dilluns, 3 de febrer de 2020

Intel·ligència Artificial: una oportunitat per a una medicina més humana?








Canviar metges per robots és un tema recurrent a la ciència ficció, però l’aparició d’aparells amb assistència digital, com Alexa o Siri, i la promoció de l’auto-cura mitjançant smartphones, admetia The Lancet en una editorial, ara ja sembla una realitat plausible. Per altra banda, el professor Warner Slack de la Harvard Medical School va dir que si un metge pot ser substituït per un ordinador, llavors és que aquest metge mereix ser substituït per un ordinador. En aquest context, Eric Topol a “Deep Medicine” aporta llum a aquest debat amb la defensa d’una tesi diàfana: “la intel·ligència artificial (IA), en comptes de substituir metges, hauria d’esdevenir un ajut perquè aquests recuperin l’humanisme perdut.”


Medicina superficial versus medicina profunda

Les persones que pateixen malalties, o que tenen por de patir-ne, depenen d'uns sistemes sanitaris que els ofereixen l'accés a professionals molt preparats que treballen en organitzacions rígides i fragmentades, amb dades insuficients, i que generalment no els hi poden dedicar el temps necessari. Eric Topol qualifica l’entorn actual com el d’una medicina superficial, cara i poc efectiva. Per contra, la medicina profunda preconitzada per l’autor seria aquella que comptaria amb dades clíniques de qualitat, gestionades pels propis pacients amb el suport interpretatiu de metodologies procedents de la IA, les quals permetrien una pràctica clínica més personalitzada, que promouria les decisions compartides, reduiria els procediments innecessaris, afinaria més en la interpretació dels resultats i ajudaria a escollir els tractaments que han mostrat més efectivitat clínica en cada circumstància específica.

Com els lectors habituals d'aquest blog saben, regularment publiquem informació sobre el malbaratament i la manca d’efectivitat de la medicina, ara anomenada superficial (veure l'etiqueta "right care"). Deixin-me, però, que a la llista hi afegeixi unes dades publicades a "Deep Medicine" sobre el consum de proves finançades per Medicare: per cada 100 persones grans assegurades per aquest mútua pública, cada any es paguen 50 TAC, 50 ecografies, 15 ressonàncies i 10 PET. L’autor hi afegeix que, se sap, que la meitat d’aquestes proves es prescriuen de manera innecessària.

L’impacte de l’aprenentatge profund

El fet de disposar de software que aprèn, obre la porta a la mecanització de moltes tasques mèdiques de caràcter rutinari, com és el cas de les lectures d’imatges radiològiques, plaques tissulars, citologies, lesions dermatològiques, fons d’ull, electrocardiogrames, ecografies o pòlips de colon (veure post "Machine learning i pràctica clínica"). En molts d’aquests camps, l’eficàcia digital ja és superior a la humana, sense oblidar que les màquines treballen amb rendiments impensables per als professionals, i a més no cometen errors. Nick Bryan preveu que, en breu, cap radiòleg dictaminarà cap radiografia sense haver estat prèviament llegida per una màquina.

A ningú se li escapa, i encara menys als afectats, que el nou panorama obliga a repensar moltes especialitats. Tant és així, que Eric Topol i Saurabh Jha proposen el naixement d’una nova especialitat que sorgeixi del replantejament que han de fer els radiòlegs i els patòlegs de les seves. Es tractaria, segons ells, de formar especialistes en l’aplicació de la IA a la clínica, uns consultors que, ben aviat -diuen-, seran imprescindibles per als clínics.

La IA i la pràctica clínica

La lectura de patrons diagnòstics és un dels punts forts de la IA, però l’avenç digital encara es troba lluny de la substitució dels metges, fins i tot en les especialitats més vulnerables, però no podem obviar que la IA impactarà cada cop més fort en la pràctica clínica, amb serveis específics, com son, per exemple, el suport a la interpretació de la recerca, el raonament clínic (com explicava fa poc Mònica Almiñana), la cerca dels tractaments més recomanables o els models predictius de la supervivència dels malalts avançats; sense oblidar les aportacions de la robòtica en els procediments quirúrgics i en el suport al disseny d'ortesis i pròtesis.




Tot fa pensar que els nous metges tindran un exercici més tecnològic de la professió i, segons Eric Topol, això els hauria de permetre disposar de més temps per a una pràctica clínica de més qualitat i més centrada en les persones. Haider Javed Warraich, un fellow de medicina cardiovascular del Centre Mèdic de la Universitat de Duke, diu que els metges joves hi estan predisposats, però ho estan els seus mestres?

Jordi Varela
Editor

Cap comentari:

Publica un comentari