud-est és conegut amb el nom de xaloc i no és precisament aire fresc. Més aviat acostuma a portar aire càlid i sec del Sàhara que alegra a l'hivern i aclapara a l'estiu. Potser perquè la discussió sobre la necessitat d'integrar l'àmbit sanitari amb l'àmbit social ja no es pot considerar fresca, és un encert dir-li Scirocco (xaloc en italià) al projecte fruit de la tasca portada a terme pel grup de treball sobre atenció integrada en el marc de l'European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing 2012 i 2018. 

El model Scirocco mesura la maduresa de la integració dels serveis de salut i socials en un territori determinat i pot ser aplicat tant a escala  local com regional o nacional. El model consta de 12 dimensions: disponibilitat al canvi, estructura i governança, infraestructura digital, finançament, estandardització i simplificació, eliminació d'inhibidors, enfocament poblacional, empoderament ciutadà, mètodes d'avaluació, grau d'ambició, gestió de la innovació i desenvolupament de capacitats. 

El pacient com a agent clau per a l'intercanvi d'informació sanitària a Europa

L'atenció sanitària entre els països de la Unió Europea està regulada per la Directiva 2011/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'aplicació dels drets dels pacients a l'assistència sanitària transfronterera, publicada el 9 de març de 2011. Un dels objectius de la Directiva és regular l'accés a la informació del pacient. L'intercanvi d'informació sanitària és clau per garantir una atenció de qualitat i permetre la continuïtat i la coordinació més enllà de les fronteres dels diferents sistemes sanitaris existents a Europa, ja siguin d'àmbit nacional o regional.

Ajustant la visió del món

"La gent ja no creu en els fets". Així de contundent es mostrava Noam Chomsky al preguntar-li sobre l'auge de les fake news. Segons Chomsky, la desil·lusió amb les estructures institucionals ha conduït a un punt on la gent ja no confia en ningú ni en res, començant pels mitjans de comunicació. Però, a què es deu tanta desil·lusió i qui s'encarrega de promoure-la?

Contrasta la visió antípoda que ofereix Hans Rosling sobre l'evolució social del planeta gràcies precisament a les estructures institucionals que tan decebuts ens tenen. Reconegut per molts com un dels millors llibres de l'any passat, Factfulness és l'obra pòstuma del professor de salut pública del Karolinska Institute escrita amb el seu fill i la seva jove. A Factfulness, la família Rosling ens ofereix raons per a l'optimisme basant-se en fets recopilats durant les últimes dècades per les oficines d'estadística de les principals agències internacionals. A més, desgrana les deu raons per les que la nostra visió del món resulta ser de vegades tan esbiaixada. Entre elles, la visió dicotòmica, l'instint negatiu o la projecció lineal cap al futur.

El management segons Elon Musk. Tesla, SpaceX i SolarCity

Elon Musk és un dels emprenedors de moda i  segurament el més controvertit del moment. És al capdavant de Tesla, SpaceX i SolarCity, tres empreses joves, ambicioses i dinàmiques que mostren fins on està disposat a arribar per canviar el món mitjançant internet, les energies renovables i la cursa espacial a Mart.

Aquest estiu ha ocupat titulars per diferents motius. Primerament, proposant solucions tècniques per rescatar els nens atrapats a Tailàndia i acabar insultant el seu monitor. En segon lloc, i probablement el més sonat, amb l'anunci via tweet de privatitzar Tesla per 420 dòlars. En el context financer i borsari americà, privatitzar una empresa que cotitza en borsa significa recomprar-ne totes les  accions. L'acció va reaccionar amb força i també ho va fer el consell d'administració, que ha acabat amb el seu càrrec. Poc després, Musk tornava a anunciar problemes en la producció del Model 3 i va voler assegurar al mercat que està fent tot el que pot i va donar a conèixer la seva extenuant jornada de treball: 120 hores setmanals. Per rematar-ho, en una entrevista de ràdio va acceptar fumar marihuana en directe. Ningú no pot negar que passi desapercebut per més tímid que sembli.

ICIC18: valor, salut poblacional i Atenció Primària

La setmana vinent té lloc a Utrecht, Holanda, l'edició número 18 de la conferència internacional d'Atenció Integrada (ICIC 2018) organitzada per la International Foundation for Integrated Care dirigida per Nick Goodwin. El lema d'aquest any és “Value for People and Populations: Investing in Integrated Care”.

Els eixos temàtics d'aquesta edició són:

• Atenció Integrada basada en valor
• Gestió de salut poblacional
• Implicació i empoderament de persones i comunitats
• Finançament de l'Atenció Integrada
• Poblacions vulnerables i poblacions en risc
• L'Atenció Primària en un sistema integrat

Anunciada nova declaracio d'Atenció Primària

Els propers 25-26 d'octubre es celebrarà a Astana, Kazakhstan, la Segona Conferència Internacional d'Atenció Primària en commemoració del 40 aniversari de la declaració d'Alma-Ata. L'Organització Mundial de la Salut va anunciar recentment l'esdeveniment que serà coorganitzat amb UNICEF i el país amfitrió. A més, va fer públic l'esborrany de la declaració al costat del procés global de consulta obert a tothom en què es pot participar fins al 23 d'abril.

Encara que una relectura de la declaració original de 1978 continua sorprenent per la seva decidida visió i contemporaneïtat política, les quatre dècades transcorregudes han comportat canvis substancials en múltiples àmbits naturals i socials - vegeu els efectes del canvi climàtic, les malalties cròniques i la irrupció de les tecnologies de la informació - que justifiquen com a mínim una actualització.

Blockchain i la criptogestió

S'acaba una edició més del Mobile World Congress. Entre les diferents tecnologies exposades aquesta setmana a la fira del mòbil, la cadena de blocs o blockchain ha aparegut de manera tangencial. Anunciada com la nova revolució del món digital —que alguns consideren tan disruptiva com internet—, la cadena de blocs és la tecnologia que permet funcionar a la popular moneda digital Bitcoin, que ha arribat a cotitzar a quotes inimaginables (va superar els 18.000 dòlars el desembre passat).

Conseqüències qualitatives de l'imminent relleu generacional de metges

Ens preocupa de forma creixent la imminent jubilació massiva de quadres mèdics. Fins a 8.000 facultatius es retiraran de la pràctica en els propers 10 anys segons els col·legis de metges catalans, el que representa un 23% del total actual d'associats. A l'efecte de l'envelliment social se li uneixen, perversament, les repercussions de les polítiques d'educació del passat (numerus clausus) i de les polítiques de restricció de la recent crisi econòmica.

Sembla ser que l'actual taxa de reposició serà insuficient per compensar l'efecte jubilació, obligant a buscar solucions més imaginatives i complexes que la simple substitució. Alguns veuen en aquesta circumstància l'oportunitat per replantejar el model assistencial donant més cabuda a altres professions i fent evolucionar l'organització de serveis amb el suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Prendre decisions impopulars

Estan per veure els efectes i la magnitud que tindrà l'onada de populismes que s'alcen a banda i banda de l'Atlàntic i de l'eix polític dreta-esquerra. El ministre de salut grec fumant en roda de premsa o el promès "repeal and replace" de Trump amb l'Obamacare són breus mostres del que està per venir.

Segons la Vikipèdia, el concepte de populisme deriva de poble i literalment denomina a l'estratègia dels corrents polítics que cerquen el suport de les classes populars. Tot i la tendència fugissera (gairebé malaltissa) a afrontar la realitat, tard o d'hora, populistes de dretes i d'esquerres es veuran obligats a prendre decisions que no resultaran simpàtiques al poble.

Premonitòriament, l'OMS va publicar el 2005 el resultat de la deliberació d'experts en política sanitària sobre les lliçons apreses en la implantació de reformes impopulars en salut pública just abans de la severa irrupció de la crisi econòmica de 2008. Tancar llits i hospitals a Àustria i Holanda, prohibir o restringir el consum d'alcohol i tabac a Bèlgica, Irlanda, Malta, Noruega i Finlàndia o introduir i ampliar copagaments a Eslovènia van ser les experiències de les que es van extreure els aprenentatges. Es reconeix que les raons que justifiquen aquestes decisions no són comparables. No és el mateix reduir l'oferta sanitària per disminuir la despesa, que prohibir fumar en bars i restaurants. No obstant això, la similitud en els efectes negatius que tenen sobre l'opinió pública justifica que siguin analitzades conjuntament.

Les 10 peces de l'atenció primària d'alt rendiment (i II)

La setmana passada ens vam quedar a les primeres quatre peces que formen la planta baixa de l'edifici de l'atenció primària d'alt rendiment de Bodenheimer. Avui pujarem fins a l'àtic per descobrir la construcció completa. Si pugem fins al primer pis, ens trobem amb les tres següents peces:

La cinquena peça anomenada Associació Pacient-Equip recorda a la base del model d'atenció a pacients crònics de Wagner. El pacient aporta la seva experiència i l'equip assistencial el seu coneixement per entrar en un procés de presa de decisions compartida que té com a marc els objectius personals del pacient.

La sisena peça porta com a titular la Gestió Poblacional que connecta amb la tercera peça "empanelment" que vam traduir com assignació de contingents o estratificació de la població. Bodenheimer descriu tres funcions de gestió poblacional: la gestió de panells, el coaching de salut i la gestió de pacients complexos. En totes elles, les claus són similars: (1) classificar els pacients en grups, (2) organitzar l'atenció de forma proactiva, (3) implicar diferents professions particularment infermeria i (4) assignar més temps d'atenció.

Les 10 peces de l'atenció primària d'alt rendiment

Ara fa 2 anys que Thomas Bodenheimer publicava "The Ten Building Blocks of High-Performing Primary Care" a l'Annals of Family Medicine. En aquest blog hem cobert diversos treballs de Bodenheimer relacionats amb l'experiència dels professionals a la quàdruple meta o amb la gestió de pacients amb necessitats complexes. Avui voldria centrar-me en la seva contribució a la definició de l'atenció primària d'alt rendiment, definició d'origen nordamericà aparellada a l'europea d'atenció primària forta que vam publicar l'any passat arran de l'informe de l'OMS "Building primary care in a changing Europe". Per això, s'ha dividit la revisió en dos lliuraments. La primera centrada en les 4 peces de base i la segona en les 6 peces restants.

Segons Bodenheimer et al, de les 10 peces que fan que l'atenció primària aconsegueixi l'alt rendiment, 4 són fonamentals en el sentit que formen la base sobre la qual edificar les restants.

Aquestes són les 4 peces fonamentals:

El futur de la HCE són les apps

A l'edició 2015 del Mapa de Tendències de TicSalut, presentat el passat 18 de desembre, es va anunciar la digitalització total de les històries clíniques electròniques (HCE) en els quatre nivells assistencials (hospitalària, primària, salut mental i sociosanitària) a Catalunya.