Un 30% de les endoscòpies digestives tenen indicacions qüestionables

@varelalaf

En un article de la sèrie “Less is More” de Gastroenterology, tres digestòlegs, Shaheen, Fennerty i Bergman, després d’una àmplia revisió de la literatura, conclouen que el 30% de les endoscòpies digestives tenen indicacions qüestionables. Segons els autors, moltes guies de pràctica clínica estimulen el consum exagerat d’aquestes proves en situacions clíniques de dubtosa indicació, com per exemple les recomanacions per al seguiment dels pacients de baix risc de la malaltia de Barrett (reflux esofàgic), que segons ells son “acuradament equívoques”. Per altra banda, la cancerofòbia imperant fa recaure molta pressió en els gabinets d’exploració, els quals es veuen permanentment desbordats, no només per peticions poc apropiades, sinó per pautes de seguiment que s’avancen als requeriments exigits per les pròpies guies de pràctica clínica. 

El diagnòstic precoç del càncer colo-rectal, trenta anys després

Els sistemes sanitaris fa temps que planegen programes poblacionals per a la detecció precoç de certs càncers mitjançant tècniques diagnòstiques sorgides de l’àmbit de la clínica, com ara l’antigen prostàtic específic (PSA), les mamografies, les ecografies o l’estudi de sang oculta en femta, que és el cas que ens ocupa. Aquest assumpte està generant confusió en la societat, perquè una cosa és tenir cura de la pròpia salut i l’altra, ben diferent, és sotmetre’s a proves mèdiques per descobrir tumoracions en les seves fases inicials. D’altra banda, també es generen incomoditats entre els professionals, perquè no és el mateix atendre pacients que cerquen ajuda per problemes de salut, que proposar proves massives a la població sana.

@varelalaf

Els resultats en salut, un assumpte de gestió clínica

Els resultats en salut (outcomes, en terminologia porteriana) són indicadors que acostumen a navegar pels mars de la salut pública, amb el benentès que els determinants no sanitaris són els que més influeixen en la salut de les persones i de les poblacions. Per altra banda, si ens cenyim a la pràctica clínica, els indicadors emprats per mesurar-ne la qualitat acostumen a estar marcats per la suposada idoneïtat dels seus processos. Posem per cas el grau de cobertura vacunal, els nivells d'hemoglobina glicosilada, la prescripció de genèrics, l'estada mitjana, la taxa de reingressos o les taxes d'infeccions nosocomials. Si bé es cert que alguns d'ells estan més o menys relacionats amb la salut de les persones (com, sense anar més lluny, l'últim exemple), els sistemes sanitaris s'acontenten amb les comparatives entre aquesta mena d'indicadors suposant que, si són bons, s'infereix que la provisió de serveis és de qualitat.

Amb la finalitat d'aconseguir que els resultats en salut puguin ser útils per mesurar la qualitat del treball clínic, International Consortium for Health Outcomes Measurement (ICHOM) (una organització sense ànim de lucre que promou la definició de resultats específics per a cada procés clínic) organitza grups de treball combinats entre professionals clínics i pacients per definir quins outcomes es pensa que són els més valuosos.

Càncer colo-rectal: estratègies de prevenció

El càncer colo-rectal és el tercer càncer en freqüència entre els homes i el segon entre les dones. La majoria d'aquests càncers es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos en un període que pot ser de deu anys o més. Aquesta llarga progressió dóna marge suficient per abordar estratègies preventives amb nivells raonables d'efectivitat, en un context d'una mucosa on la presència de pòlips és força freqüent, tot i que només alguns d'ells evolucionaran cap a la malignitat.

La colonoscòpia és una tècnica que s'ha mostrat efectiva en la reducció de la mortalitat per càncer colo-rectal, però a ningú se li escapen les dificultats d'aplicar de manera extensa aquesta tècnica, donada la baixa adherència a les crides i els elevats costos del programa, sense oblidar els efectes secundaris inherents a la pràctica de la colonoscòpia. Per aquest motiu m'ha semblat oportú l'estudi que lideren el Dr. Enrique Quintero (Hospital Universitario de Canarias) i el Dr. Antoni Castells (Hospital Clínic) que compara, en un assaig clínic prospectiu amb més de 50.000 persones cridades, la pràctica d'una colonoscòpia una sola vegada amb l'anàlisi d'una mostra fecal (amb test immunoquímic) cada dos anys. El treball té una previsió de seguiment de 10 anys, i el seu objectiu és mesurar l'impacte en termes de mortalitat evitada, i tot i que ara està en plena evolució, New England els ha publicat un informe de progrés.