Un 30% de les endoscòpies digestives tenen indicacions qüestionables

@varelalaf

En un article de la sèrie “Less is More” de Gastroenterology, tres digestòlegs, Shaheen, Fennerty i Bergman, després d’una àmplia revisió de la literatura, conclouen que el 30% de les endoscòpies digestives tenen indicacions qüestionables. Segons els autors, moltes guies de pràctica clínica estimulen el consum exagerat d’aquestes proves en situacions clíniques de dubtosa indicació, com per exemple les recomanacions per al seguiment dels pacients de baix risc de la malaltia de Barrett (reflux esofàgic), que segons ells son “acuradament equívoques”. Per altra banda, la cancerofòbia imperant fa recaure molta pressió en els gabinets d’exploració, els quals es veuen permanentment desbordats, no només per peticions poc apropiades, sinó per pautes de seguiment que s’avancen als requeriments exigits per les pròpies guies de pràctica clínica. 

L’impacte de l’excés d’endoscòpies per als pacients

La iatrogènia directa atribuïble a les endoscòpies (perforació o pancreatitis) és catastròfica, però sortosament poc freqüent. Sense menystenir aquests riscos, cal advertir que el problema més gros per a la població atreta per aquestes proves és saber què s'ha de fer després amb les troballes ocasionals, com per exemple el seguiment posterior dels pòlips, la majoria d’ells sense cap rellevància clínica. Per això existeixen unes pautes que, segons els autors, van ser elaborades fa temps quan hi havia una tecnologia diagnòstica avui ja superada, i que, si no es revisen a la baixa, no fan més que induir tractaments inapropiats. L’article referenciat ofereix unes dades procedents d’una revisió sistemàtica d’estudis de colonografia per TAC que, tot i no ser una tècnica endoscòpica, expliquen molt bé el fenomen. Aquest treball conclou que aproximadament la meitat (40-70%) de les colonografies troben incidentalomes, una bona part dels quals requereixen noves proves i més seguiments, tot plegat un terreny adobat per al sobrediagnòstic i el sobretractament.

L’impacte de l’excés d’endoscòpies per als sistemes sanitaris

A manca d’un registre fiable, a partir de les memòries d’activitat de diverses unitats d’endoscòpies, he conclòs que la xifra d’endoscòpies que es practiquen a Espanya deu ser de l’ordre de tres milions anuals i, atenent la revisió referenciada, es podria estimar que el nombre d’aquestes proves amb indicacions qüestionables arribaria al milió cada any, un malbaratament que tindria uns costos directes de 500 milions d’euros, al marge dels indirectes produïts pel sobrediagnòstic i els tractaments innecessàriament induïts.

Les autoritats sanitàries fan bé d’estar atentes a les llistes d’espera, però convindria que també donessin un cop d’ull a la manca de rigor en la indicació de les proves diagnòstiques. Com a ciutadans i com a contribuents els ho agrairíem. 

Jordi Varela
Editor