Coordinació, integració

Cadascun dels nivells assistencials del sistema s'ha fet fort en una determinada característica: a primària ha estat la funció de gatekeeper, als hospitals la jerarquització dels serveis mèdics i al sociosanitari l'oferta de llits post-aguts. I si mirem en què s'han traduït aquestes fortaleses, ens posaríem ràpidament d'acord que la primària ha aconseguit una actuació de proximitat i efectivitat en prevenció, els hospitals han obtingut uns nivells molt satisfactoris de resolució en patologies agudes i del sociosanitari ha estat molt ben rebuda la imprescindible descompressió que ha aportat al sistema.

"Ens ocuparem de tot": experiències locals

En el post de 18 de novembre parlava de la cadena de valor porteriana (Care Delivery Value Chain CDVC) com a instrument bàsic per elaborar l'estratègia de les Unitats de Gestió Clíniques i aquesta orientació a les necessitats del pacient la vaig resumir amb el lema: "Confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot". 

Com que sóc dels que penso que la teoria, si no es concreta, no serveix per a res, en aquest nou post he cregut convenient seleccionar tres experiències locals que crec que estan en l'òrbita de la teoria porteriana (encara que pot ser que no ho sàpiguen) i les he analitzat d'acord amb aquesta visió.

Programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR)

Els serveis públics de salut del nostre país han fusionat, amb molt d'encert, tres tipus de serveis de característiques d'antuvi ben diferents: els centres de planificació familiar, els ginecòlegs de suport a l'atenció primària i els serveis de Ginecologia i d'Obstetrícia dels hospitals. Ara, aquests programes tenen una cartera de serveis molt completa que abasta des de l'educació sexual per a joves, l'anticoncepció, l'atenció a l'embaràs, part i puerperi, la prevenció del càncer, l'atenció ginecològica i el suport psicològic. El missatge que els PASSIR donen és molt clar. "Treballem a la comunitat, a l'atenció primària i a l'hospital. Som sempre els mateixos i tenim la mateixa filosofia". Crec que aquesta darrera frase és més un desideràtum que una realitat. Però donem-la per bona.