Què podem fer perquè les guies de pràctica clínica es llegeixin?

Laura Diego Del Río i Pedro Rey

Durant les darreres dècades s'ha produït un augment dramàtic de la informació clínica disponible per als professionals sanitaris i s'han establert documents de referència de best practice en diferents àrees de la medicina. En són un exemple les nombroses guies de pràctica clínica elaborades per multitud d'institucions diferents. Malgrat la gran quantitat de crítiques que han rebut sobre les limitacions que presenten, la seva elaboració s'ha acompanyat d'un gran esforç per establir els estàndards de qualitat i d'una quantiosa publicació de literatura sobre les estratègies d'adopció de guies en la pràctica clínica. Tanmateix, davant tal abundància d'informació hi ha certs dubtes sobre si realment s'arriben a llegir i utilitzar. N'analitzarem les principals raons i veurem què es pot fer per canviar aquesta (manca de) pràctica, sota el prisma de l'economia del comportament.

Que em vegi el meu metge de tota la vida, si us plau

Si vostè és una lectora, és probable que sempre vagi a la mateixa perruqueria i segurament li agrada ser atesa pel “seu perruquer” de sempre. En cas de ser home, probablement també aprecia trobar una cara coneguda arreglant-li els cabells i evitar així haver d'explicar quina mena de tall desitja. Fins i tot és possible que en alguna ocasió hagi retardat uns dies la visita en assabentar-se que la persona que habitualment l'atén està gaudint d'uns merescuts dies de descans. I aquesta sensació també la deu haver experimentat possiblement amb professionals d'altres sectors. En general, ens agrada que els cabells, les ungles, el peix o la fruita ens els dispensi “la nostra” persona de confiança i no som capaços de canviar de botiga.

Urgències hospitalàries: el camp de refugiats del sistema sanitari

@varelalaf

La societat compta amb grups poblacionals emergents amb necessitats socials i sanitàries difícils d’encaixar en el model d’oferta de serveis, i així veiem com moltes persones fràgils i vulnerables son recollides per les ambulàncies i van a raure a les urgències hospitalàries, les quals esdevenen un camp de refugiats, tal com li agrada anomenar-les a Sara Kreindler, cap de recerca d'innovació de sistemes de salut de la Universitat de Manitoba (Canadà). Amb la finalitat de posar ordre a aquests camps de refugiats de la sanitat, s’observen moltes iniciatives arreu: implantació de triatges, unitats d’observació, unitats geriàtriques, noves infermeres gestores de casos, infermeres entrenades en avaluació geriàtrica o unitats d'hospitalització a domicili, per posar només alguns exemples. Per ajudar-nos a analitzar un problema que no sabem com abordar, Sara Kreindler ha elaborat un estudi qualitatiu en el marc d’una regió del Canadà, del qual ha conclòs que les intervencions parcials que tenen per finalitat millorar la fluïdesa de l’atenció urgent als pacients complexos, mostren tres paradoxes:

A propòsit de l'efectivitat de les vertebroplàsties (a mode de rectificació)

En el post de dilluns passat (17 de setembre), vaig afirmar que l'efectivitat de les vertebroplàsties estava qüestionada basant-me en els resultats d'un assaig clínic, "A Randomized Trial of Vertebroplasty for Osteoporotic Spinal Fractures" publicat al NEJM el 2009. He d'admetre, però, que la meva cerca no va ser completa, de la qual cosa m'ha fet adonar un comentari d'Antonio Luis Pérez Abela, Cap de la Unitat de Raquis de l'Hospital Universitari Virgen de las Nieves de Granada, qui m'ha facilitat l'enllaç a la publicació d'una revisió sistemàtica i meta-anàlisi, "Comparing Percutaneous Vertebroplasty and Conservative Therapy for Treating Osteoporotic Compression Fractures in the Thoracic and Lumbar Spine: A Systematic Review and Meta-Analysis" publicat a The Journal of Bone and Joint Surgery el 2016, en el qual es demostra que, fins a un any després de la intervenció, la vertebroplàstia redueix el dolor en comparació amb el tractament conservador, en pacients amb fractura vertebral d'origen osteoporòtic amb compressió.

La meva UBA no funciona, però no me la toqueu, si us plau

Els països occidentals amb els sistemes sanitaris més eficaços i eficients disposen d'una atenció primària forta, que vertebra els serveis de salut al seu voltant promovent el treball en equip, multidisciplinari, facilitant la capacitat de gestió que es transfereix als equips mitjançant autonomia de gestió o gestió autònoma, de manera que aquesta, l'atenció primària, sigui la porta d'entrada al sistema, i oferint una àmplia cartera de serveis en aquest nivell.
Fotografia: @AP12causas

Però malgrat  que hi ha un consens internacional, sovint les polítiques i la planificació sanitàries no es mouen en aquest sentit i, en el nostre entorn, allò que és recomanable topa frontalment amb interessos diversos que n'impedeixen el desenvolupament adequat.

Un nou format de visita clínica: visites mèdiques compartides (SMA)

El model d'atenció centrat en el pacient suggereix la necessitat de redefinir alguns models d'atenció i buscar-ne d'altres que alhora donin resposta alhora a les necessitats dels pacients i dels professionals. Un exemple d'atenció innovadora és el que afecta la consulta mèdica tradicional, que es mostra insuficient per a l'abordatge de determinades malalties amb un component psicosocial destacat. 

Vertebroplàsties i artroscòpies de genoll: dues intervencions qüestionades per l’evidència

@varelalaf

La mesura de l’efectivitat clínica de les intervencions quirúrgiques, malauradament, no és un fet massa freqüent. En aquest terreny, el disseny d’assaigs clínics elaborats amb rigor i ben executats té les seves complexitats, especialment quan el grup control és sotmès a cirurgia falsa (sham surgery). Per aquest motiu, val la pena difondre les conclusions d’estudis consistents que desperten dubtes sobre l’efectivitat de decisions que cada any fan passar pels quiròfans a milers de ciutadans, els quals han d’acceptar els riscos, no menystenibles, inherents a l’intervencionisme quirúrgic. En aquesta direcció, no fa massa vaig comentar els pobres resultats que un assaig clínic havia demostrat per a les angioplàsties coronàries amb col·locació de stents en pacients amb angina estable i, en la mateixa línia, avui he seleccionat dos assaigs clínics relacionats amb intervencions ortopèdiques.

Reflexions sobre reformes dels sistemes sanitaris

L'estiu s'acaba i les recopilacions ho fan amb tres reflexions sobre qüestions estructurals del sistema. Ens trobem dilluns, ja en directe.

El sistema sanitari americà pot esdevenir el millor del món?

El títol d'aquest escrit és la reproducció d'un altre publicat recentment a l'apartat "Perspective" de  The New England Journal...

Llegir més

Conseqüències qualitatives de l'imminent relleu generacional de metges
Ens preocupa de forma creixent la imminent jubilació massiva de...
Llegir més

L'atenció a les persones fràgils, un assumpte desenfocat

Tota la lògica dels sistemes sanitaris està orientada a curar, però ara, cada cop pren més força la necessitat de tenir cura, fet que està posant a prova l'essència de moltes actuacions clíniques.

Disfàgia i “intervencions massives mínimes”: ètica, gestió i valor

En els darrers temps hi ha el risc que coses rellevants del nostre...

Llegir més

La solitud, un dels grans problemes de fer-se gran
La pràctica clínica viu en un castell, com si el món d'allà fora no existís, al cap i a la fi, un codi infart o un implant valvular aòrtic...
Llegir més

Innovar, motor de la millora contínua

Innovar és dur al món real l'avenç de la ciència, però l'esperit innovador dels professionals va més enllà d'això i la innovació ha esdevingut el motor de la millora contínua.

Innovació o decadència. No hi ha terme mitjà

La innovació no és una moda, és un fenomen estructural del futur, fruit en bona part de l’acceleració en la producció de coneixement...

Llegir més

Ara sembla que si no “cocrees” no ets ningú
En el camp de la salut, com en qualsevol altre camp, les modes existeixen, tal com mirava d’explicar en el meu post del mes de...
Llegir més

Nova edició del curs online el 12 de setembre

El proper 12 de setembre, comença una nova edició del curs online (14,8 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 493 alumnes, amb un 92% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.

Veure programa

Superant la fragmentació, integrant serveis

El model fragmentat actual de provisió de serveis sanitaris està sent un fre per a la qualitat de la pràctica clínica. Hi ha preocupació general pel problema i, per això, s'observen moltes iniciatives integradores.

Pacients complexos: 10 recomanacions per a polítics i gestors

The Commonwealth Fund i la London School of Economics and Political Science van crear un grup de treball internacional...

Llegir més

Posant el focus en la vida quotidiana de les persones fràgils
El model PACE (Program of All-Inclusive Care for the Elderly) va néixer el 1971 quan un dentista i una assistent social...
Llegir més