Per una avaluació basada en el valor de la salut

Els marcs avaluatius de les organitzacions sanitàries estan ancorats en l'activitat, l'eficiència i la qualitat dels processos, menystenint la mesura del valor que aporten a la salut de les persones, l'autèntica raó de ser de l'activitat clínica.

Per un nou marc d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut

En els darrers anys, el moviment de l’atenció sanitària basada en…

Llegir més

Quina utilitat tenen els indicadors de qualitat assistencial?

Els sistemes sanitaris destinen molts recursos a elaborar bateries d'indicadors que, des de diverses perspectives, analitzen la…

Llegir més

Més confiança i més compromís, és l'hora dels professionals

Els professionals assistencials ja fa temps que demanen pas, però ara, amb els seu compromís durant la pandèmia, l'assumpte ja és imparable. Ha arribat l'hora de repercutir en els organigrames tota aquesta força.

Tingueu-ho molt en compte: autenticitat i seguretat psicològica

Gran part de la nostra feina no la podem fer sols. Diversos estudis demostren que les activitats col·laboratives representen més del…

Llegir més

Reconèixer les persones valuoses

Aquest final d'any, enmig d'una situació de crisi assistencial que sembla no tenir fi, crec que és important parlar del compromís…

Llegir més

La imperiosa necessitat d'integrar serveis

El model fragmentat vigent està sent un llast per atendre les persones amb necessitats sanitàries i socials complexes. Tothom ho sap i tothom ho diu, però els serveis es continuen avaluant i finançant d'acord amb la manera tradicional, i les noves experiències integradores sovint moren d'inanició.

Integració de serveis: atrapats en el powerpoint?

Hi ha un refrany que es fa servir força en els powerpoints de les reunions sobre integració de serveis que diu que si vas sol aniràs…

Llegir més

La mirada estreta de les especialitats mèdiques

El nombre de pacients que pateixen una o més patologies cròniques de manera simultània no para de créixer, un fenomen lligat a…

Llegir més

Per una atenció primària vertebradora del sistema sanitari

La pandèmia ha tensionat l'atenció primària i, ara mateix, hi ha molt debat i moltes propostes per potenciar el nivell assistencial més proper a la població, amb la finalitat que esdevingui l'eix vertebrador del sistema sanitari.

Clam per l'autonomia dels centres d'atenció primària

Els sistemes autonòmics de salut gestionen l'atenció primària de manera directe, llevat d'excepcions com les OSI (Euskadi), les…

Llegir més

Equip encallat? Els tres factors per impulsar el canvi amb èxit

A veure si reconeixes aquesta situació: agendes assistencials inacabables plenes a vessar de visites telefòniques que no…

Llegir més

Reprogramar els centres de salut

Ens hem acostumat al fet que els aparells electrònics tinguin sistema operatiu, una narrativa digital en forma de codi que…

Llegir més

Experiència del pacient i decisions compartides

Repensar la pràctica clínica al voltant de les decisions compartides i reorganitzar els serveis implicant els pacients, són dos grans reptes per als clínics i per a les organitzacions sanitàries.

Com passar del tokenisme a l'empoderament del pacient

Les organitzacions de salut estan cada vegada més interessades que els pacients participin en tot allò que està relacionat amb la…

Llegir més

Paternalisme o autoritarisme?

Si un extraterrestre visitant del nostre planeta veiés les mesures adoptades davant la pandèmia de COVID-19, què diria? La seva…

Llegir més

Tenir cura dels professionals

Tots els experts coincideixen a dir que, no només calen més metges i més infermeres, sinó que els programes formatius s'han quedat antiquats. Per aquest motiu hem recopilat les següents 4 entrades que analitzen aquesta espinosa qüestió.

Falta d’infermeres: un greu problema social

L'escassetat d'infermeres és un problema ben conegut arreu del món i que s’ha agreujat per l’efecte de la pandèmia. Segons un…

Llegir més

Més evidència de l'efectivitat de les intervencions infermeres

Permeteu-me l’inici un xic irònic, però quan parlem de dotacions infermeres i resultats de salut en pacients no puc evitar…

Llegir més

Per una pràctica clínica més valuosa

Una de les missions d'aquest blog és donar suport a les pràctiques clíniques de valor i ajudar a reduir, alhora, les de valor escàs. En aquesta línia, la darrera temporada hem publicat 8 entrades que les hem recopilat com a lectura estiuenca.

Choosing Wisely compleix deu anys amb resultats decebedors

L’any 2012, The Lown Institute va convocar una conferència a Boston amb el lema Avoiding Avoidable Care (evitant l'assistència…

Llegir més

La teoria del colesterol continua sota sospita

Si atenem la definició de salut de l'OMS (1946), “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència…

Llegir més

El repte de transfomar les organitzacions sanitàries

De debò que volem canviar les coses? Si és així els hi recomano la lectura estival d'aquestes vuit entrades recopilades de les que vam publicar durant el curs que tot just ha acabat. Que gaudeixin de l'estiu.

Transformar el nostre sistema de salut requereix continuïtat i coherència

“Transformar l'atenció mèdica requereix continuïtat i coherència”…

Llegir més

Des de la nostra trinxera

Des de la nostra trinxera tot es veia diferent. El temps semblava haver-se aturat i cada dia era igual que l'anterior. El mateix camí…

Llegir més

La innovació sempre topa amb l'ordre establert

Jordi Varela
Editor

James Lind, un metge escocès del segle XVIII enrolat en un vaixell de l’armada britànica, tenia entre cella i cella descobrir un tractament efectiu per a l’escorbut, una malaltia provocada pel dèficit de vitamina C, que delmava les tripulacions des de l’antiguitat i es va fer tristament famosa entre els mariners de les nombroses expedicions que anaven i venien pels oceans en temps de descobertes i conquestes. Per aconseguir el seu objectiu, Lind va elaborar un disseny d’assaig clínic encomiable, probablement el primer de la història de la medicina. Va seleccionar diversos mariners malalts d’escorbut i, de manera controlada i per parelles, els va sotmetre a diversos tractaments: aigua de mar, vinagre, nou moscada, cítrics, etc. Amb aquesta senzilla metodologia prospectiva, Lind va observar que els pacients que prenien cítrics sanaven, mentre que els altres no. Va publicar el seu treball el 1753, en un document on explicava quina havia de ser la prevenció i el tractament de l’escorbut, però ningú li va fer cas, i no va ser fins quaranta dos anys i cent mil morts més tard, que l’armada britànica no va adoptar les recomanacions de Lind.