Es pot incentivar el valor de la pràctica clínica?

Jordi Varela

Editor

Quan les persones immobilistes volen aigualir un projecte innovador acostumen a menystenir-lo amb frases com: “El paper ho aguanta tot” i, de fet, si parlem de variacions de la pràctica clínica, se’ls hauria de donar la raó, especialment si ens fixem en l’escàs impacte que Darmouth Atlas, després de 50 anys, ha tingut en la millora del sistema sanitari nord-americà. John Wennberg, el seu creador, va tenir la idea de publicar mapes de taxes poblacionals de freqüentació als serveis sanitaris, amb la creença que si els professionals i els governants s'adonaven dels enormes desequilibris que aquests mapes mostraven, això els esperonaria a posar en marxa mesures per reduir-los, però la realitat sembla poc impressionable per epidemiòlegs ben intencionats.

És possible avaluar els resultats de la integració de serveis?

Jordi Varela
Editor

La integració de serveis és una estratègia imprescindible per afrontar els reptes que plantegen les persones amb necessitats socials i sanitàries complexes, però els marcs avaluatius estan encallats en el mesurament de l'activitat dels serveis fragmentats i, amb això, no hi ha manera de saber si les noves experiències integradores que sovintegen pel territori estan obtenint els resultats desitjats. En aquesta línia, la Central de Resultats d'AQuAS, en el seu informe d'atenció primària, ofereix tres indicadors que, d'entrada, podrien donar una visió ràpida dels efectes immediats d'una acció integradora: a) si es redueixen les hospitalitzacions potencialment evitables, b) si baixa el nombre de persones polimedicades en excés i c) si augmenta el nombre de persones grans ateses per programes d'atenció domiciliària dels equips d'atenció primària. Es tracta d'un marc avaluatiu interessant, però clarament escàs, ja que no analitza molts dels aspectes que realment preocupen a les persones més necessitades de serveis integrats, és a dir, els pacients que pateixen malalties cròniques, les persones grans fràgils que viuen soles, els pacients amb trastorns mentals i les persones discapacitades.

Transparència i rendició de comptes: deu punts clau per a un bon model

Cristina Adroher
Des del backstage

L'escassetat d'experiències de transparència i rendició de comptes en l'àmbit sanitari en el context internacional posa de manifest que encara hem d'avançar molt. Aquest és un dels missatges de l'Estudio sobre la publicación de resultados en el SNS: bases para un modelo, presentat recentment, que fa una revisió sistemàtica dels procediments de rendició de comptes existents a Espanya i en altres països i planteja les bases d'un model ideal per al Sistema Nacional de Salut (SNS).

Per què no es desincentiva el malbaratament per pràctiques clíniques de poc valor?

Jordi Varela

Editor

@SchulzMusem

Les variacions de la pràctica clínica venen sent estudiades des de fa molts anys. Recordi's John Wennberg o John Appleby, per destacar dos dels analistes comentats en aquest blog, sense que els seus treballs, i molts d'altres de semblants, hagin tingut cap repercussió significativa en la pràctica clínica real i, ara, amb tanta informació acumulada sobre variacions, la pregunta és si aquest fenomen seguirà sense premis ni càstigs gaire temps més. Podria ser que als finançadors no els interessés promoure el valor dels serveis que paguen?

La llar com a centre d’operacions sanitàries i socials

Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 2 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

@varelalaf

Les persones, mentre gaudeixen d’independència, reben els serveis sanitaris en instal·lacions homologades, en les quals els professionals treballen en un entorn que els és propici, on gestionen tot el que pot influir en la qualitat del seu treball, com els sorolls, els llums, els ordinadors, els aparells clínics, les sales d’espera, etc. Per contra, quan les persones esdevenen dependents, la seva llar va agafant protagonisme. Es tracta, però, d’un lloc aliè per als professionals, sovint amb dificultats d’accés i ple d’imprevistos. La qüestió és que molts metges i infermeres prefereixen no haver de sortir de la seva zona de confort i, probablement per aquest motiu, els programes d’atenció domiciliària decauen cada cop que hi ha restriccions pressupostàries o agendes massa plenes.

El desenfocament de la informació sanitària

Mentre els plans de salut de les conselleries parlen d'experiència dels pacients, resultats i integració, els respectius serveis autonòmics de salut s'entossudeixen a retre comptes de satisfacció, activitat i processos.

El deteriorament de les finances dels hospitals

@gesclinvarela Deficiente evolución de los trust en NHS https://t.co/OOufQRevhn

— Rafael Manzanera (@rafaelmanzanera) agosto 13, 2015

El tweet de @rafaelmanzanera enllaça amb un document de The Health Foundation que grafica de manera molt entenedora les finances i la productivitats dels trusts (consorcis públics que gestionen serveis sanitaris) del National Health Service anglès en aquests darrers anys.

Mesurar resultats en salut continua sent molt complicat

Per poder avaluar les institucions sanitàries en funció del valor que aporten cal mesurar resultats en salut, però els esforços per aconseguir-ho estan donant fruits descoratjadors. Les iniciatives de pagament per objectius van a la deriva en un oceà d'indicadors que no acaben de traduir-se en res massa operatiu. Per posar alguns exemples, als EUA, CMS (Medicare i Medicaid) maneja quasi mil indicadors per promoure nous models de finançament (veure a Health Affairs Blog "The Quality Tower of Babel") i, no tant lluny, al darrer informe de la Central de Resultats de Catalunya (AQuAS) s'hi comptabilitzen més de 300 indicadors. Tot fa pensar que els excessos d'informació no aportaran llum si abans no som capaços d'aclarir què vol dir aportar valor a la salut de les persones i, per fer-ho entenedor, aniria va bé distingir entre dues aproximacions diferents:

Avaluant l'atenció a la cronicitat: dues aproximacions diferents

Aproximació 1: Metodologia de consens per elaborar una llista d'indicadors pertinents i factibles

Un equip tècnic liderat per la Dra. Mireia Espallargues de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha elaborat una proposta d'indicadors per avaluar els programes de cronicitat. El resultat del treball és producte d'una dinàmica basada en la metodologia "Health Consensus"(un Delphi evolucionat) que ha comptat amb la participació de més de 500 professionals. Els experts invitats han proposat indicadors i els han prioritzat atenent-se a criteris d'importància, factibilitat i capacitat de mesurar el grau d'integració clínica dels programes d'atenció a la cronicitat. Finalment, en el document, es pot veure una llista de 18 indicadors, la majoria de resultat intermedi (com per exemple hospitalitzacions potencialment evitables), alguns de resultat final (com per exemple mortalitat hospitalària) i un d'estructura (història clínica compartida).

Seguretat clínica: "The Leapfrog Group" i altres benchmarkings

Hospital Safety Score és una valoració en escala (A/B/C/D/E/F) dels hospitals americans que té com objectiu que les asseguradores, i els ciutadans, disposin d'informació contrastada de la seguretat clínica que ofereix cadascun dels hospitals dels sistema. Hospital Safety Score és una síntesi de 26 paràmetres que s'alimenten tant d'una enquesta voluntària com de les fonts oficials: AHRQ (Agency for Healthcare Research and Quality), CDC (Center for Disease Control and Prevention), CMS (Centers for Medicare and Medicaid Services) i "American Hospital Association Annual Survey".

Dimensionant l'adequació, a propòsit del 5è informe de la Central de Resultats

 

Dijous passat l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) va presentar el 5è informe de la Central de Resultats. Aquesta és la segona vegada que l'informe es publica sense anonimitzar i la primera que ho fa amb dades obertes (open data). Per tant, qualsevol ciutadà se les pot baixar en excel per treballar-les segons el seu propi criteri. També hem de celebrar que el format de l'informe sigui més analític amb aportacions d'experiències específiques. Pel que fa als interessos d'aquest blog, em vull fer ressò de la novetat de la dimensió d'"Adequació", amb 11 indicadors, que se centren només en la naturalesa de l'activitat dels hospitals.