Pujar al tren de la història de salut electrònica orientada a objectius del pacient

Tino Martí

Ex Machina

L'atenció primària del nostre país es troba en una bona situació pel que fa a l'ús de la història clínica electrònica. La digitalització de la història clínica va començar a la fi del segle passat i es va desplegar íntegrament durant la primera dècada de l'actual. Les estacions clíniques que s'utilitzen avui dia han avançat tant que ja demanen a crits una actualització tecnològica, funcional i d'usabilitat, però canviar de sistema és complicat i molt costós, per la qual cosa és fàcil esperar que només es canviïn quan la versió tecnològica ja no doni més de si.

Recentment, Mònica Almiñana ens va posar en el camí de l'atenció orientada a objectius (goal-oriented care) en el seu article “Carried me with you: els objectius de l'atenció integrada són cosa de més d'un”, que ha suscitat un cert debat atesos els comentaris de diversos lectors.

El concepte d'atenció orientada a objectius no és estrictament nou. El 1991 es van publicar a la revista Family Medicine dos articles seminals sobre aquest tema. En un, Mold et al. definien el model de l'atenció dirigida a objectius com “l'aproximació que utilitza els objectius vitals i de salut dels pacients per guiar els professionals sanitaris en la cocreació de plans d'atenció personalitzats que donen resposta a les prioritats, necessitats, preferències i valors compartits pels pacients”. Els darrers anys, la discussió a aquest respecte s'ha revifat pel fet que és un dels mecanismes per desenvolupar l'atenció centrada en la persona, superar el model biomèdic i avançar en la integració sociosanitària. 

Tal com assenyalen encertadament els comentaris dels lectors, és difícil avançar cap a aquest model sense les necessàries palanques de canvi, com ara els sistemes d'avaluació i de pagament. Però avui centrem-nos en la palanca de la història clínica electrònica.

Dirigir la història clínica a objectius personals de salut

A Moving from problem-oriented to goal-directed health records, Nagykaldi, Tange i De Maeseneer proposen cinc funcions que s'han de tenir en compte en el redisseny d'historials de salut que pretenguin abraçar l'orientació a objectius personals de salut:

• Elements de suport a la implicació dels pacients: mitjançant el perfil principal del pacient, longitudinal i amb objectius de salut, nivells d'assoliment, barreres i facilitadors que ajudin a la presa de decisions compartides. 
• Determinants personals de la salut: planificador de salut, longevitat, qualitat de vida relacionada amb la salut, desenvolupament personal, context social i familiar, voluntats anticipades.
• Notes i dades clíniques compartides: seguiment de l'atenció narrada pel pacient que integri dades d'esdeveniments vitals i de salut.
• Integració i interoperabilitat de serveis i dades: comunicació interdisciplinària i interoperabilitat de dades provinents de diferents fonts.
• Integració de salut comunitària: detecció de dades i senyals que donin resposta a objectius de salut individual i poblacional. 

Alguns d'aquests factors ja estan recollits a les actuals històries clíniques electròniques. Vegeu, per exemple, el Pla d'intervenció individualitzat i compartit (PIIC) de la historia clínica compartida de Catalunya. D'altres encara no ho estan, però pot ser fàcil incorporar-los-hi. Tanmateix, els autors consideren que els dos primers –els elements de suport a la implicació dels pacients i els determinants personals de la salut– són els fonamentals per acostar-nos al model d'atenció orientada a objectius i que no estan desplegats avui dia. El desenvolupament d'aquests mòduls també es podria dur a terme mitjançant l'evolució de les històries personals de salut a què accedeixin els ciutadans, idealment des del mòbil, dotant-les d'un nivell d'interacció més gran i facilitant-hi la incorporació de dades proveïdes pel pacient que ajudin a mesurar el valor de l'atenció i la presa de decisions compartides. 

Com que les inversions en sistemes d'informació són a molt llarg termini, seria convenient que en el proper cicle de renovació tecnològica s'invertís temps suficient per redissenyar-los. La reflexió sobre el model d'atenció i la participació de professionals i pacients en el procés de codisseny poden ajudar a evitar la perpetuació d'esquemes superats i garantir la transformació més enllà de la mera substitució. I si el tren ja ha passat, almenys ens queda el consol que les tecnologies actuals són molt més dúctils que abans.