divendres, 25 de gener de 2019

Atenció primària: prou hype!








Vivim un moment convuls en clau de sistema sanitari i especialment a l'atenció primària (AP), la qual cosa suposa una oportunitat de reflexió i de construcció d'un model substancialment diferent. L'AP constitueix el primer contacte del ciutadà amb els serveis de salut i és un eix primordial en l'atenció sanitària d'un país. Aspectes com la promoció de la salut, l'atenció de les necessitats sanitàries al llarg de la vida o la prevenció de les malalties contribueixen (de vegades de manera silenciosa) a l'avenç i a la vertebració social. Per aquesta raó, ja ningú no posa en dubte que un sistema de salut és més fort si es potencien les inversions en AP i se'n reforcen la capacitat resolutiva i la infraestructura.



Tanmateix, malgrat aquest paper estratègic, encara hi ha recorregut en la construcció i desplegament d'un model integrat centrat en la persona que, al seu torn, sigui eficient i estimuli la innovació i la motivació professional. Però, només amb això n'hi haurà prou? La reposada sens dubte és NO. La transformació estructural s'haurà de complementar amb iniciatives professionals amb impacte real en el sistema que ajudin a consolidar el lideratge de l'AP. Vegem-ne un exemple: 

El mes de desembre passat, la prestigiosa revista British Journal of General Practice va publicar una interessant experiència duta a terme en un sector de la Gerència Territorial d'Atenció Primària de Barcelona de l'Institut Català de la Salut (ICS), el principal proveïdor de serveis de salut públics a Catalunya, que ha comportat dos avenços significatius pel que fa a gestió de la prescripció i seguretat del pacient: d'una banda, una reducció important del nombre de pacients tractats amb un principi actiu de baix valor intrínsec farmacològic (induït majoritàriament per l'atenció especialitzada focal) i, de l'altra, la frenada dràstica d'aquesta inducció a través d'un posicionament unitari de tota l'AP. 

La intervenció es va fer al llarg de l'any 2017 i es va dissenyar en el si d'una comissió formada per dos tècnics i dos directius de l'ICS que tenia com a objectius l'anàlisi dels indicadors i les fites establerts per l'organisme regulador del sistema sanitari a Catalunya (CatSalut), l'anàlisi de resultats a escala territorial i la definició de l'estratègia operativa. 

L'estratègia, extrapolable a qualsevol entorn amb problemes de prescripció induïda, es va basar en quatre eixos principals i en el desplegament d'actuacions incloses en cadascun d'aquests eixos:

1. Informació simplificada. Amb l'objectiu d'apoderar els 227 metges de família del territori on es va fer la intervenció, es va dissenyar i distribuir una infografia on s'indicaven, mitjançant informació esquemàtica, les indicacions del fàrmac, els potencials efectes secundaris que presenta i el seu posicionament en la terapèutica. La infografia va ser difosa a través dels canals interns de comunicació i presentava una doble funció: d'una banda, la purament formativa i, de l'altra, oferia la possibilitat de ser utilitzada com a element informatiu al pacient i de convertir el procés de revisió del fàrmac en una eina per a la presa de decisions compartides.



2. Suport directiu i professional. En el procés de revisió de l'adequació de la prescripció d'un fàrmac, l'existència d'evidència no resol la multitud de situacions clíniques i de casuística que s'observen amb els pacients, per la qual cosa es va oferir un canal de consulta tècnica tant als facultatius com als directors d'equip d'AP amb la finalitat de fomentar la presa de decisions en l'àmbit clínic i el desplegament de l'estratègia en el si de cada equip participant.

3. Posicionament unitari. A través de la coordinació entre els responsables de la comissió d'AP, directius, caps de servei i staff tècnic de l'hospital de referència es va establir un posicionament en clau d'AP territorial i es van comunicar l'estratègia multicèntrica, els seus fonaments clínics i l'evidència existent. Es van posar a disposició dels serveis hospitalaris tant la infografia com els informes del Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments relatius al fàrmac. Aquest posicionament va ser clau per aconseguir una inducció negativa inversa sobre potencials noves prescripcions en els 28 uròlegs i 23 ginecòlegs de l'hospital de referència, en contrast amb la resta de sectors de la ciutat de Barcelona, que van mantenir una tendència ascendent. 

4. Follow up. Es va definir una seqüència de seguiment periòdic d'àmbit territorial, oferint dades brutes per equip d'AP i per professional, sota la premissa que el coneixement de l'evolució podria constituir un recordatori periòdic de la intervenció i un factor d'estímul per a la continuïtat, com també un element de debat clínic. 

Més enllà del benefici obtingut en termes d'eficiència i de seguretat del pacient, que no és poca cosa, aquest tipus d'iniciatives sorgides des de l'àmbit clínic i de la mesogestió resultaran imprescindibles per donar múscul a un sistema sanitari liderat per l'AP. No hauríem de caure en el hype que de vegades suposen els plantejaments de les justificades reivindicacions històriques del sector, atès que ja ningú les posa en dubte i s'implementaran amb tota seguretat, o si més no així ho reflecteixen les estratègies dissenyades per reorientar l'AP, com és el cas d'ENAPISC a Catalunya.

Hauríem de fugir de fórmules universals, més pròpies del passat, i ser capaços de generar un gran motor de canvi basat en el talent del nostre teixit professional centrant l'esforç col·lectiu a potenciar i compartir coneixements i capacitats que permetin impulsar iniciatives ajustades a cada territori. 

Aquest estimulant camí també és clau per aconseguir millorar les condicions laborals, estimular els professionals i, finalment, millorar la prestació dels serveis i resultats en salut centrats en la persona.

Cap comentari:

Publica un comentari