Un planeta més saludable on envellir amb més bona salut

Marco Inzitari
Manejar amb cura

@varelalaf

Les polítiques públiques sovint han de conciliar exigències i urgències que semblen contradictòries. A vegades fa la impressió que es tracta d'una cursa d’equilibris cap al “mal menor”.

La salut planetària, la salut mental i l’envelliment saludable de la població estan en aquest moment sobre la taula com a qüestions candents i prioritats públiques. Les estratègies per abordar aquests tres reptes, però, són conciliables.

Fa poques setmanes vaig tenir el plaer de ser convidat a les I Jornades de Salut Planetària organitzades pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i ben orquestrades pel Dr. Jordi Serrano Pons. L’esdeveniment va ser una font d’inspiració, com ho són, sovint, les ocasions en les quals es troben persones brillants, amb trajectòries destacades en la ciència o en les polítiques públiques, obertes a l’escolta i al diàleg (les ments més brillants ho acostumen a ser). La multidisciplinarietat, en aquests casos, provoca “col·lisions” que donen lloc a pensament nou i idees de futur.

En el meu cas, sense arribar a tot això, va ser una oportunitat d’aprenentatge i descobriment. En preparar la meva intervenció vaig ser inspirat per un editorial de The Lancet Healthy Longevity, que justament enfoca i sintetitza els principals reptes sobre salut planetària en un planeta on els habitants envelleixen ràpidament. En resum, l’editorial em va suggerir tres línies sobre les quals hauríem de reflexionar perquè són d’aplicació gairebé immediata:

1. Cal fomentar un transport sostenible i, al mateix temps, l’activitat física de les persones grans, el pilar d’un envelliment saludable. Com es concilia tot això? Les formes de transport que no utilitzen o minimitzen els combustibles fòssils (per exemple la bicicleta o caminar) fomenten alhora l’activitat física i s'han d'incentivar. D'altra banda, el transport públic col·lectiu requereix igualment la proactivitat de l'usuari per anar-lo a buscar, tornar de la parada, etc., la qual cosa fomenta la mobilitat i l’ús de l'espai. A més, es podrien fomentar recorreguts que permetessin caminar més (baixant abans o pujant a la parada següent) si l’entorn urbà estigués ben condicionat.
2. Cal fomentar la producció sostenible d’aliments i una dieta saludable. Per exemple, caldria reduir molt el consum de carn vermella, tant per motius de salut com per controlar l’explotació dels bovins que contribueixen al canvi climàtic de diferents maneres. En aquest sentit, la dieta mediterrània, complementada amb una aportació de proteïnes suficient, sobretot no animals, segueix sent una resposta vàlida per a un envelliment saludable. I reforçar el consum de fruita, verdures, proteïnes derivades de llegums, cereals, ous i peix, per exemple, pot ser una estratègia per mantenir una dieta saludable amb menys necessitat de carn. La recerca també investiga noves vies mitjançant les quals, en el futur immediat, noves fonts de proteïnes (per exemple derivades dels insectes) puguin donar una resposta tant pel que fa a salut planetària com a disponibilitat d’aliments saludables, fins i tot més accessibles econòmicament, cosa que contribuiria a reduir les desigualtats socioeconòmiques. Ara sí, caldrà trencar alguns estigmes i estudiar-ne la millor implementació possible.
3. Finalment, en els àmbits de l’entorn i l’habitatge poden coexistir l’eficiència energètica i la promoció d’espais estimulants i segurs perquè es pugui viure el màxim temps possible al propi domicili. L’internet de les coses (IoT) ja pot oferir solucions que permeten estalviar (sensors i detectors de consum energètic, llums intel·ligents, etc.), que també detecten conductes poc saludables (sedentarisme, una dieta escassa o no apropiada) i que eviten riscos (il·luminació intel·ligent, sensors de caigudes o sistemes que detecten poca interacció social). Una casa connectada pot afavorir la socialització de les persones grans i s'ha de complementar amb espais exteriors verds, on es pugui promoure l’exercici físic, i espais de socialització com ara pèrgoles amb plaques solars que generen energia alhora que proporcionen ombra, i espais amb bancs i taules, millor si són a prop d’espais verds. 

Més enllà d'aquests pocs exemples concrets, sembla evident que una estratègia global és necessària i possible. La coherència interna no pot ser casual i ha de marcar amb claredat unes polítiques que poden tenir un gran impacte tant a les ciutats com al planeta i, sobretot, en els ciutadans que envelleixen i envelliran. I, fins i tot, poden ser un revulsiu social i un motor econòmic.