A la societat tradicional, l'home ha exercit un rol d'autoritat i la dona un paper secundari i subordinat. Com a resultat d'aquesta forma de comportament sorgeix el terme "condescendència masclista" o mansplaining, combinació de les paraules man (home) i explaining (que explica). El terme apareix per primera vegada en un text de Rebecca Solnit Los hombres me explican cosas per definir l'hàbit d'alguns homes d'opinar amb autoritat, condescendència i un to paternalista sobre tota mena de temes encara que la seva experiència sigui poca o nul·la.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Health literacy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Health literacy. Mostrar tots els missatges
divendres, 22 de novembre del 2019
dimecres, 31 de desembre del 2014
Alfabetització sanitària digital dels europeus: progressa adequadament
La Comissió Europea acaba de publicar els resultats d’una enquesta sobre el nivell d’alfabetització sanitària digital dels ciutadans europeus. Això d’alfabetització sanitària digital (digital health literacy) pot sonar una mica estrany però, segons la pròpia definició de l’informe, no vol dir res més que:
L’habilitat per buscar,
trobar, entendre i valorar informació de salut provinent de fonts electròniques
i aplicar el coneixement obtingut per a fer front o solucionar un problema de
salut.
L’enquesta, realitzada als 28 Estats Membres durant el mes de setembre 2014 i que ha comptat amb 26.566 respostes, aporta els següents resultats:
Ús d’Internet per buscar informació de salut:
- 6 de cada 10 europeus va a Internet quan ha de buscar informació sobre salut (aquesta xifra s’incrementa a 8 de cada 10 en el grup d’edat de 15-39 anys, i es redueix a menys d’un terç en el grup de persones de 55 o més anys).
- Els temes més buscats són: informació per millorar els estils de vida (nutrició, dieta, activitat física, tabac etc...) i informació sobre símptomes d’una determinada malaltia o condició.
dilluns, 27 d’octubre del 2014
No es podrien explicar millor els números del càncer?
Cristina Roure ens explicava en un post de la seva sèrie "Pantone", en aquest blog, una experiència que Gerd Gigerenzer, Director del Max Planck Institute for Human Development de Berlin, va escriure en el llibre "How to know when numbers deceive you", en la qual més de la meitat dels ginecòlegs enquestats no van encertar, després d'haver vist les dades científiques publicades, quina era la probabilitat de tenir càncer d'una dona assimptomàtica amb una mamografia preventiva positiva. De fet l'error de la majoria dels col·legues va ser monumental: van dir que era d'un 90% quan en realitat era d'un 10%.
En un post recent vaig comentar el llibre de Peter Ubel "Critical Decisions", en el qual l'autor demostra quina és la força emocional dels números, tant per als pacients com per als metges. En aquesta línia, certament preocupant, els vull presentar un bri d'esperança. Hi ha maneres de presentar els números per reduir el desconcert regnant. Molts experts ens vénen avisant que hem de fugir dels percentatges, dels inefables formatgets i dels riscos relatius, i ens hem d'acostumar a parlar als pacients de números reals, pictogrames amb persones i riscos absoluts. Per fer-me entendre els presento un parell de gràfics del Harding Center for Risk Literacy, centre que està en l'òrbita de Gigerenzer i del Max Planck. El primer d'ells és un pictograma sobre l'avaluació dels programes preventius de càncer de pròstata a base de controls de PSA i tacte anal de la glàndula.
dimecres, 2 d’abril del 2014
La paradoxa de la informació
Com és prou conegut, ens enfrontem a una època en què la quantitat d'informació que es produeix i la facilitat d'accés supera, en molt, la nostra capacitat d'assimilació. Quan centrem aquest tema al sector salut, ens trobem amb un conjunt de paradoxes que probablement no tenim ben solucionades, ja que segurament ens seguim comportant amb els mateixos patrons amb els quals hem conviscut històricament i que ja deuen formar part de la nostra condició humana.
Em sembla d'interès comentar aquest tema en els dos aspectes que més es relacionen amb l'activitat assistencial diària, tant de professionals com de pacients. Abordant el tema dels professionals em sembla oportú comentar una anècdota que crec exemplar. Fa poc vaig participar en un grup d'anàlisi del paper de la infermera a l'esclerosi múltiple. El grup estava format per infermeres hospitalàries, case managers de l'NHS i infermeres d'atenció primària, i una d'elles, bona professional, va comentar, davant la sorpresa de tots, que quan es va trobar davant el primer pacient amb esclerosi múltiple va haver d'anar a consultar la Viquipèdia. Curiosament, o no, fa un mes, l'empresa de consultoria Advisory Board Company es va fer ressò d'un estudi de l'Institute for Healthcare Informatics, que deia que un 50% dels metges americans consultava la Viquipèdia. I si ens referim als pacients, fa anys que venim parlant de la qualitat, comprensibilitat i adequació de la informació que els proporcionem amb conceptes interessants com health literacy (coneixement sobre salut dels pacients).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





