divendres, 10 de gener de 2020

El pacient com a agent clau per a l'intercanvi d'informació sanitària a Europa




L'atenció sanitària entre els països de la Unió Europea està regulada per la Directiva 2011/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'aplicació dels drets dels pacients a l'assistència sanitària transfrontererapublicada el 9 de març de 2011. Un dels objectius de la Directiva és regular l'accés a la informació del pacient. L'intercanvi d'informació sanitària és clau per garantir una atenció de qualitat i permetre la continuïtat i la coordinació més enllà de les fronteres dels diferents sistemes sanitaris existents a Europa, ja siguin d'àmbit nacional o regional.


Fins ara, l'aproximació a l'intercanvi d'informació sanitària s'ha fet mitjançant els anomenats Punts Nacionals de Contacte per a l'eSalut (NCPeH), encarregats de garantir l'intercanvi d'informació entre països. Els NCPeH tenen, en primer lloc, el repte d'integrar la informació del pacient produïda dins de cada país. A Espanya, per exemple, aquesta tasca està encomanada al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, que la desenvolupa mitjançant el projecte de la Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salut i que ha d'actuar com a enllaç per a l'intercanvi d'informació amb altres països de la Unió Europea. La mateixa arquitectura també ha de permetre l'intercanvi de la història resumida del pacient i la prescripció electrònica entre comunitats autònomes. 


























No obstant, l'estratègia d'interoperabilitat entre els països de la Unió Europea basada en els NCPeH avança lentament. A hores d'ara, només alguns països han aconseguit intercanviar informació de forma bilateral i unidireccional. Finlàndia intercanvia la prescripció electrònica amb Estònia i la prescripció i el resum de pacient amb Croàcia, i Txèquia intercanvia el resum de pacient amb Luxemburg. Els plans d'expansió d'aquests intercanvis impliquen 22 estats membres amb capacitat per transferir aquests documents clínics en l'horitzó de 2022.

Al començament de 2013, vam publicar a Avenços en Gestió Clínica un post sobre la Pràctica clínica virtual i ens vam fer ressò del projecte Blue Button als Estats Units, un servei ofert als pacients perquè es puguin descarregar les dades sanitàries a partir del seu proveïdor sanitari.

Seguint la filosofia de facilitar l'accés a la informació de salut a l'usuari, es va iniciar al començament de 2019 el projecte InteropEHRate, finançat per la Comissió Europea, l'objectiu del qual és generar els protocols d'intercanvi d'informació sanitària perquè el pacient sigui el vehicle de transport d'aquesta i el nexe entre proveïdors sanitaris independentment del país d'origen i de l'atenció.

InteropEHRate està testant la transferència d'informació entre el sistema d'informació del proveïdor sanitari i un smart electronic health record resident al mòbil del pacient que no requereix accés a internet per a la transferència d'informació (device-to-device). Amb aquesta informació a les mans, el pacient la pot intercanviar amb el proveïdor que l'atén tant al seu país com a l'estranger i, alhora, pot donar les seves dades amb finalitats de recerca sanitària.

L'ecosistema creat per InteropEHRate també inclou la possibilitat d'accedir a les dades del pacient en cas d'emergència i obre la porta a una infinitat de possibilitats d'ampliar el valor ofert a l'usuari mitjançant la integració d'aplicacions de salut i benestar.

Convertir aquesta classe de serveis en un dret per als ciutadans europeus podria ser una alternativa complementària –i potser més pragmàtica– a la interoperabilitat entre sistemes de salut a Europa. Però, com gairebé tot, és millor demostrar-ho primer.

Cap comentari:

Publica un comentari