Models d'èxit en atenció primària i salut mental

Andrés Fontalba
Mental fugit

Les xifres d'incidència dels trastorns mentals lleus i moderats són molt elevades, com també ho són les xifres de consum d'ansiolítics i antidepressius. Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut destaca que durant el primer any de la pandèmia, la prevalença mundial de l'ansietat i la depressió va augmentar un 25%. Una de les principals causes d'aquest increment va ser l'estrès sense precedents que va causar l'aïllament social provocat per la pandèmia, factor al qual s'han d'afegir altres condicionants com les limitacions de les persones a l'hora de treballar, rebre suport dels seus éssers estimats i participar en activitats comunitàries. Altres factors que van conduir a alts nivells d'ansietat i depressió van ser la solitud, la por a la infecció, al patiment i a la mort, tant pròpia com dels éssers estimats, el dolor després del dol i les preocupacions econòmiques. Entre el personal sanitari, l'esgotament va ser una de les principals causes dels pensaments suïcides. 

El tractament amb fàrmacs en trastorns depressius lleus ha mostrat una efectivitat nul·la o limitada, alhora que s'acompanya d'efectes adversos, mentre que sí s'han mostrat efectives diverses intervencions psicosocials, modulades en funció de la gravetat, que van des de l'autoajuda a les teràpies de baixa intensitat. S'ha intentat difondre aquesta evidència i facilitar eines que permetessin als professionals d'atenció primària oferir als seus pacients l'atenció que l'evidència recomana. No obstant això, a causa de qüestions organitzatives, de disponibilitat de recursos i de formació accessible, entre d'altres, l'oferta d'abordatges no farmacològics o terapèutics eficaços ha estat molt limitada per atendre problemes lleus i moderats de salut mental, tant en població adulta com en la infantojuvenil.

El tractament amb fàrmacs en trastorns depressius lleus ha mostrat una efectivitat nul·la o limitada, alhora que s'acompanya d'efectes adversos, mentre que sí s'han mostrat efectives diverses intervencions psicosocials, modulades en funció de la gravetat del cas.

L'atenció primària té un paper important en la prevenció, detecció i millora general de l'atenció de la salut mental. El Fòrum Europeu per a l'Atenció Primària destaca que “La majoria de les queixes de salut es tracten a través de l'autocura i l'atenció primària brindada a la comunitat local. Abordar les necessitats de les persones en el context de les seves famílies i comunitats és una de les característiques clau de l'atenció primària”.

En països com els Estats Units, Bèlgica i el Regne Unit s'ha detectat que aproximadament el 50% del cost de l'atenció a la salut mental prové del 5% de la població, la qual cosa permet adoptar un model d'estratificació de riscos com a marc per desenvolupar un nou enfocament per a la salut mental en el qual la inversió en salut mental i atenció primària, així com la integració de l'una i l'altra, són pilars clau del desenvolupament. És important augmentar la despesa en salut mental, però aquest no és l'únic factor que impulsa el canvi, atès que la millora de l'atenció i dels resultats en salut és igualment important. La inversió en atenció primària permet disminuir les inequitats en la cobertura geogràfica i cobrir les necessitats insatisfetes i no és només la porta d'entrada, sinó el principal punt de suport per evitar l'espiral d'angoixa, com també l'entorn ideal per implementar accions que redueixin actuacions innecessàries com ara hospitalitzacions evitables o sobreprescripció de psicofàrmacs.

L'atenció primària té un paper important en la prevenció, detecció i millora general de l'atenció de la salut mental. La inversió en atenció primària permet disminuir les inequitats en la cobertura geogràfica, cobrir les necessitats insatisfetes i és l'entrada i el principal punt de suport per evitar l'espiral d'angoixa.

Proposta de model d'atenció a la salut mental basat en la piràmide d'estratificació de risc de Kaiser Permanente

En aquest context, partint d'experiències en altres llocs (Regne Unit, Madrid, Astúries, Catalunya...) i dels bons resultats que mostren les més veteranes (Programa IAPT al Regne Unit, Programa PsicAP a Madrid, Memoria a Astúries), s'ha vist a Andalusia la necessitat de començar, almenys, amb experiències pilot de psicòlegs i psicòlogues clínics que treballin en atenció primària. D'aquesta manera s'està desenvolupant un pla d'atenció a problemes d'ansietat, depressió i somatitzacions per als quals es planteja un increment de l'oferta d'intervencions de caràcter psicològic amb diferents nivells d'intensitat en funció de les necessitats de la persona, un ús racional dels psicofàrmacs i la consolidació de l'espai de cooperació entre l'atenció primària i la salut mental. El psicòleg, que atén directament aquesta classe de patologies en format individual i grupal als centres de salut, exerceix alhora com a coordinador entre els professionals d'atenció primària i salut mental i és l'eix i el pont d'aquesta atenció.

La inclusió del psicòleg a atenció primària fa més accessible la psicoteràpia i acosta a la població intervencions més eficaces i més ben valorades. A més a més serveix per reduir pràctiques de poc valor com l'ús de psicofàrmacs en trastorns d'ansietat i depressió lleus, partint d'un model d'èxit en el qual els professionals d'atenció primària i salut mental cooperen al mateix nivell.