Gestió clínica moderna: els fonaments

 
A les darreres dècades, la gestió clínica ha tingut un parell de disrupcions conceptuals que han anat generant interès per l'acte assistencial com objecte d'estudi. La primera d'elles va ser quan, a principis dels 90, Muir Gray, David Sackett i un grup d'epidemiòlegs britànics van baixar l'epidemiologia clínica ds de l'acadèmia a la consulta i van desenvolupar la medicina basada en l'evidència; i la segona va sorgir quan els governs i els professionals sanitaris van ser coneixedors de la capacitat de fer mal que es derivava del treball clínic. L'informe "To err is human" del Institute of Medicine de finals de 1999 va donar el tret de sortida dels programes de seguretat de pacients. Ara, a la segona dècada del segle XXI, a partir d'aquells fonaments (evidència + seguretat), tot l'interès està posat a saber quin valor aporta la pràctica clínica a la salut de les persones.

Les bases conceptuals de la gestió clínica moderna

Els tres pilars de Michael Porter. El veterà professor de Harvard, expert en competitivitat empresarial, va tenir un contacte amb el sistema sanitari i, a partir de les seves pròpies observacions, va escriure un llibre que venia a dir: "Els veig obsessionats per l'eficàcia dels seus actes i en canvi poc centrats per l'efectivitat que es deriva d'ells." De manera sintètica, l'aportació porteriana a la gestió clínica es resumeix en els seus tres pilars: a) definir objectius de salut que siguin valuosos per a cada pacient, b) saber com mesurar el valor salut que s'aporta amb cada activitat clínica, i c) reordenar els serveis assistencials en funció de les necessitats del procés de cada malaltia.

Aquest ha de ser el segle del pacient, l'anterior ja va ser el del metge

RT @gesclinvarela Historia oral de la Práctica Basada en la Evidencia #PBE http://t.co/jXEyQ4o3o8
— X.M. Meijome (@EnferEvidente) julio 6, 2014

Aquest compte de twitter, @enferevidente, especialitzat en seguretat clínica, ens ha ofert el link a una document sobre la història de la MBE que és una joia en ell mateix. Si el punxen podran accedir a un video editat de manera col·laborativa entre el British Medical Journal i The JAMA Network. Es tracta d'una tertúlia, moderada per Richard Smith, en la qual hi participen els pares de la MBE: Gordon Guyatt, Kay Dickersin, Drummond Rennie, Brian Haynes i Paul Glasziou. També hi ha connexions enllaunades amb David Sakkett, Iain Chalmers i Muir Gray. Si els ve de gust clicar el play (faci'n servei el link del tweet de la setmana), veuran com els veterans científics expliquen la seva conversió a la llavors nova manera de veure la recerca clínica, a més de les seves opinions sobre les circumstàncies actuals de la ciència mèdica.

Right Care: el moviment s'estén

De la mateixa manera que David Sackett i els seus col·laboradors van definir el concepte de Medicina Basada en l'Evidència, i amb això van fer aterrar l'epidemiologia clínica al món de la pràctica assistencial, en els moments actuals el discurs del malbaratament i de la sobreactuació clínica ha trencat els murs de l'Acadèmia i s'estén per tot el món amb l'impuls de diversos focus, o potser en llenguatge actual seria més oportú parlar d'una network amb hubs, que tot i tenir vida pròpia, estan prou interconnectats.

Geografia del moviment "Right Care":