Estrès bèl·lic

Andrés Fontalba
Mental fugit

Font: EFE

L'estrès és una reacció adaptativa. Quan es produeix un canvi apareix un esforç per afrontar el nou repte i, d'aquesta manera, l'organisme s'adapta i pot experimentar emocions, fins i tot agradables, davant d'aquest procés. En aquest cas, l'estrès és estimulant i motivador. Per desgràcia, en situacions tan angoixants com les que provoca el conflicte bèl·lic actual, l'estrès es fa tan intens que és greument perjudicial per a la salut i una de les seves conseqüències més severes és el trastorn per estrès posttraumàtic, una malaltia que sorgeix com a reacció tardana a situacions extremadament amenaçadores o catastròfiques. Aquest trastorn es caracteritza  per la repetició d'episodis en els quals es reviu l'esdeveniment traumàtic en forma de somnis, flashbacks o records intrusius, sovint acompanyats d'entumiment emocional i dissociació. Pot implicar una desafecció dels altres i l'evitació d'activitats que recordin l'esdeveniment. L'ansietat i la depressió també poden ser presents i l'abús de substàncies i les idees de suïcidi són freqüents.

Les guerres més recents han afectat principalment països amb ingressos mitjans i baixos i amb uns recursos sanitaris limitats. En aquests escenaris, fins a una tercera part de la població supervivent ha resultat afectada pel trastorn per estrès posttraumàtic. S'han desenvolupat intervencions psicològiques reglades dirigides als supervivents de conflictes massius que han demostrat ser efectives tant en població jove com adulta. Això no obstant, la majoria de països amb ingressos baixos, i més encara després d'un conflicte, no disposen, d'una banda, de recursos econòmics i, de l'altra, de professionals capacitats per posar en marxa aquestes teràpies.

Les eines digitals de què disposem avui dia aplicades a la salut poden ser útils i tenen un grau d'acceptació molt alt per part de la població. Serveixen tant per al tractament com per a la prevenció dels trastorns de salut mental i d'abús de substàncies que apareixen durant les guerres i després d'aquestes. Nombrosos estudis demostren l'eficàcia de les intervencions de suport telefònic, de missatges de text o online, així com de les aplicacions digitals per a dispositius mòbils, que ofereixen bons resultats tant en entorns clínics com comunitaris. Aquestes tecnologies també amplifiquen l'abast de les persones a les quals podem arribar i són un gran suport de les intervencions assistencials i de la formació dels   professionals disponibles.

La sensació col·lectiva d'ansietat i, concretament, l'alt grau de patiment de les persones afectades per la guerra posen de manifest la necessitat de destinar més recursos a millorar la salut mental de la població, més encara en les persones vulnerables a causa de les adverses circumstàncies que estan travessant. Aquest enfocament ha de ser global i també requereix un enfortiment de l'atenció primària i l'impuls d'intervencions psicosocials dutes a terme per persones no professionals que estiguin capacitades per aplicar-les, amb un paper destacat de les famílies i els cuidadors i cuidadores informals. L'atenció s'ha de centrar  tant en la persona com en la comunitat.

Sense oblidar que per evitar morts, patiment i el dolorós estrès bèl·lic cal construir i mantenir la pau.