Les consultes remotes també funcionen

Tino Martí
Ex Machina

Després de l'eclosió de l'ús de la telemedicina durant la pandèmia, molts ens preguntem si es mantindrà, disminuirà suaument o caurà dràsticament. L'experiència guanyada tant pels professionals com pels pacients hauria de portar a fer-ne un ús més adequat i a la mesura de les necessitats dels dos col·lectius. 

A Avenços en Gestió Clínica ens hem interessat pel fenomen de la virtualització de la consulta des de fa temps. Anna Sant i Gloria Gálvez ens han donat pistes per fer més humana la consulta virtual i valorar si és sempre la millor opció. Josep M. Picas ens ha deixat reflexions pràctiques per a una futura consolidació i, més recentment, Marco Inzitari ha prestat atenció a les desigualtats d'accés. 

Tot i que la teleconsulta és aplicable a qualsevol àmbit de l'atenció sanitària, l'ús d'aquesta en l'atenció primària és especialment rellevant atès que la consulta és el principal mètode d'actuació, el volum d'actuacions és molt important i, a més a més, inclou usuaris de totes les edats i condicions. D'altra banda, és convenient seguir-ne de prop l'evolució en diversos contextos internacionals per aprendre i millorar.

L'estudi “Remot per defecte”

Recentment, Nuffield Trust ha publicat els resultats de la recerca del projecte “Remot per defecte”, dirigida per Rebeca Rosen i Claudia Leone. L'anàlisi ha fet servir una mescla de grups focals, estudi de casos i exercicis de consens Delphi com a suport metodològic sobre els principis ètics que havien de fonamentar les decisions sobre la modalitat de consulta que calia utilitzar. 

En el concepte de consulta remota s'incloïen tant la consulta telefònica com la videoconsulta i la consulta asíncrona online. Els resultats de la recerca van ser revisats i discutits en una sèrie de tallers virtuals amb experts dels àmbits acadèmic, clínic, polític i de gestió, com també amb pacients. 

Principals resultats

L'eficiència en la gestió del temps que ofereix la consulta remota, tant per a pacients com per a professionals, és el principal resultat positiu destacat pels autors. 

Com a element negatiu, destaquen la reducció de l'accessibilitat per a certs pacients i grups vulnerables, així com els riscos clínics associats a la manca d'exploració física i a l'excés de demanda de proves diagnòstiques o derivacions que l'atenció virtual pot portar associats. 

Des d'un punt de vista organitzatiu, el procés d'adaptació a la consulta virtual va ser variable en funció de la grandària del centre, les necessitats poblacionals i les habilitats digitals i de comunicació dels professionals. Un sistema de triatge (assignació de tipus de consulta) clar i ben articulat resulta fonamental per al bon funcionament de les consultes virtuals i presencials i la bona receptivitat per part dels pacients. 

Molts pacients encara valoren els elements personals de l'atenció presencial, com ara la continuïtat relacional i la confidencialitat, ja que no sempre es disposa d'un espai amb prou privacitat a casa. 

Molts professionals troben més difícil la generació de confiança, la relació i la comprensió holística de les necessitats dels pacients mitjançant la consulta virtual. 

Recomanacions

A partir dels resultats obtinguts, els autors estableixen una sèrie de recomanacions en tres àrees temàtiques per millorar la implantació i extensió de la teleconsulta. 

Àrea organitzativa

• Els centres de salut haurien de codissenyar les rutes d'accés, els processos de triatge i els serveis digitals amb un grup divers de pacients per assegurar l'equitat en l'accés i minimitzar l'exclusió digital. 
• Els centres de salut haurien de monitorar i minimitzar l'impacte físic i psicològic d'una excessiva activitat de consultes virtuals mitjançant l'anàlisi de l'experiència del professional i les necessitats de suport individual. 
• Els tipus de cites que s'ofereixin haurien de fer coincidir les necessitats clíniques de cada pacient amb les seves preferències personals i la seva capacitat d'utilitzar els serveis digitals. 
• Els centres de salut i els seus clínics han d'organitzar l'oferta de consultes virtuals i presencials de manera que es preservin els principis de la medicina de família: continuïtat, avaluació holística i atenció proactiva.

Àrea formativa

• La formació és fonamental. Cal assegurar la disponibilitat de les eines necessàries per a l'ús de serveis digitals i el desenvolupament d'habilitats de tots els participants, incloent-hi en primer lloc els administratius sanitaris que tenen un paper cabdal en la conducció del flux de demanda. 
• La formació dirigida a clínics ha d'incloure com portar a terme consultes virtuals efectives i identificar i mitigar els riscos clínics associats a la consulta remota.
• La formació de residents de medicina de família i comunitària ha d'assegurar la pràctica de la consulta en la modalitat virtual i una exposició suficient als valors fonamentals de la medicina de família. 

Àrea tecnològica 

• No s'hauria d'optar per una solució única en la programació de consultes d'atenció primària. Per tant, no s'ha de ser prescriptiu en el tipus de cites ni en la tecnologia utilitzada. 
• S'han de prioritzar i millorar les infraestructures de telecomunicacions de l'NHS. 

Atesos els resultats i les conclusions de l'estudi “Remot per defecte”, és clar que cal recopilar evidències per ajustar l'oferta de consultes virtuals de manera que se n'aprofiti l'eficiència i es minimitzin els riscos clínics i d'equitat que porten aparellades. No és estrany que els autors concloguin que es requereixen més fons estatals per investigar l'impacte de les diferents formes de triatge i consulta virtual en l'efectivitat, la seguretat i l'equitat.